Nova Navas

En Jordi Hereu i Boher, va néixer a Barcelona, el 14 de juny de 1965, casat i amb dos fills. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE. Membre de les associacions AIESEC i Empresa Joventut entre els anys 1986 i 1988. Al 1991 s’incorpora com a responsable de Marketing a Port 2000, preparant el grup que a partir del 1992 construiria l’Empresa Centre Intermodal de Logística S.A. (CILSA), empresa promotora de la ZAL, Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona.

Al 1997 s’incorpora a l’Ajuntament de Barcelona com a Gerent del districte de Les Corts, responsabilitat que exerceix fins el juny de 1999, quan fou designat Regidor de Les Corts pel mandat municipal 1999-2003.

Des del 19 de juny d’enguany, és Regidor del districte de Sant Andreu responsabilitat que comparteix amb la de President de la Comissió i Regidor Ponent de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

En l’actualitat, es també el Secretari d’Organització de la Federació de Barcelona i Conseller Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Sr. Hereu, el passat dia 29 de juliol, acompanyat pel president de l’Associació de Veïns de Navas Sr. Antoni Jerez, va fer un petit recorregut pel nostre barri ¿quina impressió en va treure?

-          Navas, com a consciència de barri es el més nou del Districte. Gaudeix d’una estructura ordenada i d’uns elements emblemàtics com és la plaça d’Islàndia, la de Ferran Reyes recentment restaurada, el nou bulevard de la Meridiana, amb els passos de vianants a nivell que no representen cap frontera interbarri i encara queden alguns elements que s’han d’acabar, com el carrer Bofarull. Això fa que tot plegat, sigui un barri amb personalitat pròpia. Sense apartar-nos del barri, aprofito per comentar, que recentment he visitat el Casal d’Avis de Navas, on he pogut comprovar la gran tasca que s’està fent amb la gent gran i com sigui que l’espai de que disposen ja es insuficient, hem posta en marxa un nou pla d’ampliació en el qual inclourem una transformació del carrer Capella, per a donar-li una nova dimensió de modernitat a aquell sector.

Sr. Regidor, sap que un nucli molt important de veïns del barri, estan molt sensibilitzats pels problemes que generen els indigents que freqüenten el menjador social, fins el punt d’exigir a l’Associació de Veïns, la recollida de signatures com a senyal de protesta. ¿Quin missatge pacificador envia a aquests veïns i quines mesures hi ha previstes per a neutralitzar la situació?

-          Es perfectament lògic, que si hi ha unes determinades queixes al barri, es canalitzin mitjançant les associacions veïnals, per a fer-les arribar als ajuntaments. Dit això i en aquest cas concret, haig de dir que el menjador de la Meridiana ha de continuar existint perquè compleix una funció social vers la gent necessitada que no podem obviar. Ara bé, les conseqüències produïdes per una minoria determinada de la gent que hi acudeix, sí que podem abastar-les d’acord amb les nostres possibilitats i per tant, ja hem ordenat un pla d’actuació posant-hi un policia municipal per a mantenir l’ordre mentre el menjador resta obert, un equip especial de neteja fa la seva funció per les rodalies del centre potser el que cal, és impedir que la gent es quedi pels voltants mentre el menjador no funciona, de la qual cosa en prenc nota per activar-ho des de aquest moment.

Seguint amb el menjador social, una de les preguntes que sovint ens fan els veïns, és si aquest tipus d’establiment, té un caire fix o itinerant, potser per allò de que les responsabilitats compartides són més entenedores. ¿Què ens pot dir al respecte?

-          El menjador social, es un centre fix i no pas tinerant. Els responsables de fer-lo funcionar, ho fan amb un contracte determinant per a un temps també determinant, al termini del qual hi ha una renovació d’aquest contracte a favor dels mateixos responsables, o en el seu defecte. D’un altre equip que assumeixi les responsabilitats.

El 17 de setembre de 2002, es va signar un conveni marc de col·laboració entre el Ministeri de l’interior i la Federació de Municipis i Províncies en matèria policial, on és considerava que la seguretat cuitada, és un dels pilars bàsics del benestar social. ¿Pot informar-nos de com està el desenvolupament d’aquest conveni, atès que l’inseguretat ciutadana va en augment i s’està convertint en una xacra?

-          És cert que existeix aquest conveni marc i li haig de dir, que a Barcelona, ja fa anys que hi estem treballant, des de molt abans de l’any 2002, fins el punt que, a tota Espanya, s’està establint el model Barcelona, que consisteix en seure al voltant d’una taula, representants de l’Ajuntament, Guàrdia Urbana, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Jutges i entitats veïnals, per a tractar només de temes relacionats amb la seguretat ciutadana. Aquestes reunions segueixen fent-se perquè ens preocupa molt aquest tema i com a resultats he de dir, que s’assoleix una bona col·laboració entre tots, especialment entre els cossos policials, malgrat que en aquest moment la Policia Nacional no està dedicant els efectius que li corresponen a Barcelona i per això, La Guàrdia Urbana adreça un 30 % de la seva dedicació, a tasques relacionades amb la seguretat que no li correspondrien. Si la Guàrdia Urbana no hagués de fer la feina de perseguir la delinqüència, podria dedicar-se més a perseguir l’incivisme. En la limitació d’aquestes possibilitats, s’està aconseguint en general, uns resultats prou acceptables.

¿Creu que l’anomenada “policia de barri” podria ésser una bona eina per a millorar la seguretat en els barris?

-          La policia de barri igual que els encara recordats “serens”, han caigut en desús davant del ràpid creixement del mapa urbà. Son personatges potser entranyables, però que formen part d’una altre història, d’un pasta. Les grans urbs actuals com Barcelona, precisen d’una policia de proximitat però no pas de barri. Sabem que a un botiguer li dóna més seguretat, veure passar per davant de cassa seva, un policia uniformat; és sent més segur. Però aquest mateix uniforme, posa en alerta al suposat delinqüent i espera que passi per actuar. Avui, l’eficàcia està demostrada en la policia de paisà que actua sense ésser vista. I això, s’està fent.

Un altre dels temes que preocupa als nostres veïns, és que passarà amb la Caserna de la Guàrdia Civil del carrer Navas de Tolosa quan deixi d’existir com a tal, perquè el fantasma de les casernes de Sant Andreu, plana inevitablement per damunt nostre. ¿Pot dir-nos si hi ha quelcom previst amb temps suficient, per evitar que és reprodueixi la història en el nostre barri?

-          En aquests moments tinc de dir que no se’n sap res en concret del futur de la caserna del carrer Navas, per tant, tota rumorologia que pugui circular no té cap credibilitat.
El que cal dir, és que el desplegament dels Mossos d’Esquadra no comportarà en cap moment la desaparició a la ciutat de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil. Aquests cossos deixaran de fer patronatge, però tenen unes funcions molt concretes fruit de les seves competències exclusives (control de duanes i aeroports, tramitacions de DNI i passaports, etc.) i per tant, continuaran a la cuitat. D’altre banda, no hem tingut cap negociació formal amb la Delegació del Govern, perquè ningú ens ha dit que hagi d’haver cap canvi imminent a la caserna. Un altre tema és el desig dels veïns, absolutament respectable, però cal esperar i evitar especulacions sense base.

Per acabar, senyor Hereu, ¿vol dirigir uns mots als veïns i veïnes del barri de Navas?

-          El districte de Sant Andreu, té set barris clarament diferenciats. Cada un, té la seva idiosincràsia i per tant, a cada un se’ls ha de donar un tractament específic, diferent. Espero i confio, que el barri de Navas, pugui sentir-se satisfet del tracte que rebrà mentre ocupi la regidoria del districte. Mentre, rebeu una cordial salutació i el testimoniatge del meu afecte.

S’ha esgotat el temps i hem de cloure l’entrevista, perquè el regidor té una agenda de treball molt atapeïda. Com a resum, dir que a través d’una hora i mitja, hem tingut davant un home extraordinàriament extravertit, dialogant i apassionat en la seva feina capaç de fer de Sant Andreu, districte emblema de la nostre ciutat

Albert Plana