Guinea Equatorial, un país castigat per la dictadura
Aldrim
Ciutadà guineà
Guinea Equatorial és un país totalment desconegut per a la majoria dels ciutadans espanyols, tot i que només fa 38 anys que aquest país de menys de mig milió d'habitants era província espanyola.
Guinea Equatorial va recuperar la independència el dia 12 d'octubre de 1968. Aquesta data és inoblidable per a tot els equatoguineans, sobretot els qui van viure, amb angoixa, les desigualtats i les injustícies del període colonial i creien que, amb la independència, el poble s'alliberaria d'aquesta llosa. El cert és que tot va quedar en una il·lusió, o sigui res a veure amb el que pressagiava la dura i crua realitat. Dit en altres paraules: el colonitzador estranger se'n va anar donant pas a l'era de la dictadura, que el país ha patit des de la independència.
El primer president que va tenir Guinea Equatorial va ser Francisco Macías Nguema, per cert parent directe de l'actual president, Tinent General Teodoro Obiang. El primer, va governar el país amb mà dura fins al punt que l'any 1979, quan va ser enderrocat, Guinea Equatorial tenia més d'un terç de la població emigrada als països veïns. Macías Nguema mai no va tenir bones relacions amb Espanya. De fet, Macías no va tenir bons tractes amb tot occident, països als quals acusava sempre de capitalistes i imperialistes. Els seus millors aliats van ser els països comunistes i l'antiga URSS. En realitat, Macías gairebé volia convertir Guinea Equatorial en un règim comunista.
El dia 3 d'agost de 1979 Macías va ser enderrocat per Obiang Nguema Mbasogo, nebot i destacat col·laborador seu, ja que Obiang s'havia format a l'academia militar de Saragossa i durant el mandat de Macías ocupava rellevants llocs de responsabilitat a l'exèrcit.
Amb Obiang al poder les coses tampoc han canviat, les relacions amb Espanya no han millorat gaire. Per la seva part, a Espanya no li ha preocupat mai la situació que viu el país. Els successius governs que ha tingut Espanya durant la democràcia no han fet més que recolzar el dictador Obiang. Com a exemple, només cal veure el lamentable espectacle que acaba de protagonitzar recentment el govern d'Aznar anunciant un possible enviament de vaixells de guerra a Guinea Equatorial "per cortesia".
Guinea Equatorial és el tercer productor de petroli africà, amb més de 300.000 bidons diaris. Tota la producció està controlada per empreses nord-americanes, ja que Estats Units és actualment el millor aliat del dictador Obiang.
Paradoxalment, aquestes dades contrasten amb la realitat. A Guinea Equatorial la sanitat és un desastre, no hi ha medicines als hospitals i tampoc hi ha equipament adequat per realitzar certes intervencions quirúrgiques.
El país compta amb una única universitat, però aquesta tampoc funciona com a tal; falten professors i els pocs que hi ha cobren una misèria i no hi ha instal·lacions adequades per dur a terme la docència. El que allà es diu universitat està a anys llum del que en altres indrets rep aquest nom.
A Guinea Equatorial no es pot parlar de drets humans. Les detencions arbitràries i la quantitat de "presos polítics" que hi ha a la presó de Black Beach, una de les més temudes d'Àfrica, no fan més que confirmar-ho.