·  NOTICIES · 
 

Carta de denuncia dirigida a les següents persones i entitas:

Marta Cid: Consellera d'Educació
Joan Clos: Alcalde de Barcelona i president del Consorci educatiu de Barcelona
Marina Subirats: Regidora d'Educació
Katy Carreras: Regidora del districte de Sarrià - Sant Gervasi
Josep M. Rius: Gerent del Consorci d'Educació de Barcelona


"L'escole bressol publica a Sarrià - Sant Gervasi"

Darrerament els pares i mares d'infants menors de 3 anys hem tingut, malgrat tot, algunes bones notícies. D'una banda, l'aprovació (i per unanimitat!) de la Llei per la creació de places de llars d'infants de qualitat de 0 a 3 anys, així com el compromís de plasmar aquesta llei en el propers pressupostos. D'altra banda, la voluntat nombroses vegades explicitada des de la Regidoria d'Educació de la ciutat de Barcelona, d'augmentar les places d'escola bressol fins a superar les 4.000 en els propers quatre anys, partint de les 3.215 aproximadament que hi ha en aquest curs; objectiu al nostre entendre modest i poc ambiciós, però probablement realista.

Ara bé, i deixant les alegries de costat, la Coordinadora d'Associacions de Mares i Pares de les escoles públiques de Sarrià - Sant Gervasi, volem mostrar la nostra preocupació pel que fa a la situació en el nostre districte. La tradicional manca d'inversió en infrastructures (llevat de les de comunicació vial) que fa l'Ajuntament de Barcelona en aquesta part de la ciutat, ens fa pensar que aquestes places escolars promeses no arribaran en la seva justa proporció poblacional que pertocaria. Vegem algunes dades.

En data 31 de desembre de 2002, al districte Sarrià - Sant Gervasi hi ha 4.311 infants de 0 a 2 anys, segons les dades del Padró Municipal, mentre que a la ciutat de Barcelona en són 39.270, és a dir que al districte hi ha un 11% dels infants de la ciutat d'aquestes edats. En data d'avui, al districte hi ha 2 escoles bressol municipal de les 52 que hi ha a Barcelona, el que significa que hi ha 95 places en aquests centres de les 3.215 places disponibles en el conjunt de la ciutat. És a dir, el districte només disposa del 3% de les places públiques d'escola bressol, tot i que hi resideixen l'11% dels infants de 0 a 2 anys de la ciutat.

Si posem en relació les places ofertades i la població de 0 a 2, resulta que al conjunt de la ciutat hi ha una plaça pública d'escola bressol per cada 12,2 infants, o el que és el mateix una taxa de cobertura del 8,2% de places públiques per cada 100 infants. Però al nostre districte aquesta rati esdevé escandalosa, doncs per cada plaça publica d'escola bressol ofertada hi ha 45,4 infants, o un 2,2% de taxa de cobertura; és a dir, que es multipliquen quasi per 4 el nombre de nens i nenes per plaça!

A tall d'informació i comparació dir que si ens comparem amb altres països del nostre entorn aquesta situació és clamorosa; a Alemanya la mateixa taxa de cobertura és aproximadament del 50%, a Dinamarca el 48% i Suècia del 33%.

No només això. El procés de matriculació del curs 2004-05 en les dues escoles bressols municipals del districte han mostrat la cara més crua, per no dir cruel d'aquesta situació. Per les places vacants que hi havia, s'han presentat 3 vegades més sol·licituds, òbviament sense comptabilitzar les famílies prèviament desanimades. D'aquestes sol·licituds el 95% de places han estat atorgades a infants que disposaven de punts per ser família nombrosa, independentment del districte de residència, passant per davant de famílies residents en el districte amb els punts de renda, famílies monoparentals. Tan sols un 5% de famílies que han obtingut plaça disposaven dels punts corresponents per proximitat. Fins i tot, s'ha donat el cas que diversos infants amb informes que provenen de serveis socials del districte s'han quedat sense plaça.

En resum, el dèficit estructural de places públiques d'escola bressol que hi ha al districte, conjuntament amb el sistema de puntuació actual fa que la majoria de llars amb infants menors de 3 anys no puguin ni somniar en una plaça pública d'escola bressol, a més d'assistir al lamentable espectacle de veure com s'exclou de la xarxa pública a famílies amb necessitats socials.

El districte Sarrià - Sant Gervasi és un dels districtes amb el nivell socioeconòmic més elevat de Barcelona, i fàcilment i sense pèrdua de rèdits polítics, es pot pensar en la no intervenció en el problema, deixant. que sigui la xarxa privada la que cobreixi la demanda de places per aquesta franja d'edat. Però les mesures estadístiques (com per exemple les rendes mitjanes per habitant) sovint amaguen realitats clara i intensament desafavorides i desafavoridores. La xarxa privada ni cobreix en quantitat, menys del 45% dels infants assisteixen a un centre privat, i ni molt menys en qualitat les necessitats educatives dels nostres infants.

La manca de centres públics d'escoles bressol al districte està afavorint dinàmiques clarament desigualitàries. Ens preocupa i molt, que els infants del nostre districte, com els de la ciutat i els de Catalunya per descomptat, no puguin ser educats com a persones amb drets socials i civils, que no puguin rebre una formació de qualitat basada en el desenvolupament dels potencials dels infants, en l'èmfasi en les emocions, les relacions, els coneixements, en l'autonomia, ... I ens preocupa profundament que per raons extraeducatives, el futur mapa escolar no contempli aquesta situació de desequilibri, de manca de places públiques d'escola bressol en el districte Sarrià - Sant Gervasi.

 

La Coordinadora d'Ampes dels centres públics del districte Sarrià - Sant Gervasi, demanem:

1. que augmenti substancialment l'oferta de places públiques d'escola bressol en el districte en els propers quatre anys. La previsió és que caldria com a mínim multiplicar per quatre el nombre de places per tal d'assolir la mateixa relació plaça pública/població que té la ciutat (això significaria unes 353 noves places).

2. que aquest augment d'oferta es faci mantenint el nivell de qualitat i ratis infants/mestres de les escoles bressol ara existents.

3. que el sistema d'organització d'aquests nous centres continuï sent el de la gestió directe.

4. que es revisi el sistema actual de puntuació, per tal de garantir que famílies amb necessitats socials puguin accedir a la xarxa pública.

 

Per acabar, en una societat que pretén ser i promoure la participació ciutadana en els àmbits de decisió pública, entitats com les Associacions de Mares i Pares d'alumnes, aïllades o treballant conjuntament en forma de federacions o coordinadores territorialment han de tenir no només la veu d'expressar les seves opinions, sinó també la seva consideració com a agents socials dins la comunitat educativa, tant dins els canals institucionals, com altres vies de comunicació no tan formalment establertes. Per tant, demanem una resposta per escrit que farem extensiva als nostres associats, on ens agradaria llegir no només bones voluntats, sinó compromisos estratègics per donar resposta a les demandes més amunt expressades.

Molt cordialment,


COORDINADORA D'AMPA SARRIÀ- ST. GERVASI