“La il·legalització demostra que no hi ha
cap voluntat política d'arribar a la pau”

Entrevista a Antoni Batista, periodista i escriptor

Anna Ortiz
Fora de Quadre

Ha dedicat vint-i-cinc anys al periodisme d'investigació especialitzat en la guerra basca, però es caracteritza per la discreció; un coneixement profund del conflicte i el convenciment que la pau es cuina a la rebotiga, i no pas davant les càmeres, en fan un periodista d'inusual honestedat i amb una mirada pròpia.

El 1998, un conjunt amplíssim de sectors de la societat basca feia un diagnòstic polític del conflicte i començava a treballar per una solució de fons; què va fer possible el Pacte de Lizarra?
Lizarra va ser el resultat de deu anys de converses entre el PNB, HB i ETA, per aprofundir en les causes que motiven el conflicte polític i resoldre-les políticament. S'havia fet una feina discreta de creació de teixit econòmic, social i cultural. I la hostilitat d'un Govern espanyol d'ultradreta va facilitar el consens.

Lizarra va motivar la immediata declaració de treva d'ETA?
Absolutament, és causa-efecte. ETA sempre deia que si es reconeixien els drets històrics nacionals del país, deixaria les armes. S'estava obrint una via per a això, i ells s'aturaven per donar una oportunitat a la pau. Quan els militars minven, els polítics creixen.

Pots apuntar les raons del trencament, després de quinze mesos, d'aquella treva d'ETA?
La treva es rebenta perquè ETA no té prou cintura política per enfrontar-se políticament al Govern estatal, i aguanta poc, i perquè aquest Govern no té cap voluntat política d'explorar vies reals per a la pau. El PP pot conviure amb una determinada quota de morts, fins i tot els pot manipular electoralment, però no pot conviure amb la idea d'un procés de secessió d'una part d'Espanya que consideren patrimonial i uninacional. Es dedica intensament a posar pals a les rodes, i n'hi ha proves: no acosten els presos, que seria la mínima quota de benefici que podrien donar en resposta a la treva, i malgrat tenir un acord dels Parlament Espanyol i Basc. Hi ha una única reunió negociadora; cremen el mitjançer, filtrant que és el bisbe Uriarte; detenen dues de les persones negociadores. El PP no suportava aquella treva.

El conflicte està condicionat pel Govern espanyol del moment?
El conflicte basc no arrenca ni tan sols de l'any 59, en què es funda ETA, sinó de la prehistòria. És un conflicte atàvic de no-consecució dels drets d'un poble que constantment ha estat reprimit. Això ha generat odis ancestrals,ressentiments; i cal pensar no només en clau política, sinó en clau social i humana: a Irlanda del Nord estan fent la pau perquè varen començar per les persones:ajuntant víctimes de tots dos costats.

Per altra banda, l'actual PP ens recorda que guanyar unes eleccions democràtiques no és garantia que el partit que les guanya sigui demòcrata: el PP és ara un partit d'ultradreta que està utilitzant el sistema per buidar de contingut la pròpia democràcia.

Tu expliques que el grau d'imbricació política és tan subtil que penetra en els àmbits més bàsics, com la família.
És així, perquè la societat basca és petita. Per això la política de l'aïllament social és boja; no és possible aïllar una força política que té una mitjana del 18% del vot: equival a seixanta diputats al Parlament espanyol! No pots aixecar parets entre germans, pares i fills. Com a exemple: M. Carmen Garmendia, portaveu del Govern Basc, té una germana a la presó, i el pare extorsionat per ETA...

Com ho porten? fent un pacte tàcit per no tocar mai el tema?
És clar, no parlant-ne. Però els valors humans i afectius són previs als polítics. Se'ls critica que no en parlin: és clar que no en parlen, perquè s'estimen!, i fan prevaldre l'afecte; què han de fer? fotre enlaire la quadrilla d'amics i la família? doncs que no en parlin!, ja en parlaran algun dia!

Subscrius la idea que, en molts bascos, hi ha la consciència resistencialista de participar en una llarga cursa de fons?
Exactament. A la pròpia gent d'ETA els preguntes per què no es van dissoldre en acabar la dictadura, i responen: "nosaltres no lluitàvem contra Franco , lluitàvem contra Espanya!". Espanya segueix on era, i ells segueixen sense que se'ls reconegui el dret d'autodeterminació.

Com valores la feina dels moviments anomenats de la tercera via com Elkarri i d'altres?
De fa un temps, sóc obertament crític amb Elkarri: deien que es disoldrien si no aconseguien els seus objectius. Per què no ho fan després de dues conferències fracassades, i encara en munten una tercera? Només trobo dues respostes: una part de gent amb grans dosis de bona voluntat, i una altra part de gent amb una quota de manteniment de funcionariat en la política.

És cert que en un principi despertaren un cert entusiasme. Elkarri, ara, pot declarar-se una ONG sensibilitzadora sobre pacificació i resolució de conflictes, però no crec que sigui un actor polític important en el mapa basc. Les converses de pau es fan en secret, no es fan al Palau Euskalduna en un acte circense. No tenen cap missatge nou. Personalment, jo no me'ls crec.

Què creus que motiva, en ple 2003, la decisió de militar en la lluita armada d'ETA?
Un dèficit de democràcia per les dues bandes: dels que decideixen empunyar les armes, quan un joc polític els donaria més chance -crec que el primer enemic de la independència d'Euskadi és la lluita armada-. I el dèficit de no reconèixer el dret d'autodeterminació d'un poble que és de manual, que el té, el dret! sobretot, perquè té una clara voluntat de ser poble. I és un dret universal, reconegut per la Carta de les Nacions Unides!

Quines vies els queden als qui no tenen ni tindran reconegut aquest dret, dins l'actual Constitució Espanyola i, a més, han quedat sense representació política legal possible?
Amb una majoria nacionalista al Parlament basc podrien fer molt. Amb Lizarra van avançar més, en aquells deu mesos, que en els últims cent anys! Tot comença per la distensió, i la pau s'autorecicla: un procés així faria més per l'autodeterminació que no pas la defensa d'aquest dret d'un poble a partir de les armes, que coaccionen el dret fonamental a la vida.

Què pretenen les agressions del Govern contra el teixit cultural i associatiu basc?
Els fills i néts dels franquistes fan el que feien els seus pares i avis, que van bombardejar la població civil de Gernika i van destruir les làpides del cementiri escrites en euskera. Ara van pel mateix camí: la intenció real del Govern espanyol és mantenir un estatus nacional (de nació única), i derrotar militarment ETA i l'esquerra abertzale.

De debò creuen possible una derrota estrictament militar, policial?
No s'ho poden creure, perquè quasi 50 anys de lluita policial contra ETA no han acabat amb ella: ni amb 40 anys de dictadura, ni amb el GAL... ni, actualment, amb el fet de comprometre tot el poder judicial amb el poder executiu: perquè buidar poders també és una manera de traïr la democràcia! Ni amb mètodes democràtics, ni amb mètodes antidemocràtics, no han liquidat ETA. Però aquests polítics tenen facilitat per a creure's les seves pròpies mentides: vivim en un nivell d'esquizofrènia política importantíssim, i cal un sanejament, uns mitjans de comunicació alternatius, moviments per parar-los els peus: la gent no és imbècil, però volen imbecilitzar-la.

Què penses quan sents que tal detenció ha suposat un cop definitiu per a ETA, i que ja és a la seva recta final?
Les notícies de detencions de cúpules i dirigents sanguinaris són una forma més de manipulació informativa: la policia tendeix a maximitzar els seus èxits: no dóna informació, sinó que fa propaganda. Per tant, la font de la policia ha de tenir veu, però no ser l'única, i ha de ser contrastada. Si no, ETA seria una organització de quadres, desarticulada mil vegades, i li quedarien tres mesos de vida. La realitat no para de desmentir-ho.ETA no és una organització de quadres, si ho fos, potser ja no existiria. ETA és una organització de masses.

Passem per un període d'absència d'atemptats; per un afebliment real, o per algun procés intern?
Pot ser que estiguin tocats en un moment donat, i també que preparin un nou període de distensió. Les distensions, abans de fer-se explícites, sempre són tàcites: abans de Lizarra hi ha haver un llarg període sense atemptats.

Quin diagnòstic crític fas del periodisme actual?
Jo sostinc que el pensament únic està transmès per una font única: només té veu una de les parts, l'altra queda opaca. Però tothom ha de saber què pensa ETA, perquè és un actor polític important, i saber-ho des de les seves pròpies fonts. Amb més i millor informació, augmentaria el grau de civisme, l'opinió pública s'enriquiria, i exploraríem vies de diàleg: quan veus la realitat en plural, veus que l'única solució és política i sociològica.

Creus en la negociació com a resolució del conflicte?
Sense negociació política no hi haurà final de la lluita armada. És imprescindible.

Quins agents serien necessaris en una taula de negociació amb voluntat real de fer-la efectiva?
Caldrien diversos eixos: un, entre ETA i el Govern, interlocutors directes, per parlar de pau per presos. ETA pot representar els presos, però no el poble basc, perquè no és una organització democràtica. Després: partits polítics, tots sense exclusió, negociant el marc que volen. Un tercer eix: això, cal fer-ho sense focus: la pau es fa en secret.
Ara bé: si és important que l'esquerra abertzale pugui parlar políticament, és imprescindible que tingui un partit polític que la representa. La il·legalització evidencia que el Govern no vol la pau: sense un partit polític legal,no hi pot haver ni negociació política, perquè no hi ha ni partit polític! El partit que representa un moviment armat és el que està en contacte amb la societat, és la força que pot arrossegar els militars cap a la política. I a menys política, més armes. Si pretenen acabar amb ETA, il·legalitzar Batasuna és anar en direcció contrària. Però crec que no pretenen acabar amb ETA; més aviat el contrari.

Trobaran la forma legal de presentar-se a les eleccions?
Intenten formar candidatures "no contaminades", que es puguin presentar com a agrupacions d'electors. Però també volen reconèixer la seva dignitat: un home que ha estat alcalde durant vint anys, escollit pels veïns, i que ha fet poble, es mantindrà, perquè la dignitat els diu que s'han de mantenir.

En els mitjans de comunicació, quin és el pols vital de la llibertat d'expressió, i quin pes té la censura, o l'autocensura?
Evidentment que hi ha censura!, i autocensura també. Estem en un moment de llibertat d'expressió de perfil molt baix. Lluitar per la llibertat d'expressió en una dictadura, tothom ho veu molt clar; lluitar-hi en una suposada democràcia, és més difícil. Els mitjans estan sotmesos a un poder econòmic i de retruc a un poder polític; ningú no diu el que voldria ni com voldria. Trobo grotesc afirmar que vivim en un sistema de llibertat d'expressió. Tenim un sistema de llibertats controlades, res més.

Pots fer-nos una valoració del cas Egunkaria?
Tancar un mitjà de comunicació és un atemptat antidemocràtic de base. Tancar-lo en ple procés d'instrucció judicial, quan encara el mitjà i els seus dirigents són pressumptes innocents, sense judici ni sentència ferma, és un dèficit democràtic afegit. Si pensem que l'antecedent del diari EGIN, tancat fa anys també en fase d'instrucció, encara no ha estat jutjat ni condemnat, arribem a un dèficit d'un dèficit d'un dèficit democràtic!

La tortura, quina vigència té a l'Estat, i com valores les denúncies dels detinguts?
La tortura és una de les baixeses més terribles: fan que dubtem de la nostra pretesa humanitat. I està a l'ordre del dia, no només amb els bascos, sinó amb qualsevol detingut: la part més dèbil davant d'un poder incontrolat i moltes vegades incontrolable. En les denúncies d'Amnistia Internacional i de la mateixa Associació Contra la Tortura de les Nacions Unides, l'Estat Espanyol hi apareix cada any. Fa molt de temps que conec Martxelo Otamendi, i no dubto gens, ni una mica, de que les seves denúncies de tortura són certes.

Com has viscut la reacció ciutadana, i la purament política, a uns fets tan greus?
A nivell social, hi ha hagut actes de suport, de solidaritat...però no crec en el Govern per això. Les clavegueres de l'Estat perjudiquen alhora a qui té el Govern i a qui aspira a tenir-lo, tots es tenen agafats els uns als altres.

Actualment, crec molt més en l'acció cívica, en els moviments socials, en una nova dissidència que emergeix. Veure els partits convencionals a les manifestacions antiglobalització, però a la cua, és alliçonador: perquè hi són, cosa que està molt bé; i perquè no van al davant, que també està molt bé. Som davant d'un replantejament del que són les esquerres que és molt interessant: anem cap a una regeneració del concepte de revolució, després de molts anys de guardar-lo a l’armari per haver-ne fet un mal ús.

Potser ja era hora!

Suggeriments d'informació:

DIARIO PRIVADO DE LA GUERRA VASCA A.Batista. Plaza Janés, 1999
EUSKADI SIN PREJUICIOS. A.Batista. Plaza Janés,2001
LA HISTÒRIA BASCA DEL MÓN M.Kurlansky. Columna,2000
LA RAÓ BASCA L.Núñez. Txalaparta,1997
EUSKAL HERRIA EN EL HORIZONTE J.L.Alvarez. Txalaparta, 1997
EUSKADI O LA SEGUNDA TRANSICIÓN R. Zallo. EREIN,1997
UNA VIA HACIA LA PAZ J. M. Ollora. EREIN,1996
DORREGARAI.LA CASA TORRE A. Rekalde. Txalaparta,1999
FRANCIA Y LA CUESTIÓN VASCA. P.Cassan. Txalaparta,1996

www.euskalherria.indymedia.org
www.stoptortura.org
www.basque-red.net
www.gara.net
www.batasuna.org
www.egunkaria.org
www.plataformaegunkaria.net