L'àngel de la història

Jordi Alberich i Pacual
Filòsof

L'any 1940, tot just exhaurida la Guerra Civil espanyola i enmig ja de la Segona Guerra Mundial, Walter Benjamin -pensador destacat de l'Escola de Frankfurt- interpretà el dibuix d'una figura alada present al quadre Angelus Novus de Paul Klee com el de l'àngel de la Història, aquell qui, girant la vista enrera vers el passat, "només hi veu una catàstrofe única que amuntega incansablement runes i més runes als seus peus".

Malauradament, el passat que semblava contemplar l'àngel de Klee i de Benjamin, no deixa de créixer. L'encara oberta guerra a l'Iraq -i a tants altres llocs: Afganistan, Palestina, Colòmbia, etc.- no fa sinó afegir dia a dia un grapat més de runes, mort i desesperació a la creixent muntanya de sang, injustícia i tristor que l'amplíssima cadena de guerres ha provocat ja històricament. La història de la humanitat segueix essent, ahir i avui -a ben segur també demà- una història curulla de morts absurdes i sempre injustes.

Tant de bo un dia l'àngel de la història pugui girar-se, mirar enrera sense por, i veure als seus peus com s'imposa arreu la pau. Però avui, just és reconeixer-ho, encara en som lluny. I la nostra (adient) consciència sobre la distància que ens queda per recórrer no pot fer-nos caure en la desesperança ni en el desànim. La gran cadena de complicitat i veïnatge compartit que vam viure ara fa tot just un any fou sens dubte un pas petit, sí, però un pas important. No podem defallir. La lluita i l'esperança que s'amuntegà aleshores al nostre voltant, i sobretot, el temps i l'albir que s'obrí a tots aquells que a ben segur ens rellevaran en el futur, bé s'ho mereixen.

El repte és ara, per tots nosaltres, ser creatius. Explorar, recombinar i trobar altres vies d'expressió i manifestació, de comunicació i de col.lectivitat, de complicitat i d'educació compartida per a la pau. Ser originals i innovadors, construir i produir altres opcions de participació, altres espais resolutius. Vam sortir al carrer i cal que tornem a fer-ho tants cops com calgui, però ens cal també trobar i assolir noves i valuoses formes de contagiar el desig per la pau.

Aquest Diari de la Pau, que ara teniu a les mans, en fou i n'és encara avui un magnífic exemple. Un gra de sorra a ben segur petit, sí, però important. No ens aturem i seguim buscant i amuntegant-ne més, fins aconseguir que arribi un dia en què la nostra muntanya de pau cobreixi per fi les runes de la història.