L'AM té com a objectiu aconseguir que una persona abandoni el seu lloc de treball; això pot ser desitjat per molts motius i diversos. Tot i els perills reduccionistes que comporta tota generalització podríem dir que:

A l'empresa privada hi ha més AM descendent (del cap envers un subordinat) que acaba sent també horitzontal (entre col·legues) que aspiren a ocupar el càrrec vacant, que tenen por de ser el següent o que simplement s'afegeixen a les agressions pel fenomen del contagi social.

A l'empresa pública hi ha més AM horitzontal (entre col·legues) que acaba sent també descendent, ja que el cap intenta acabar ràpidament amb el problema i en aquell moment el problema és la víctima, i així es consolida l'AM per part de la jerarquia.

Les motivacions que trobem a l'empresa privada sovint estan relacionades amb la reducció de costos de personal o amb l'exclusió de persones "molestes". Hi ha empreses grans que contracten per a tal fi un mercenari que anomenem "assassí de costos" (cost killer). Exemples de situacions que s'acostumem a trobar en l'AM.

·                     Persones de 40 a 50 anys, amb contracte fix i molts anys a l'empresa, amb sous dignes, que encara són massa lluny de la jubilació. Se'ls pretén substituir per persones amb contractes laborals precaris.

·                     Casos de reducció de plantilla per evitar els costos d'un acomiadament legal.

·                     Deslliurar-se de persones que "saben coses" del funcionament de l'empresa o de persones que han ascendit i ara són "importants" dins l'empresa.

·                     Persones que tenen d'altres treballadors al seu càrrec i es neguen a tractar agressivament els seus subordinats, contradient les ordres que reben.

·                     Persones que han reclamat legalment uns drets que l'empresa els negava, i que quan es reincorporen són titllades de picaplets i d'indesitjables en definitiva.

·                     Delegats sindicals que fan bé la seva feina o d'altres treballadors que tenen una protecció legal, per exemple persones amb handicap, permisos de maternitat, etc.

·                     Polítiques empresarials agressives basades en la precarietat i en els canvis constants de plantilla.

En l'empresa pública L'AM no està lligat a la productivitat sinó a objectes de poder ja que l'administració és una màquina pesada en la que es dilueixen les responsabilitats. Generalment serà un AM horitzontal on hi ha un "gang" d'assetjadors. Els tipus de motivació més característics en l'empresa pública però que també es poden donar en la privada són:

·                     Treure del mig un potencial competidor per aconseguir el seu lloc.

·                     Treure del mig un bon professional que mentre sigui allà no deixa lloc al professional mediocre que l'assetja.

·                     Deslliurar-se d'algú que és "massa" responsable o que és "crític" amb la manera oculta de fer de l'organització, tot i tractar-se d'una crítica constructiva (whistleblower: persona que pren sobre ell la responsabilitat d'alertar l'opinió púbica sobre la corrupció dels serveis públics on treballa o sobre les accions que són un perill per a la salut pública o la seguretat)

·                     Reconversió laboral i privatització del sector públic.

En el fons de les causes del mobbing subjeu la precarietat laboral, entesa en un sentit ampli (fins i tot en el funcionariat) unida a l'enveja, la competitivitat, la misèria moral en definitiva. Per això trobem adient anomenar-lo "assetjament moral" tot i que en propietat s'hauria d'anomenar assetjament psicològic en el treball o assetjament laboral.

Trets del manipulador relacional (30 característiques)

Hi ha qui parla que en l'origen del mobbing hi ha una persona manipuladora, amb trets psicopàtics (psicópata, pervers narcisista o personalitat antisocial, segons les diferents orientacions psicològiques) i és probable que sigui així en molts de casos, però aquest no prosperaria si no fos per un entorn, una organització del treball i uns responsables de recursos humans que ho toleren i a vegades fins i tot ho propicien ja que molt sovint l'agressor és "recompensat" amb un ascens, mentre que la víctima ha de marxar del lloc de treball, amb el deteriorament moral que suposa per a l'entorn laboral i per a la societat en general.