|
PLAÇA
D'ISLÀNDIA
|
|||||||||||
|
|
|||||||
|
||||||||
 La presencia de la presidenta Islandesa Vigdís Finnbogadóttir al barri de Navas va despertar l'interès de la premsa del seu país i del nostre, amb portades aom aquestes o la de El Periódico. |
El dissabte 1 d' abril de 1995, davant de la joia i expectació dels veïns la presidenta Islandesa Vigdís Finnbogadóttir, va asistir a la inaguració de la nova plaça Islàndia, situada al barri de Navas, entre els carrers de Biscaia, Palencia i Espronceda. | |||||||
| Igualment varen assistir al acte l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i Mira, el regidor del districte de Sant Andreu, Antoni Santiburcio, y l'embaixador de Islàndia per a França i Espanya, Svertir Haukur Gunnlaugsson. |  |
|||||||
| "Es l'hora de somiar en el futur" (Antoni Santiburcio, 1 d'abril de 1995) "Barcelona necessita projectes globals, però tambè petites operacions que facin ciutat, convivencia i veinatge" (Pasqual Maragall i Mira, 1 d'abril de 1995) | ||||||||
 |
L'interès que la nova plaça barcelonina va despertar al país nòrdic es va posar de manifest durant la visita de dos díes (2 i 3 de juny de 1995) que va realitzar a la ciutat el ministre d'educació i cultura d'Islàndia, Björn Bjarnason, que no s'en va poder estar de visitar la nostre plaça. | La primera pedra de la plaça
d'Islàndia contenía entre d'altres una mostre de terra
de l'illa nordica, transportat expressament per la
companyia aeria Icelandair.
|
||||||||
| La inaguració que es va convertir
en una autèntica festa, va convocar prop d'un miler de
persones, moltes d'elles amb banderetes islandesas que
s'unían a les moltes que hi havien als balcons i
finestres de la plaça, que cedides pel consulat varen
ser distribuides pel personal municipal, juntament amb
altres municipals. A més dels discurssos, la celebració va comtar amb el trobador Jaume Arnella i el seu "Romanç de la plaça Islàndia" de 48 estrofes, una coral islandesa que a más de cançons típiques del seu país va cantar "La gavina" i el grup "Caput". Tambè va haver un concurs degustació de diversos plats fets a base de bacallà.
|
 |
|||||||
 |
||||||||
 |
El projecte, dels arquitectes Andreu Arriola y Carme Fiol, neix amb la doble intenció de dotar d'espais lliures el barri i de donar homenatge, en forma d'aigua, al Rec Comptal, que va circular pel barri. Els gestors de Barcelona, posat guapa, van aconseguir, donat-li forma de gèiser al aigua, la financiació de les empreses Copesco-SIF, importadora de bacallà d'Islàndia, i d'Icelandair, línea aerea islandesa. |
 El gèiser imita al màxim el fenòmen natural, ja que a és de ser intermitent mai no se sap quan brotarà ni fins a quina alçada arribara (màxim 17 metres) i cada emanació ve precedida de una mena de ebullició, tal com pasa als gèisers de veritat. |
||||||
 |
||||||||
 |
||||||||
|
||||||||
fotos no enmarcades: GUSTAU FDEZ GAYOSO desembre 2002 |
||||||||
