Conseqüències inimaginables:
el Prestige als cinc mesos de l'enfonsament

Carolina Bescansa
Professora de Ciència Política
Universitat Complutense de Madrid

Les atrocitats perpetrades les darreres setmanes han eclipsat quasi totalment el que ha succeït i segueix succeïnt arran de l'enfonsament del Prestige. Els horrors de la batalla de l'Iraq en aquesta nova guerra imperial han sobrepassat els límits de la tolerància de la gent, que ha reaccionat amb manifestacions massives, sense precedents equiparables en la història mundial. En temps de guerra, de nou les paraules no serveixen: queden massa petites o massa grans per a descriure la successió d'horror, catàstrofes i desastres.

Enmig d'aquest escenari, tornar al Prestige és retrobar-se amb un present remot que, en el seu dia, va sepultar les costes gallegues i que, més tard, fou sepultat per totes les persones massacrades a l'Iraq. Tanmateix, l'irreparable de les decisions que es continuen prenent sobre el futur del petrolier i l'abandonament d'aspectes vitals en la llarga tasca de regenerar el mar, fan imprescindible mantenir la mirada sobre el Prestige. El passat 7 d'abril, un taca de fuel de 10 km de longitud fou vista a 61 milles de les Rias Baixas. Les declaracions que el delegat del Govern, A. Fernández de Mesa, féu una setmana després de l'accident segueixen vigents: "Hay una cifra que está clara y es que la cantidad que se ha vertido no se sabe" (20-XI-2002).

Efectivament, vint-i-tres setmanes després del trencament del buc, no se sap quasi res: ni la quantitat de fuel vessat, ni la que hi ha encara en el buc, ni quina proporció en surt diàriament. Repsol estima que en els tancs submergits hi resten 37.000 tn de fuel, una mica menys de la meitat de la càrrega, però no hi ha cap certesa sobre aquesta dada.

Després de la peregrinació del vaixell davant les costes de Galícia, la censura informativa s'ha encarregat de que tampoc no se sàpiga quantes marees negres s'han produït fins al moment, ni quantes més és previsible que hi hagi. Amb la informació de què es disposa fins ara, sembla que la situació s'ajusta al que els experts denominen marea negra contínua. Es tracta d'un fenòmen que tingué lloc a Alaska, que des de 1998 pateix un arxipèlag del sudest asiàtic i que des de fa anys sepulta part de la costa nigeriana. En tots els casos, un petrolier carregat de material altament contaminant naufragà davant la costa i la càrrega no fou recuperada. La marea negra contínua significa que sempre hi ha marea negra, fins que tota la càrrega surt a la superfície o fins que alguna administració implicada decideix fer alguna cosa per evitar-ho.

Les restes del Prestige han provocat, des del passat novembre, una marea negra contínua que, segons informen les autoritats, no s'intentarà aturar fins a l'estiu. En aquest cas, però, la marea negra no és només de fuel: també és de mentides, de negligències i d'ofenses a la dignitat com a persones i com a poble. Una vegada més, en aquesta llarga marxa d'irresponsabilitat i corrupció, s'han imposat criteris diferents als tècnics en la presa de decisions. En el context d'enfrontament intern que va caracteritzar els governs nacional i autonòmic durant els dies posteriors a l'accident, l'empresa holandesa Smit Salvage, contractada per l'armador grec el 13 de novembre per rescatar el petrolier i la seva càrrega, ha servit com a condensador de totes les fòbies dels membres dels dos governs implicats. Al marge de les irregularitats en el rescat del vaixell per part de la subcontrata de Servei de Salvament Marítim i de la còmplice o negligent actuació de l'administració de l'Estat, que estan sent investigades pel Jutjat de Corcubión, els responsables del Ministerio de Fomento semblen haver decidit eliminar qualsevol veu crítica.

Darrera les onades de protestes i les marees de fuel que van seguir a la primera gestió de l'accident, el Govern central va decidir constituir un Comitè Científic integrat per experts del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. De forma genèrica, a principis de febrer, el Comitè va recomanar l'extracció del fuel submergit mitjançant el bombeig com la millor de les solucions possibles i, en cas d'inviabilitat tècnica, l'encofrat de les restes del buc a les profunditats de l'oceà. El Comitè estimava el cost del rescat en uns 200 milions d'euros. Tenint en compte les dificultats del projecte i l'escassetat d'empreses especialitzades en rescats similars, caldria imaginar que l'empresa amb més experiència en rescats submarins, Smit Salvage, acreditada a través de l'extracció del fuel de l'Erika davant les costes bretones o el rescat del submarí nuclear rus Kurst , seria una de les contractades per l'administració es-panyola.

Però res de tot això. Com va explicar el vicepresident del Go-vern, M. Rajoy, al ple del Congrés dels diputats el 2 d'abril, l'operació de rescat serà duta a terme per Repsol, en col·laboració amb les petrolieres Petrobas, Eni, BP, Statoil i TotalFinaElf. Ni rastre d' Smit Salvage que, per la seva presència en tot el procés de gestió de l'accident, ha esdevingut non grata per a l'administració central i l'autonòmica. Els tècnics de Smit Salvage van ser els primers en advertir al gabinet de crisi, constituït a A Coruña el 13 de novembre, dels perills d'allunyar el buc, aportant informes sobre l'estat del petrolier i sobre els riscos intrínsecs de l'allunyament. Posteriorment, aquesta mateixa opinió ha estat ratificada per més de 400 experts d'una trentena d'universitats, especialistes en transport marítim, i tècnics espanyols, francesos, danesos, etc. Smit Salvage va desplegar els seus tècnics i mitjans des del primer moment, posant en evidència les irregularitats comeses per l'empresa Remolcanosa, propietat del vicepresident de la CEOE, F. Fernández-Tapias. Les reiterades negatives dels responsables polítics de la delegació del Govern i del Ministerio de Fomento a acostar el petrolier a port per traspassar la càrrega van acabar amb l'abandonament del vaixell, un cop allunyat a 61 milles, en mans de l'empresa holandesa. La maldestra reacció dels responsables de la catàstrofe portaren els serveis jurídics de Fomento a iniciar accions legals contra Smit Salvage, que foren paralitzades immediatament quan el vicepresident Rajoy va anunciar públicament que la decisió d'allunyar el Prestige havia estat presa pel ministre de Foment, Álvarez-Cascos (15-XII-2002).

El consorci d'empreses habilitades pel Govern per a dur a terme l'extracció del fuel ja ha presentat un projecte concret. Des d'alguns fòrums, la iniciativa es descriu amb optimisme i esperança, mentre que en d'altres, els experts prefereixen esperar les proves que es faran a l'estiu per a determinar la idoneitat d'aquest sistema, mai no experimentat, d'extracció per gravetat a través d'unes enginyoses bombes extensibles.

L'opacitat, la negligència i les mentides han presidit la catàstrofe del Prestige des del primer dia, i continua sent així. Tal com passa amb l'actual guerra imperial, només l'opinió pública es perfila com actor polític potencialment capaç de contenir aquest desastre. La política, una vegada més, es revela com quelcom massa seriós per ser deixat a mans dels polítics. El futur també depèn de la nostra tenacitat i de la nostra constància.

Bié