El boicot preventiu

Una de les campanyes que s'ha engegat contra la guerra és el Boicot Preventiu als productes d'empreses que participen en la indústria militar, que van finançar la darrera campanya de Bush o que han estat denunciades per altres casos de violència.

Aquesta campanya ha nascut de la Plataforma Aturem la Guerra, que ha seleccionat 128 marques dels sectors de l'alimentació, l'energia, el transport, l'electrònica, la banca o la informàtica i demana que els ciutadans deixin de fer-les servir.

Per fer-ho bé, molts haurien de deixar de trucar pel telèfon mòbil que tenen, retornar bitllets d'avió o fer uns quants quilòmetres de més per trobar la gasolinera adequada.

La proposta consisteix en boicotejar preventivament els productes USA més emblemàtics, com a tractament de xoc per intentar aturar aquesta guerra: Coca-Cola, Pepsi, McDonald's, Burger King, el cinema de Hollywood, Marlboro, Winston, Camel, Chesterfield ...

També es pot fer el boicot als productes de les empreses directament implicades en aquesta invasió, com ara les que han promocionat la presidència de Bush (com "Philip Morris"), les que esperen apropiar-se del petroli iraquià (les petroleres: "Esso-Exxon Mobil", "Chevron-Texaco", "Shell", "BP-British Petroleum" i "Repsol"), les que inverteixen en armament (tant d'EEUU com espanyoles) o les que esperen fer l'agost reconstruint l'Iraq (com les espanyoles "Dragados", "ACS" i "Ferrovial").

L'empresa "Philip Morris" encapçala la llista negra. Aquesta empresa ha fet un donatiu de 2.900 milions de $ a la darrera campanya electoral de Bush. Ha estat el donatiu més generós de tots els que ha rebut el president americà.

"Philip Morris" compta amb productes com Malboro, Chesterfield, Kraft (Tang, Saimaza, Toblerone, Philadelphia, El Caserío, Milka, Oscar Mayer, Sugus, etc), o Nabisco (Xipsahoy, Filipinos, Oreo, Royal, Fruco, Apis, Artiach, MarbúDorada, Fontaneda, Chiquilín, etc). Aquesta llista de productes estan en el punt de mira dels boicotistes.

L'empresa "Philip Morris" encapçala la llista negra. Aquesta empresa ha fet un donatiu de 2.900 milions de $ a la darrera campanya electoral de Bush.

El donatiu que va fer l'empresa "Microsoft" a la campanya de Bush tampoc es va quedar curt. L'empresa de Bill Gates va oferir 2400 milions de $ a la darrera campanya electoral de Bush. És la segona empresa més generosa en la llarga llista de donatius que rebé el president americà.

El segon bloc crític serien les empreses que esperen quedar-se amb el petroli iraquià. És difícil precisar quina d'aquestes empreses ha participat de manera més directa en la guerra.

"Esso-Exxon Mobil" té un acord amb US army amb el que els hi ofereix combustible molt barat. A més, va fer un donatiu de 1.376 milions de $ a la darrera campanya electoral de Bush.

La revista Opcions (nº5) n'assenyala a quatre com les principals causants: "Esso-Exxon Mobil" (ExxonMobil, Mobil i Esso), "General Electric", "Chevron Texaco" i "BP Amoco" (BP).

"Esso-Exxon Mobil" té un acord amb US army amb el que els hi ofereix combustible molt barat. A més, va fer un donatiu de 1.376 milions de $ a la darrera campanya electoral de Bush. També cal destacar que va ser l'empresa que va forçar més a Bush a que no signés l'acord de Kioto (segons el qual s'havien de comprometre a reduir les emissions de gas a l'atmosfera).

Pel que fa a les empreses que inverteixen en armament, la llista és infinita. Segons les dades que ofereix la pàgina web www.boicotpreventiu.org (pàgina web que s'emmarca dins les accions de la Plataforma Aturem la guerra), "General Electric", "Rolls-Royce PLC", "Nissan Motor Ibérica", "Santana Motor" o "Iveco" produeixen armes o vehicles d'ús militar.

"Mitsubishi" fabrica coets, míssils, plantes d'energia nuclear... aquesta empresa ha estat involucrada en la fabricació de míssils emprant plutoni. "IBM" fabrica i ven supercomputadores especials per al disseny d'armes nuclears i de destrucció massiva.

"Motorola" ven xips per a armes. Està especialitzada en programes per mutilar les persones sense matar-les. "Dell computer" ven processadors per a armes. "Alcatel" produeix bateries per aviació i torpedes, radars, etc. El "Banco Zaragozano" i "Caja Madrid" són accionistes d'INDRA, que produeix: carros de combat, helicòpters, equips electrònics de defensa...

Entre els seus clients trobem la OTAN i la US Navy. També tenen una participació directa en la indústria de la guerra les empreses "El Corte Inglés", "Esso-Exxon Mobil", "Boeing", "Daimler Chrisler", "Iberia", "Nissan Motor Ibérica", "Santana Motor", "Siemens" o "Ericsson".

Segons s'apunta a la pàgina web www.defensa.org "Telefónica", a través de Telefónica Data España, participa en programes de guerra electrònica, missatgeria militar... És membre de la " Associación de Fabricantes de Armamento y Material de Defensa de España ".

"Motorola" ven xips per a armes. Està especialitzada en programes per mutilar les persones sense matar-les.

El boicot també s'estén a les constructores que ja comencen a planificar aquesta guerra (vegeu pàg. 11 del Diari de la Pau d'aquest número).

Aquesta no és la primera vegada que es planteja fer un boicot. Greenpeace va proposar un boicot a la Shell per enfonsar una plataforma petrolera; a la Nestlé per la difusió letal dels seus productes a països del sud, o més recentment per reclamar diners a Etiòpia (Oxfam); o a Pascual per no comprar llet catalana... Les empreses en tots aquests casos han acabat rectificant i reculant.

Per a més informació, podeu consultar les pàgines web:

www.transnationale.org, www.reachingcriticalwill.org, www.opensecrets.org,
www.corporatewatch.org, www.peace-action.inbyron.com