L'home i la societat esdevenen conscients d'ells mateixos i del que volen per al futur mitjançant la cultura. Però no tant la cultura entesa com l'acumulació d'una sèrie de coneixements acadèmics deslligats de la vida de cada dia, sinó com el desenvolupament positiu, sistemàtic i crític del conjunt de les relacions humanes amb la realitat. Dit d'una altre manera, la cultura pertany més a la categoria del "ser" que a la "tenir". Avui, tant a l'Est com a l'Oest, el poder manipula les persones, sobretot per obra dels mitjans de comunicació de masses, i les manipula no solament a través de l'economia dirigida, el consumisme l'atur, etc.. sinó també a través dels models de vida, les idees i les aspiracions que preconitza. Es el que s'ha anomenat la "mort del cor".

Creiem que és urgent emprendre la defensa i la promoció de la persona i dels seus drets.

Aquests dos aspectes - la consciència de la dignitat pròpia i la de tot home i, per consegüent, la defensa dels drets humans - relacionats tan estrictament entre ells, són vistos pel Papa Joan Pau II com el signe positiu més important del món d'avui (Sollicitudo Rei Socialis, n. 26, a).

En aquest sentit, unes quantes persones que compartim des de fa temps la nostra experiència cristiana, volem viure una aventura d'encontre amb la realitat i de creació de possibilitats de progrés cultural per al nostre país donant vida a un Centre Cultural, que es proposa com a tasques bàsiques:

• donar tribuna a totes les personalitats i experiències de grup, tant a nivell nacional com internacional, que contribueixen amb la seva actuació a fomentar "una civilització de la veritat i de l'amor" (Joan Pau II), una cultura del bé, de la bellesa i de l'autèntic desenvolupament humà, de l'home sencer i de tots els homes (és a dir, també dels pobles).
• promoure iniciatives (debats, fòrums, concerts, projeccions, exposicions, visites, etc...) que serveixin per a desenvolupar, com hem dit abans, una visió integral de l'home i un progrés a la seva mesura.

Una vertadera identitat cristiana és universal i no té por a la confrontació, encara més, tot allò que és autèntic, provingui d'on provingui, la fa créixer, perquè la seva vertadera preocupació no és treure profit d'una ideologia (encara que es presenti com a religiosa), sinó el bé de l'home; és justament donant la cara a la realitat en la totalitat dels seus factors que pot créixer la nostre consciència i la nostre identitat. Per això aquest Centre Cultural, alhora que es reconeix plenament en la doctrina de l'Església i especialment en la doctrina social, és obert inclòs a gent de confessions religioses diferents o ideologies que demostren tenir sentit de la dignitat de l'home.

Vivim en una nació, en un estat, en un continent, la civilització i els valors dels quals són deguts a llurs arrels cristianes. No obstant això, són a la vista les tràgiques conseqüències històriques i socials de l'afirmació d'aquests valors a prescindir del seu origen, l' aconteixement de Crist. Aquest aconteixement és un fet viu i present, aquí i ara, que jutja tota la realitat, que nosaltres hem trobat i que dóna sentit a tota la nostra vida. Per això, ens proposem de promoure el coneixement de les arrels i la història de la cultura catalana, i ara encara més que se celebra el mil·lenari de Catalunya.

Hem triat el nom de CHARLES PÉGUY , pensador francès, antic militant anarquista i socialista de la primera meitat d'aquest segle, principalment per aquests motius:

• és un home que mai no s'ha conformat, ha viscut tota la vida a la cerca de la veritat i de la justícia. Es rebel·la contra la condició de l'home modern sense consistència, sempre apassionat, irreductible, temible;
• no deixa de proclamar la rectitud del seu camí, no va haver de renegar de res del seu passat. No és un convers en el sentit tradicional, no ha abandonat la seva cultura, els seu hàbits de pensament per a assumir-ne d'altres; no ha hagut de censurar res de la seva vida anterior;
• la seva fe s'alimenta de l'impacte amb la realitat, contestant a les provocacions que aquesta realitat li presenta; és una fe molt compromesa amb la vida concreta, amb tot el seu dramatisme, molt lluny de l'abstracció i de l' intimisme en els quals una certa mentalitat d'avui intenta relegar-la.