Món del consum i dels diners
La majoria de vegades que comprem un producte no sabem quin procés ha seguit abans d'arribar a les nostres mans. En molts casos, diferents peces d'un mateix article poden tenir orígens molt diversos. Una de les característiques de la mundialització capitalista en el seu estat actual és la reubicació constant de les multinacionals a països amb legislacions laborals i mediambientals molt laxes, en la seva recerca per augmentar encara més els seus marges de benefici. Darrera de la "simpàtica" roba amb les màscotes de la marca Walt Disney, per exemple, s'hi amaguen condicions de treball draconianes de moltes dones de la República Dominicana, que no tenen ni dret a sindicar-se.
Una alternativa a tot això és el comerç just, que en el cas dels països del sud garanteix un salari digne a les comunitats locals que produeixen els productes, els quals s'elaboren amb un escrupulós respecte pel medi ambient, sense treball infantil i amb igualtat d'oportunitats per a dones i homes.
La majoria de nosaltres també desconeixem l'ús real que caixes i bancs assignen als nostre diners quan els dipositem en un compte d'estalvis. Algunes d'aquestes entitats, com el BBVA, són accionistes d'empreses d'armament. Altres, com "La Caixa", especulen amb els donatius que els havien estat confiats amb una finalitat social. El cas del projecte del camp de golf de Torrebonica és un exemple d'aquest últim cas, i il·lustra la poca sensibilitat d'aquesta entitat financera per la conservació dels escassos espais naturals que resten a la corona metropolitana de Barcelona.
Davant de l'ús il·legítim dels nostres diners, han sorgit iniciatives financeres interessants, com els fons d'inversió ètics, que encara que s'emmarquen dins la banca convencional garanteixen determinats criteris negatius a l'hora d'invertir en empreses (se'n poden excloure les empreses d'armament, del tabac...). Un pas més enllà és el de la creació de banques ètiques i fons ètics que utilitzen criteris positius a l'hora de gestionar els estalvis. Així, amb els diners de la clientela ofereixen crèdits amb molt bones condicions a empreses de l'economia social que estiguin compromeses amb accions de transformació social o bé a cooperatives locals de països empobrits.
Podeu consultar:
Xarxa de Consum Solidari. Grup de 100 entitats que lluiten per un comerç més just i un consum solidari. http://www.pangea.org/xarxaconsum/
Finançament Ètic i Solidari (FETS). Entitat que promou la creació d'un banc ètic català. http://www.fets.org