VOLEM CANVIAR ELS SERVEIS DE SALUT MENTAL.

El Pla de Serveis Individualitzats per a Persones amb Transtors Mentals Severs volem que sigui una eïna per canviar el Sistema Socio-Sanitari i reconvertir-lo en un instrument eficaç de control clínic i de rehabilitació social.

L´esquizofrènia afecta a un 1% de la població mundial, això significa que a Catalunya hi ha unes 60.000 persones que pateixen aquesta malaltia en diferents graus d´ intensitat. A Barcelona son uns 16.000 els afectats, la majoria gent jove que tindrà seriosament amenaçada la fase d´aprenentatge laboral i professional.

Les malalties mentals esclaten com un cohet coronant episodis complexes de la vida quotidiana: problemes laborals, sentimentals, autoritarisme militar. Situacions, totes, que passen de la mida habitualment suportable per tothom. En el cas dels malalts d´esquizofrènia amb poc n´hi ha prou. El motiu només cal que sigui insinuat. La resta es desencadena ràpida i fatalment: deliris, al.lucinacions, paranoïes i un llarg llistat de símptomes que acompanyaran al malalt durant mot de temps.

Els professionals tracten habitualment la malaltia i, tenin en compe que parlem d´esquizofrènia (que encara no savem exactement d´on ve i on va), solen tenir més en compte els símptomes que no pas la persona que els pateix i els impediments que li provoca.

Aquests malalts no tenen encara, a Catalunya i avui, reconegut el dret a la visita domiciliaria, cosa que és habitual als que pateixen qualsevol dolencia orgànica.

Parlem de què no hi ha hospitals de curta o llarga estada amb places suficients per compensar les crisis i fluctuacions diverses d´aquest tipus de malalties.

Parlem de què no hi ha prous centres d´aprenentatge, treball i relació social on poder facilitar la integració i el camí cap a la autonomia dels malalts d´esquizofrènia.

Parlem de què els pocs que poden assolir un cert grau d´integració, tenen dificultats per aconsseguir vivendes assistides, comunitats tutel.lades i vivendes en condicions dignes on desenvolupar-se com a persones amb drets integrals.

El que sí tenen dret a "gaudir" són les hores incomptables de no-fer-res, de fumar un cigarret darrera l´altre (els qui s´ho podem permetre), de fer amistats no convenients entre els qui no tenen més a fer que "matar el temps" les 24 hores del dia. I molt poca cosa més.

Tot aixó, que pot conduïr qualsevol a perdre l´autoestima, a ells encara els hi porta més de pressa: motiva desesperança, recaigudes i suïcidis.

La "Xarxa" de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya mou només el 3% del pressupost sanitari.

Els recursos económics són insufients però això no és tot. Si els dupliquessin o tripliquessin sense canviar els criteris tampoc tindríem el problema sol.lucionat. El pitjor del cas és que no hi ha una voluntat clara de resoldre aquesta situació que pot crèixer com l´escuma a curt termini i crear un greu problema de Salut Pública: cronicitat irrecuperable en els malats, families desfetes per la càrrega que representa dins les societats occidentals (on treballen o estudien gairebé tots els membres del grup), familíes monoparentals ofegades amb un problema tan complexe, esquizofrènics més grans de 50 anys sense feina, sense casa, sense familía i pel carrer.

No cal ser un mag. Els familiars tampoc som il.lusionistes i molt menys il.lusos. Sabem que vivim a un món ampli i divers, i dins d´aquest món hi ha païssos que, de moment, ho fan millor que nosaltres.

La informació prové d´Ontario, al Canadà, entre els anys 1994-96.

Parlem de fa dos dies.

El Case Management o Seguiment Terapèutic Individualitzat tracta, en primer lloc, de posar cada persona malalta d´esquizofrènia,o qualsevol psicosis greu, en primer pla. Llavors, l´equip terapèutic parteix del projecte de vida del malalt tenint en compte els seus desitjos, necessitats, il.lusions i possibilitats. S´estableix un pla que tindrà un seguiment continuat per part del equip i recolzarà un altre nivell d´integració socio-laboral.

Aplicar aquesta terapia és habitual no sols a Canadà sinó a païssos més aprop nostre com Holanda, i d´altres nòrdics. També es fan coses semblants a França, els veïns del costat, com aquell qui diu.

Centrant-nos al cas concert de Canadà, l´equip terapèutic disposa d´un nombre de professionals: psiquiatres, psicòloges, infermeres, assistentes socials, educadores i monitors que són responsables d´un nombre determinat de malalts -entre cinc i deu- dels que en fan un seguiment constant, individualitzat i pluridisciplinari.

L´equip es reuneix cada matí per comentar la tasca feta en comú i les incidències que es van presentant. Tot seguit, cada membre es dedica a orientar, estimular i encarrilar als seus malalts segons el pla acordat amb cadascú. Son professionals que no necessiten cap despatx. Realitzen la seva feina d´aquí cap allà amb els seus vehicles, ordinadors, telèfons i el que els calgui. Atenen els malalts a casa seva, al treball, al centre d´estudis, al taller ocupacional, al bar, al cinema o al hospital.

També fan les gestions oportunes a fi de que els malalts puguin gaudir de tots els recursos públics o privats de la Comunitat sense que la malaltia mental els aparti de tot allò que és a disposició dels ciutadans.

Els malats saben que poden comptar amb els seus terapeutes les 24 hores del dia dels 365 dies de l´any.

Els resultats d´aquest pla aplicat al Lakehead Psyquiatric Hospital permet treure conclusions plenes d´esperança: es poden evitar pronòstics de cronicitat amb un bon seguiment inicial, aconseguir millores notables, evitar recaigudes i permetre la integració social i laboral de moltes persones que avui i aquí són condemnades a la marginació.

AVANTATGES

Comparant sempre la situació de Canadà amb la que patim nosaltres podem deduir fàcilment que:

ELS MALATS:

Entenen que són respectats en la integritat dels seus drets com a persones, que ho són abans de ser malalts.
Participen del tot dins el pla terapèutic.
Poden ajustar la medicació als mínims necessaris.
Recuperem i augmenten la seva autoestima, la confiança i l´esperança.
Aprenen i descobreixen noves habilitats per a viure.
Perden i disminueixen les seves pors, ansietats i angoixes.
La bona integració social els permet treballar, relacionar-se i divertir-se.
Saven que no estan sols i que, en tot moment, poden obtenir el suport que els cal.

Això fa que puguin sentir-se ciutadans amb tots els seus drets, que arribin a assolir responsabilitats i que la seva malaltia sigui gairebé tan suportable com qualsevol altra.

ELS FAMILIARS:

Descarreguen en tot un equip el que avui i aquí sovint han d´assumir sols, fins i tot un únic familiar en molts casos.
La informació, atenció i formació que reben com a integrants de l´equip terapèutic els fa més comprensius, forts i aptes per una tasca tan complexa. També disminueix el patiment que provoca als familiars malalties derivades de la tensió continuada: depressions, insomni, úlceres gàstriques, infarts. Cal tenir en compte, que aquestes dolències causades pel patiment motiven baixes laborals, no sempre entesses per l´entorn social.
L´aportació econòmica del malalt millora una mica els comptes familiars i l´ajuda a ser mitjanament autosuficient.

ELS PROFESSIONALS:

Fan un treball més gratificant i obtenen resultats positius i científicament avaluables.
Estimulen la seva capacitat professional, creativitat i paciència.
La vinculació amb el malalt de manera tan estreta dona informació de tornada que pot aportar dades per encarrilar investigacions de tota mena.

LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES:

Estalvien costos en medicaments, hospitalitzacions, centres i hospitals de dia.
Els Serveis Socials també reben menys demanda d´albergs per a indigents (majoritàriament malalts mentals), han de fer menys despeses en ajudes a families amb problemes d´aquest tipus i, en general, poden orientar els serveis cap a la integració.

LA POBLACIÓ:

Apren a conviure amb la diferència, la complexitat i la dificultat. Va perdent la por a tot allò que és estrany i es consolida com a societat definitivament civilitzada, ja que és la capacitat d´integrar i defenssar als ciutadans més vulnerables allò que dona la mesura del nivell de civilització d´una societat.

Home Page

Què volem?

Convocatòries