Món del treball

En els darrers anys ens hem acostumat a sentir parlar del món laboral en termes exclusivament numèrics. Es diu molt sobre la creació de nous llocs de treball, però poques vegades es fa referencia als salaris precaris, les hores extres sense cobrar o l'ús indiscriminat de contractes temporals que acompanyen aquests nous llocs. Una de les pràctiques que s'estén més és que persones que abans haguessin estat a la plantilla d'una empresa ara són fixes discontínues, de manera que tenen menys drets laborals i seguretat. Massa vegades s'obliden les necessitats reals de les persones mentre treballen, i això té efectes sobre la nostra salut mental i les nostres esperances.

Els que treballem cada cop tenim menys voluntat d'organitzar-nos per millorar el nostre entorn de treball. Les empreses on tenim capacitat de decidir són ben poques, menys encara a mesura que el món de l'empresa es va fent més complex i els centres de treball s'atomitzen. Per acabar-ho d'adobar, la majoria del sindicalisme que es practica avui dia ha perdut el seu sentit original de consciència de classe i organització d'igual a igual. Fa l'efecte que els sindicats majoritaris estan massa lligats de mans i peus a les subvencions de l'Estat, i el sistema de delegats sindicals fa que les relacions internes es tornin molt burocràtiques.

Malgrat aquest panorama, disposem de propostes interessants que ens poden ajudar a controlar la nostra situació laboral i integrar-la harmònicament a les nostres necessitats. El camí cap a les 35 hores o l'auge de cooperatives i societats laborals on les decisions es prenguin més democràticament són un reflex d'aquesta voluntat transformadora i de millora de la qualitat de vida. Els projectes d'inserció laboral per a expresos o persones sense sostre són un altre dels granets de sorra per dignificar la vida dels qui pateixen amb més intensitat els estralls del sistema econòmic i polític imperant.