Els imazighen als Països Catalans

Abdelghani El Molghy Afrass
Un amazigh a Catalunya

 

Entre els immigrants establerts a Catalunya i als Països Catalans en general, hi ha una comunitat que reclama que se la conegui amb el seu nom. S'autoano-menen imazighen, o homes lliures, i se'ls coneix també amb el nom de berbers. No són minoria ja que al Marroc, per exemple, són més de la meitat de la població, i es calcula que, al conjunt dels països del nord d'Àfrica, territori anomenat Tamazgha, representen un total de més de 20 milions. Tenen una identitat, una cultura i una llengua pròpies que han conservat de generació en generació al llarg de la història.

Els Països Catalans, Catalunya i altres indrets de l'estat espanyol són les últimes destinacions d'aquesta comunitat que ha volgut fer de la immigració una altre signe de la seva identitat i de la seva història. Avui dia, els imazighen són un col·lectiu fàcil de destacar en el paisatge migratori europeu. Van ser els primers a marxar a França, Holanda, Bèlgica i Alemanya, entre altres països, durant els anys cinquanta i seixanta. En aquests països viuen i conviuen, de cara al present, de cara al passat i de cara al futur. Encara guarden amb orgull i en silenci els senyals d'allò que són: la seva llengua i la seves tradicions, i esperen, amb la paciència que els caracteritza, transcriure la seva pròpia història en Tifinagh, és a dir, en els símbols que porten tatuats a la pell i l'ànima.

Ara que tothom parla de guerra, de dominar i d'ésser dominat, d'armes i de petroli, els imazighen apugen el to de la seva veu per demanar, a més del reconeixement de la seva llengua i cultura -senzillament poder posar noms amazighs als seus fills- que s'aturi la guerra.