Les dones de l'Afganistan, un any després

Mònica Bernabé

"Llibertat conquerida." Aquest era el titular d'un diari català de finals de l'any 2001, quan les tropes de l'Aliança del Nord van entrar a Kabul després de la fugida precipitada dels talibans. Imatges de dones amb el burka aixecat i mostrant la cara il·lustraven la notícia, i també la de tants altres mitjans de comunicació. Un any després, les dones de l'Afganistan no tenen llibertat, ni la van conquerir mai. L'Aliança del Nord -els fonamentalistes que a principi dels anys noranta es barallaven pel poder en una guerra sanguinària- va amagar la seva veritable cara darrere de la màscara de la democràcia, que ara es comença a treure quan l'Afganistan ja no és moda ni ocupa les primeres planes dels rotatius.

La remodelació del govern afganès el mes de juny del 2002 va mantenir en ministeris clau, com el de Defensa i el d'Afers Estrangers, representants de l'Aliança del Nord, que també va guanyar altres carteres i departaments, com el Ministeri d'Educació i la direcció de la Ràdio i Televisió de Kabul.

La primera mesura del nou director va ser prohibir l'emissió per les ones hertzianes de cançons interpretades per dones; i la del nou ministre d'Educació, imposar classes separades per a nens i nenes en l'educació primària, cosa que no ha existit mai a l'Afganistan, on només l'educació mitjana i secundària obligatòria no són mixtes. Així mateix, el ministre d'Educació va prohibir a les ONG locals i internacionals obrir escoles noves a Kabul, no fos cas que caiguessin en la temptació de barrejar nenes i nens en una mateixa aula.

Pitjors encara són els atemptats que han patit algunes escoles de nenes durant els últims mesos. Quatre col·legis de la província central de Wardak van ser atacats amb míssils, i no van provocar cap víctima perquè l'ofensiva es va dur a terme de nit. La Unicef i nombroses ONG van condemnar l'atac, que s'ha atribuït a l'ambigu grup dels "fonamentalistes". Aquests també sembla que estan al darrere de l'acomiadament fulminant de la jutgessa del Tribunal Suprem afganès Marzeya Basil, que va assistir amb altres dones afganeses a una entrevista amb George W. Bush a Washington sense cobrir-se el cap amb vel. Fotografies del seus cabells nus van ser distribuïdes per la premsa i la van condemnar a la defenestració.

L'assetjament no només el pateixen les jutgesses, sinó la mateixa ministra de la Dona, Habiba Sarabi, que ha de vigilar curosament cadascun dels seus moviments i que, durant els dies previs i posteriors a l'11 de setembre del 2002, va haver de dormir cada nit en una casa diferent per evitar ser víctima d'un atemptat que, segons la va advertir el mateix president afganès, Hamid Karzai, semblava "imminent". Una ministra de la Dona que, per cert, no disposa de pressupost del govern per fer la seva feina i que ha de pidolar a ONG i organismes internacionals per poder fer alguna cosa.