Aquesta gran fragilitat comporta, en la major part de casos, múltiples fractures i deformacions òssies, així com una reducció de la mida de les extremitats i una possible sordesa a l'edat adulta..

L'Osteogènesi imperfecta, fins el moment, no compta amb cap tractament farmacològic o clínic que solucioni la deficient estructura òssia encara que, amb l'edat, aquesta estructura es va reforçant de mica en mica.

Per a millorar l'estat del malalt és important estimular el desenvolupament ossi i evitar-ne l'atròfia. Per això cal comptar amb instal·lacions aquàtiques on es pugui practicar la natació per tal de poder realitzar exercici sense perill de fractures. També és necessari comptar amb fisioterapeutes que ajudin l'afectat, en la mesura del possible, a recuperar-se de les lesions.