No tornem a caure en el son

Jordi Alberich i Pascual
Filòsof

Imaginem una situació ben comuna. Un exercici quotidià d'allò que Michel Foucault anomenà amb encert la Microfísica del Poder. Ahir avui o demà. A ell(a), a tu o mi. Als FFCC, al Metro o al Bus.

En acabar el trajecte i abans de sortir, un grup d'homes i dones ben uniformats, amb posat ferm i delerosos per interpel.lar-nos ens paren i demanen que els mostrem el nostre comprovant de pagament. Posem per cas que, tal i com és preceptiu, ella o tu o jo el tenim, l'ensenyem i en rebem a canvi una mirada d'aprovació per part del nostre interlocutor institucional-empresarial.

Inicialment, ens embriaga una sensació de victòria ingènua. No s'han sortit amb la seva!: multar-nos, castigar-nos, recaptar diners (imaginem). Però ens equivoquem de ple. L'objectiu darrer i més important, el perquè de tot plegat, no era pas multar-nos, a ell(a), a tu o a mi. Poc importa allò que puguin arribar a recaptar ahir, avui o demà amb aquest mateix procés, repetit una i altra vegada. El seu èxit (profund) no és aquest. El seu èxit rau, de fet, en l'estímul condicionat assolit, en el reforç inconscient del nostre acte de pagament previ mitjançant el seu simple exercici d'un rutinari acte de control. I aquest objectiu sí l'han assolit, no ens enganyem pas. Ho hem aprés bé : premi o càstig.

Doncs bé, amics meus, aquesta és la mateixa lògica (perversa) que estan aplicant el govern dels Estats Units i els seus aliats amb l'actual guerra a l'Iraq. Allò primordial que està en joc amb la sagnant ofensiva bèlica sobre la gent i el territori iraquià no es pas el càstig (recaptació) final assolible o no amb aquesta genocidi.

El que està en joc en darrer terme és la lògica mateixa de reforç que ve mantenint d'ençà la fi de la segona guerra mundial arreu del món l'administració nordamericana. La vàlua de la guerra com a exemple (in)moral per a la resta d'Estats i, fins i tot, per al conjunt de la Organització de les Nacions Unides, d'allò que passa quan no s'efectua el (preceptiu) pagament previ. Premi o càstig.

La guerra a l'Iraq esdevé així una mer mitjà a posteriori per mantenir l'a priori actual i garantir la seva continuïtat en el futur: aconseguir reforçar i garantir el seu, teu i meu pagament previ. Un pagament que, malauradament, satisfem a diari en molts fronts: econòmics, polítics, socials i culturals.

Ahir, avui i demà, el nostre rebuig, amb cassoles, llençols i crits, de la multa (desproporcionada, injusta, horrorosa) que suposa aquesta guerra a l'Iraq, obre i és el primer pas per posar en qüestió l'estat de coses existent, unes regles del joc globals injustes que han i hem de canviar. Avui, després de força temps, ell(a), tu i jo hem despertat. Si us plau, no tornem a caure fàcilment en el son.