L'asil a Espanya, un dret cada cop més inaccessible

Cristina Riba
Advocada

En el Consell Informal de Ministres de Justícia i Interior Europeus celebrat la darrera setmana de març a la ciutat grega de Veria, la delegació espanyola va mostrar-se molt interessada en la proposta britànica de crear "centres de trànsit" per a sol·licitants d'asil fora del territori de la UE on s'avaluarien les peticions permetent un millor control dels fluxos migratoris. Aquesta proposta va en línia amb la tendència espanyola d'intentar evitar, de diferents maneres i usant, en ocasions, mecanismes de dubtosa legalitat, que els potencials sol·licitants posin els peus a territori espanyol.

L'asil però, sobre el paper, continua sent un dret humà, ("En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir d'ell, en qualsevol país", Declaració Universal dels Drets Humans, Article 14) reconegut com a tal en la Constitució Espanyola i legalment desenvolupat.

Qui té dret a sol·licitar asil a Espanya? Les persones estrangeres.

A qui se li concedirà l'asil? Segons la legislació espanyola es considerarà refugiat i se li concedirà asil a aquella persona estrangera que, trobant-se fora del seu país d'origen, tingui fundats temors de ser perseguida per motius de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques. En queden excloses aquelles persones que hagin comès delictes contra la pau, de guerra o contra la humanitat, un greu delicte comú, o siguin culpables d'actes contraris a les finalitats i als principis de les Nacions Unides.

Que implica la concessió de l'asil o l'obtenció de la condició de refugiat? La no devolució ni expulsió a un territori on la seva vida o llibertat perilli degut a la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o de les seves opinions polítiques.

A qui i on se sol·licita l'asil? Va adreçada al Ministre d' Interior i pot formalitzar-se en qualsevol dels llocs fronterers d'entrada al territori espanyol, a l'Oficina d'Asil i Refugi (Madrid), a les Comissaries Provincials o de Districte, a les Oficines d'Estrangers i a les Missions Diplomàtiques i Oficines Consulars espanyoles a l'estranger.

Hi ha terminis per a presentar la sol·licitud? Sí que n´hi ha. Les sol·licituds hauran de presentar-se en el termini d'un mes des de l'entrada al territori espanyol o des de que hagin ocorregut els fets que justifiquin el temor a la persecució (refugiats sûr-place) o abans que expiri el permís d'estada legal, si aquest fos superior a un mes. Fora d'aquests terminis, l´expedient no serà en principi admès a tràmit.

Quin és el procediment espanyol per determinar la condició de refugiat? Existeixen dos procediments: un per les sol·licituds presentades en els llocs d'entrada de la frontera i un altre per les sol·licituds formulades ja en territori espanyol. Totes passen per una primera i fatídica fase del procediment anomenat d'admissió i inadmissió a tràmit i les resolucions es poden recórrer davant els tribunals.

Semblaria per tant que és possible que aquelles persones que fugen dels seus països d'origen perquè han estat perseguides o tenen fundats temors de ser-ho tindrien la possibilitat d'accedir a la protecció de l'Estat espanyol, però la veritat és que aquest camí està ple d'entrebancs:

- Les Ambaixades espanyoles a l'estranger són sovint poc accessibles i informen inadequadament.

- Les barreres per accedir a territori espanyol o a la frontera amb Espanya. Aquesta dificultat que va en augment en proporció al grau de restricció i criminalització de les polítiques migratòries.

- Sovint s'imposa l'exigència de visat per als nacionals d'aquells països d'origen de refugiats (països en zones de conflicte o amb greus i massives violacions de drets humans).

- Es posa multes extraordinàries a les companyies de transport que accepten persones no documentades o amb documentació falsa, utilitzant els treballadors d'aquestes empreses com a policia migratòria de facto.

- Es fan controls paralegals dels fluxos migratoris a ports i aeroports.

- Es dificulta l'accés al procediment d'asil als polissons.

Un cop salvats aquests i altres obstacles i feta la sol·licitud d'asil és malauradament normal que aquesta presenti greus deficiències ja que la primera entrevista al sol·licitant s'haurà fet, amb presses, davant la policia o funcionaris poc motivats i formats, i en nombroses ocasions sense la presència d'advocat i d'intèrpret.

A tot això cal afegir una interpretació molt poc generosa a l'hora d'examinar la sol·licitud d'asil en dissonància amb la resta de normativa de drets humans. Se sap que en la gran majoria de casos aquestes peticions no superaran la fase d'admissió a tràmit, per tant que no s'arribarà a analitzar a fons aquell cas ni es realitzarà una segona entrevista. Si la petició és admesa a tràmit, molt probablement acabarà sent també desestimada. Només d'un 1 a un 2 % aconseguiran la desitjada protecció després d'una llarga i penosa espera.

La política espanyola d'asil és una política de mínims. És necessari que associacions i col·legis professionals s'impliquin i comptin amb persones especialitzades i sensibilitzades en aquesta matèria per defendre aquests casos de greus i flagrants vulneracions del dret d'asil per intentar trencar amb aquesta sinistra tendència.

 

	2001 (xifres oficials)	2002 (xifres oficioses)
Sol·licitants asil a Espanya	9490	6309
Admissions a tràmit	3026	2034
Inadmissions a tràmit	6536	4532
Denegacions	1989	1352
Casos que han rebut algun tipus de protecció: asil o altres formes de protecció	298	238
		Font: ACNUR