8 anys tornant enrere
Redacció
PRIVATITZACIONS
Abril
de 1996:
Amb
un Govern Socialista provisional i Aznar a punt d'arribar a la Moncloa, Telefònica
malvèn la seva filial Sintel a MasTec, empresa del líder anticastrista
Mas Canosa. La conseqüència d'aquesta venda va ser la descapitalització
de l'empresa i l'acomiadament de molts treballadors. L'any 2001, l'acampada dels
treballadors durant set mesos al Passeig de la Castellana de Madrid es va saldar
amb un acord entre amb sindicats i Govern, que encara avui resta incomplert per
part de l'Executiu.
Juliol de 2002:
Polèmica privatització de Trasmediterrània. El govern del Partit Popular ha continuat amb la privatització d'empreses públiques, política que ja havia començat el PSOE. El PP ha repartit les presidències de grans empreses com Ibèria, Telefònica, Repsol, etc. a persones del seu entorn. Trasmediterranea va ser la darrera adjudicació a capital privat, i va recaure en un grup d'empreses, entre les quals en figurava una de l'exministre d'Afers Estrangers Abel Matutes.
MEDI
AMBIENT
21
de juny 2001:
S'aprova la llei del Pla Hidrològic Nacional (PHN), un instrument enfocat a produir grans obres hidràuliques, principalment la construcció d'embassaments, que neguen terres i pobles sencers, i realitzar transvassaments. El PHN es basa tan sols en l'augment de recursos hídrics com a solució als dèficits existents i no en la planificació hidrològica que garanteixi la gestió i l'ús sostenible de l'aigua com a bé comú. Aquest pla implica destinar gran quantitat de fons públics al sector del formigó (ACS) i la hidroelèctrica (Iberdrola), i projecta prometedors negocis especulatius a la costa mediterrània (Camps de golf ) a través del mercat de l'aigua.
Una política hidrològica que nega els valors ambientals i socials dels ecosistemes fluvials i dels serveis ambientals que aporten, així com de les seves funcions d'ordenació territorial els seus valors socioculturals, exigeix un canvi en la valoració de l'aigua que passi del simple factor econòmico-productiu a l'ecosocial.
13 Novembre de 2002:
El petroler "Prestige" presenta una via d'aigua al casc. Després d'una il·lògica travessia de 243 milles durant 6 dies, s'enfonsa davant les illes Cies, al Parc Nacinal de les Illes Atlàntiques, amb 50.000 tones de fuel-oil a bord.
Els dubte de "què calia fer amb el vaixell", la manca de mitjans per prevenir i lluitar contra la marea negra, les mentides sobre la quantitat de fuel vessat i la seva toxicitat, i sobre els espais i recursos naturals malmesos han estat les constants del govern durant tota la crisi.
MERCAT
LABORAL
24
de maig de 2002:
El PP, a cop de decret, planteja una Reforma Laboral que pretenia abaratir l'acomiadament i obligar als treballadors en atur a acceptar qualsevol oferta laboral de la seva professió, entre altres disposicions polèmiques. La reforma és aturada arran de les mobilitzacions que culminen en la Vaga General del 20 de juny.
CULTURA
Setembre 2000:
Un cop assolida la majoria absoluta, el Ministeri de Cultura decideix atorgar subvencions a la Fundación Francisco Franco, dedicada a exaltar la figura del dictador i presidida per la seva filla Carmen Franco.
L'escàndol no es fa públic fins dos anys després. Malgrat la polèmica, el Govern va continuar finançant aquesta Fundació, que només l'any passat va rebre ajuts per valor de 26.690 euros.
IMMIGRACIÓ
Febrer
de 2000:
Esclata un brot racista a El Ejido contra la població immigrada. Els racistes cremen habitatges, negocis d'immigrants, la mesquita i ataquen brutalment nombrosos treballadors del camp. Dures crítiques per la passivitat del Govern central, que va trigar 48 hores a enviar-hi efectius policials. Després dels incidents, l'alcalde xenòfob de El Ejido va rebre el suport del vicepresident del govern Rodrigo Rato per incomplir un acord amb els immigrants que preveia la instal·lació provisional de tendes de campanya que allotgessin els immigrats que s'havien quedat sense sostre.
El govern del Partit Popular ha dut a terme una política d'immigració centrada en el control ferri de les fronteres, que impossibilita l'entrada legal a la Península, i la criminalització de la figura de l'immigrant. Després d'una primer reforma de la Llei d'estrangeria aprovada amb els vots de l'oposició que va suposar una millora substancial dels drets dels immigrats extracomunitaris, el PP va endurir la legislació així que va aconseguir la majoria absoluta.
Des de l'any 2000, s'han succeït diverses reformes de la llei encaminades a reduir els drets de les persones sense papers, així com dificultar-ne la regularització i incrementar-ne la persecució i expulsió. La darrera reforma obliga els municipis a cedir les dades del padró d'habitants a la policia.
EDUCACIÓ
31
d'octubre de 2001:
Aprovació la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) amb el suport de CiU i CC. Aquesta llei va posar les bases per un model d'ensenyament superior profundament elitista, amb universitats de primera i de segona, va reduir la participació democràtica als claustres universitaris i va perpetuar la precarietat laboral als centres.
L'any següent s'aprovava la Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). Aquesta llei suposa retornar a un model d'ensenyament caduc basat en la l'aprenentatge memorístic i en una visió unitària de la Història d'Espanya.
En un Reial Decret posterior (2003) el govern espanyol va establir l'obligatorietat d'impartir un mínim de quatre hores de castellà als primers cursos de l'Ensenyament primari, fet que podria afectar l'aprenentatge del català dels infants.
27 de novembre de 2003:
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esports va proposar un nou Reial Decret de desplegament de la LOCE, que separava l'ensenyament del valencià i el català en qualitat de llengües diferents a totes les Escoles Oficials d'Idiomes de l'Estat. Una nova mostra de la política de secessió lingüística del PP.
LLIBERTAT
D'EXPRESSIÓ I ASSOCIACIÓ
27
de juny de 2002:
S’aprova la Llei Orgànica de Partits Polítics, feta a mida per il·legalitzar Batasuna. L'aprovació d'aquesta llei suposa que el Tribunal Suprem pot prohibir un partit imputat per presumpte suport a una activitat terrorista sense que s'hagi fet cap judici.
20 de febrer de 2003:
La Guàrdia Civil, per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Juan Del Olmo, tanca l'únic diari escrit íntegrament en èuscar, "Euskaldunon Egunkaria", acusat de formar part del projecte i l'entramat econòmic i cultural d'ETA. Alguns treballadors del Diari denuncien tortures. En una operació posterior, el mes d'octubre, el mateix jutge ordena la detenció de diverses persones relacionades amb empreses i entitats de promoció de la llengua basca.
El mateix 20 de febrer es crea el Comitè Antimanipulació dels Serveis Informatius de TVE, ens impulsat per treballadors de RTVE molestos amb la línia progovernamental dels informatiu dirigits per Alfredo Urdaci. Els informes del Comitè denuncien, entre altres, la criminalització de la Vaga General de juny de 2002 i de les protestes contra la guerra, la desinformació en el cas Prestige, la justificació del PHN i la il·legalització de Batasuna. La censura informativa també s'estén a altres mitjans com Antena 3, controlat per un grup empresarial de l'amic personal d'Aznar Juan Vilallonga, que està obviant qualsevol informació que pugui perjudicar els interessos electorals del PP.
JUSTÍCIA
16
de maig de 1997:
Nomenament
de Jesús Cardenal com a Fiscal General de l'Estat. L'actuació de
Cardenal ha estat decisiva per evitar la imputació d'alguns ministres del
Partit Popular, com Josep Piqué per la presumpta venda fraudulenta de la
petroliera ERTOIL, o del president balear, Jaume Matas, pel suposat ús
de fons públics per captar vots de la població immigrant a Formentera.
12 de gener de 2000:
Llei Orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Preveu que la comissió de certs delictes poden comportar 5 anys d'internament en règim tancat per infants menors de 16 anys, i fins a 10 per joves entre 16 i 18 anys.
D'altra banda, la reforma d'alguns articles de la Llei d'Enjudiciament Criminal permet l'aplicació de presó preventiva als imputats reincidents que se suposi que han comès un delicte penat amb més de dos anys de presó. S'endureixen les penes i la possibilitat d'acollir-se a mesures de reinserció.
Pel que fa a les garanties dels detinguts, el PP va ampliar el règim d'incomunicació dels detinguts per la Llei Antiterrorista de 5 a 13 dies, fet que reforça la impunitat dels cossos policíacs a l'hora d'aplicar tortures.