Nova Navas

Són les vuit del matí d’un dia qualsevol i surto al carrer amb un propòsit: viure el barri, observar la meva gent. Els camions de “Barcelona Neta” estan regant i escombrant les voreres dels carrers. La gent camina de pressa, amb els ulls encara mig adormits, fent aquell camí que repeteixen cada dia de la setmana. Els nens, embotits en grosses bufandes, en una mà la cartera i la mà de l’àvia a l’altre, s’afanyen per no fer tard a l’escola. Les botigues comencen a obrir les seves portes i els bars, desprenen l’olor dels primers cafès amb llet. El quiosquer, col·loca acuradament la premsa del dia. El parc de la plaça resta orfe d’infants. La Meridiana curulla de cotxes, és l’únic testimoni sonor del nou dia. La meva gent, es mou en silenci.

En el meu barri, hi conviuen totes les capes socials de la ciutadania barcelonina. És cosí germà del gran Eixample de la ciutat, nodrit de famílies treballadores, estudioses, civilitzades, que sembla que visquin recloses en el seu hàbitat, però que estimen el barri i ho demostren quan cal.

Un dia, trenca aquest silenci una veu, anunciant que a la caserna de la Guàrdia Civil hi estan tapiant portes i finestres i se’n van deixant buit, aquest edifici tant emblemàtic. L’alarma corre com un reguer de pólvora. L’Associació de Veïns es mou alertant al Regidor del Districte mentre organitza una cadena humana pacifica a l’entorn de la caserna, amb el lema “La Caserna pel barri”. La gent de Navas es mobilitza i surt al carrer: La caserna es nostra, necessitem equipaments i s’ha de dir en veu alta¡ Més de tres-cents veïns baixen pel carrer Navas de Tolosa, units en una sola veu i un sol neguit. En arribar a la Meridiana, és demana tornar-hi la setmana vinent i si convé tallar la circulació rodada perquè la veu del barri pugui ésser escoltada. Finalment, la veu es oïda per l’Administració: La caserna no és tanca i s’atura tota gestió de subhasta. Al·leluia¡ La meva gent, ha guanyat la primera escomesa¡.

Dies més tard, els veïns i veïnes son citats per l’Associació a l’església. Dues reunions s’han mantingut al llarg d’un mes entre barri i associació, perquè cal estar unit i informat. tothom a respost a la crida. Son interessants aquestes reunions de barri, perquè hom exposa vivències, suggeriments, queixes ... és la manera de conèixer de primera mà, l’opinió del veïnatge i fer-la seguir a qui a de donar la solució.

Amb tot això, cau l’hivern i amb ell el Nadal. A la plaça Ferran Reyes, l’Associació de Veïns amb la col·laboració de comerciants del barri, col·loca un arbre guarnit i enllumenat que dona un aspecte bucòlic a plaça. Un pare Noel s’hi passeja pels voltants, llençant un missatge d’amor i de pau....

Albert Plana