La Política Agrària en el Tractat de la Unió

Jaume Altimira
Veterinaris Sense Fronteres

La Política Agrària Comú (PAC) ha estat, des dels inicis de la Comunitat Econòmica Europea, i després a la Unió Europea, un dels puntals d'acció política i d'intervenció de les institucions europees en les vides dels seus ciutadans i, concretament, d'aquells que depenen de l'agricultura i la ramaderia per a la seva subsistència. És des d'aquesta perspectiva que ens proposem analitzar amb certa atenció el Capítol III, Secció 4 (Agricultura i Pesca), on s'especifiquen quins són els objectius de la PAC en el Tractat sobre la Constitució europea que votarem en referèndum el proper 20 de febrer.

El primer objectiu que s'esmenta és el d'incrementar la productivitat agrícola. Hem d'estar en desacord amb aquesta prioritat, tenint en compte que són justament les polítiques productivistes, que tenen com a únic objectiu final la disminució dels preus per als consumidors, les que han dut a una concentració creixent de les terres i dels mitjans de producció en poques mans, amb una pèrdua alarmant de població rural a tota Europa, i a una major inseguretat alimentària per als propis consumidors finals. D'altra banda, resulta sorprenent que el Capítol d'Agricultura i Pesca no vinculi o tingui en compte la correlació entre l'activitat agropecuària i pesquera i el Medi Ambient. No va sent hora d'esmerçar esforços en augmentar la qualitat dels aliments, en evitar l'ús excessiu de pesticides i de fertilitzants químics que exigeix l'agricultura intensiva, i a permetre la diversificació de la producció a través de l'agricultura familiar o de petites explotacions?

Creiem que hauria de ser una prioritat la promoció d'una agricultura menys contaminant, la planificació de les polítiques agropecuàries adients als recursos de cada regió i d'acord amb les diferents tradicions agrícoles i alimentàries. Seria interessant que en aquest Capítol s'expressés un respecte per la diversitat productiva, tant a escala europea com mundial, amb suport específic al manteniment de llavors i productes agropecuaris locals.

Enlloc de tant productivisme agroindustrial, no convindria més enfortir el teixit rural mitjançant l'agricultura familiar i les petites explotacions? Si seguim amb la tendència actual, en el futur tindrem un grapat de cultius (genèticament modificats), comercialitzats en forma de monopoli per tres empreses transnacionals.

La nova PAC desvincula les ajudes de la producció i permet comprar els drets de les ajudes econòmiques de Brussel·les. Amb aquesta política, que s'aplicarà segons les concessions realitzades entre els anys 2000 i 2002, es corre el risc de perpetuar les ajudes als productors més competitius. A més, la possibilitat de comprar els drets de les ajudes econòmiques comportarà una perillosa concentració productiva a mans de les grans explotacions. Aquestes seran les úniques que tindran prou recursos per permetre's comprar els drets d'ajuda als petits pagesos que s'hauran vist forçats a abandonar la seva activitat -àrees menys productives, petites finques familiars, etc-.

La manca de suport a les petites explotacions que sobrevisquin les deixa en mans de les grans empreses transformadores i distribuïdores, fet que suposa la seva absorció per la gran empresa o la seva fi. I per tant també l'abandonament progressiu de les petites comunitats rurals. El sector lleter ha estat fins ara dels menys modificats per la reforma, però igualment s'està desmembrant la petita xarxa d'eines polítiques que pretenien, sense aconseguir-ho, assegurar uns preus remuneratius per als ramaders. El pas "de preus remuneratius" a "preus de mercat" (l'economia de "lliure mercat" és objectiu prioritari del Tractat) significa eliminar, a la pràctica, les explotacions familiars, que no tenen les economies d'escala de les macrogranges lleteres.

No llegim per enlloc aquest tipus de consideracions al Tractat. No sembla que sigui una prioritat que els qui viuen del camp a Europa, però també a qualsevol altra part del Planeta, puguin fer-ho en condicions dignes, i garantint uns preus agraris remuneradors i estables que permetin a les famílies viure de forma equiparable a d'altres categories socio-econòmiques. En definitiva, aquesta Constitució segueix tractant el sector agrícola com qualsevol altre sector, i els productes alimentaris com qualsevol altre bé de consum sotmès a les implacables lleis del mercat.