DRETS versus /assetjament / mobbing / acoso moral en el trabajo / hostigamiento / bullying / harcelement / harassment  / violencia/ versus DERECHOS
formula

soci

Vols fer-te soci de CLAM?

Tipus d'AM

Què és l'AM

Consells

Associacions

Referències



GUIA
guia
català


GUÍA
GUIA
castellano


 Pàgina principal Activitats i campanyes Socis Jurisprudència Contacta'ns Notícies destacades Racó dels amics
Referències bibliogràfiques i altres documents


Bibliografia, Altres lectures, Pel·lícules, Pàgines web i foros, Poemes i cançons.

BIBLIOGRAFIA

Ausfelder, Trude (2002). Mobbing. El acoso moral en el trabajo. Ed. Océano.

Blanco, Cruz (2003). Acoso moral, miedo y sufrimiento. Ed. del Orto, Madrid.

González de Rivera, José Luis (2002). El maltrato psicológico. Cómo defenderse del mobbing y otras formas de acoso. Ed. Espasa-Calpe. Madrid.

Hirigoyen, Marie-France (1999). Assetjament moral. Ed. Paidós

Hirigoyen, Marie-France (2001). L'assetjament moral a la feina. Distingir el cert del fals. Ed. 62/Paidós. (el recomanem especialment)

Mediavilla, Gerardo (2003). ¿Por qué la han tomado conmigo?. Casos reales de mobbing. Ed. Grijalbo.

Nazare-Aga,Isabelle (2002). Los manipuladores. Ediciones B,S.A. Javier Vergara Editor, Grupo Z

Piñuel, Iñaki (2001). Mobbing. Cómo sobrevivir al acoso psicológico en el trabajo. Ed. Sal Terrae

Piñuel, Iñaki (2003). Mobbing. Manual de autoayuda.Claves para reconocer y superar el acoso moral en el trabajo. Ed. Aguilar.

Ramis, Arnau (2001). Ajuntament, bon dia. El Gall, Editor

Rodríguez, Nora (2002). Mobbing, vencer el Acoso Moral. Ed. Planeta Prácticos.

 

ALTRES LECTURES

Watzlawick, P., Beavin Bavelas, J., Jackson, D.D. (1997). Teoria de la comunicación, Ed. Herder. Barcelona (Tema: elements d'una comunicació patològica)

Clarissa Pinkola Estés (1998). Mujeres que corren con los lobos. Ediciones B, S.A. Grupo zeta. Barcelona (Tema: Mites i arquetips de la naturalesa femenina salvatge a partir de l'anàlisi de contes de tradició oral)

Luis Rojas Marcos (1998). Las semillas de la violencia, Espasa Calpe. Madrid. (Tema: psicologia de la violencia)

Josep Maria Terricabras (2002). I a tu que t'importa. Els valors. La tria personal i l'interès col·lectiu. Ed. La Campana. Barcelona.

Franz Kafka (1998). El proceso. Alianza Editorial. Madrid. (Tema: Novela: una persona és acusada i processada per un delicte que mai no arribarà a conèixer)

René Girard (1989). La ruta antigua de los hombres perversos. (1986). El chivo expiatorio. Ed. Anagrama. Barcelona. (Tema: La tesi que aquest autor exposa en els dos llibres és que, des dels homes primitius fins els totalitaris dels nostres dies, les col·lectivitats es fonamenten en el sacrifici d'una víctima propiciatòria i en la repetició ritual d'aquest assassinat).

Miguel Lorente (2003). Mi marido me pega lo normal. Agresiones a la mujer, realidades y mitos. Ed. Ares y Mares.

Aprile Pino (2002). Elogio del imbécil. Madrid Temas de hoy, S.A. (Tema: aquesta obra sorgeix d'una conversa entre l'autor i l'etòleg i Premi Nobel Konrad Lorenz).

 

PEL·LÍCULES

Només hem trobat una pel·lícula que descrigui un dels processos tipus de mobbing:

Monsieur Mobbing. De gré ou de force (1998). Fabrice Cazeneuve. Escenifica l'actuació d'un assassí de costos (cost killer).

Però la filmografia és abundant en títols que ens presenten aspectes directament relacionats. Només com a exemple:

Acoso (Disclosure 1994). Barry Levinson (USA), protagonitzada per Michael Douglas i Demie Moore. EUA. Michael és assetjat sexualment per la seva nova cap (Demie) que es fa passar, perversament, per víctima d'un atac sexual.

Armas de mujer (Working girl 1988). Mike Nichols (USA). La lluita de dues dones (Sigourney Weaver i Melanie Griffith) per aconseguir el poder i mantenir-s'hi.

Bowling for Columbine (2002). Michael Moore i M. Donovan (USA), Documental fet amb molt de respecte i sensibilitat sobre els assassinats ocorreguts a l'Institut Columbine, l'any 1995. És una bona mostra de com desenmascarar conductes perverses ja siguin individuals (Charlton Heston) o col.lectives (societat USA) A destacar les intervencions del protagonista (també director del film) que posen en evidència la manipulació de les informacions i la perversitat del sistema. Es interessant la petita intervenció del cantant Marilyn Manson, i la història en còmic dels EE.UU.

Dogville (2003) Lars von Trier (Dinamarca). És una metàfora que ens parla de la perversió, de l'ambició i de la condició humana que pot transformar la terra en un infern a força d'imposar la mediocritat. A remarcar la transformació gradual dels habitants de Dogville en botxins i el de Grace (Nicole Kidman) en víctima, amb tota naturalitat fins assolir extrems grotescs.

Enveja (Green eyes monster 2001). Produïda per la BBC (Regne Unit). Exposa les maniobres d'una perversa en la vida privada. A remarcar: (1) l'actuació cíclica en el temps en situacions similars amb uns veïns anteriors, (2) com justifica les seves actuacions i mentides de manera que resulten creïbles i com els altres canvien gradualment la percepció de la víctima, de ser una parella fantàstica, bona gent, que s'estimen, passen a ser una parella amb problemes i de mala vida, (3) com explota les febleses o petits errors de les víctimes i els torna en contra d'ells, (4) com la va situant en la posició de víctima que es mereix tot allò que li passa.

La vida de nadie (2002). Eduard Cortés (Espanya). Descriu la vida privada d'un home que enganya tota la seva família amb una vida basada en l'aparença i la mentida. No és un manipulador gaire pervers. Si es tractés d'un veritable psicòpata, la pel.lícula hauria acabat "de l'altra" manera.

Luz de gas (Gasligth 1944). G. Cukor (USA). És un clàssic. Il·lustra com a través de maniobres perverses una persona pot arribar a fer tornar boja una altra persona (Ingrid Bergman) que no pot arribar a entendre què li està passant.

Mi mapa del mundo (A map of the world 1999). Scott Elliot (USA). Sigourney Weaver és una infermera escolar (neorural) que, mentre cuida el fill d'una amiga, aquest es mor accidentalment. La notícia corre i comencen a circular falsos rumors sobre ella. Li comencen fent el buit i l'acaben acusant d'abusos sexuals als nens de l'escola.

Novecento (1976). Bernardo Bertolucci (Franco-Italo-Alemanya). Italia. 1ª i 2ª part. És la història de dues famílies italianes, una aristocràtica i una camperola, des de la primera guerra mundial a la postguerra de la segona. El paper del pervers -feixista- està força ben representat per Donald Shuterland.

Recursos humanos (Ressources humaines 1999). Laurent Cantet (França). Un estudiant d'empresarials fa pràctiques a la fàbrica en la que treballa el seu pare des de fa 30 anys. Amb els seus coneixements porta a terme l'estudi sobre la conflictiva implantació de la jornada de 35 h. Fins que descobreix que la direcció l'utilitza com a tapadora per a fer una reestructuració de plantilla que contempla l'acomiadament de diferents persones, entre elles el seu pare.

Regreso inesperado (Mother’s Boys 1993). Yves Simoneau (USA). Jamie Lee Curtis i Peter Gallagher. La Jamie interpreta una dona que abandona el marit i els tres fills. Al cap d'uns anys torna i assetja la dona que ha "usurpat" el seu lloc. Interessant per l'exemplificació de les maniobres perverses. El final està prou ben aconseguit per ser USA.

Sacco & Vanzetti (1971). Giuliano Montaldo. És la història real del procés judicial que tingué lloc a Massachusetts (USA) 1920, en el qual dos emigrants italians d'ideologia anarquista són acusats de robatori i assassinat i condemnats a mort amb proves inconsistents i implicacions polítiques. La seva acusació aixecà una onada d'indignació internacional. L'any 1977 la justícia nordamericana reconegué la innocència dels acusats.

Salir del armario (Le placard 2000). Francis Veber (França). Narra, en clau de comèdia, la història de François que treballa de comptable en una empresa de preservatius. Per evitar l'acomiadament es declara homosexual. A remarcar el canvi d'actitud dels companys davant del rumor així com el tractament dels prejudicis i estereotips. Destaca el paper de Gérard Depardieu.

Smoking room (2002). J.D. Wallovits i Roger Gual (Espanya). Posa de manifest la duresa de les relacions humanes en el món laboral: en una petita sucursal d'una empresa americana s'imposa la prohibició de fumar; un dels empleats creu que la nova situació és injusta i decideix recollir signatures entre els companys. Cadascú dóna diferents arguments per no comprometre's. És l'inici d'un procés de mobbing que no s'acaba de manifestar perquè s'acaba el film.


PÀGINES WEB

Mobbing.nu. página amb força informació sobre mobbing

Anillo para la prevención del acoso institucional.

Guia del mobbing de CGT (Document .pdf)

UGT-Catalunya Debats on Line L'assetjament moral (mobbing).

UGT-mobbing (pàgina de clara lectura de UGT sobre mobbing)

La Web de Goos & Moon

COMFIA-Mobbing, pàgina de CC.OO sobre mobbing

Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS). CC.OO (información sobre riesgos psicosociales)

      Cultura laboral y neoliberalismo salvaje (mobbing, bullying)  (la web d'algú que porta 6 anys lluitant contra una ONG i una universitat privada catòliques)

Mobbing search consultoría  El mobbing crea nous mercats amb la violència en el treball (confiem que ajudi a erradicar la violència en els llocs de treball encara que no generin beneficis de les víctimes)

Enciclopedia de la OIT  enllaç de l'INSHT del Ministerio de Trabajo dedicat a l'Enciclopèdia de la OIT

Los riesgos sociales según  el INSHT (Instituto Nacional de Salud e Higiene en el trabajo)

 Observatori del mobbing    Iniciativa d'ADEG organització empresarial.

POEMES I CANÇONS 

Joan Manel Serrat (1998). Macarras de la moral. En el disc Sombras de la china. BMG.

Bertold Brecht. L'excepció i la regla.

Antonio Machado. Un loco. En el llibre Campos de Castilla (1907-1917).

Miquel Martí i Pol (1997). La fi del món. En el llibre Obra poètica/2 (1970/1980). Edicions 62. Barcelona


© CLAM Contra l'Assetjament Moral en el Treball / La Farinera del Clot, c./ Granvia, 837 / 08018 Barcelona / tel: 630 370 086