Als tribunals!

El passat dimecres 2 d'abril la Plataforma Cultura Contra la Guerra, que agrupa a col·lectius i associacions d'actors, escriptors, i gent del món de la cultura, juntament amb el col·lectiu ALA (Asociación Libre de Abogados), van fer efectiva una querella criminal contra el president del govern espanyol José María Aznar López, segons han informat a la nostra redacció membres d'ambdós col·lectius.

Dita querella ha estat presentada al Tribunal Suprem, l'òrgan competent per jutjar un president del govern, per vulnerar diversos articles del Codi Penal i la Constitució.
Jurídicament el govern espanyol és copartícep, o còmplice directe, en una guerra d'agressió (tal i com ha reconegut el president dels EE.UU. al Comanament Central de Tampa, Florida), mitjançant recolzament logístic convencional. Aquest suport logístic és una forma de recolzar els combatents i, en les guerres modernes, representa un element fonamental en la lluita directa. Així doncs, les bases legals són clares i contundents.

L'article 588 del Codi Penal estableix que tindran pena de presó de 15 a 20 anys els membres del govern que declarin la guerra sense complir amb les disposicions de la Constitució. Segons aquesta, en l'article 63, només el Cap d'Estat, el Rei, pot declarar la guerra sota la prèvia autorització de les Corts Generals. D'altra banda, l'art. 590 estableix que aquell que amb actes no autoritzats o il·legals, exposi els espanyols a represàlies de qualsevol tipus, serà castigat amb penes de presó de 8 a 15 anys. Finalment, l'art. 591 contempla les mateixes penes que l'art. anterior, per aquell qui durant una guerra executi qualsevol acte que comprometi la neutralitat de l'Estat, incriminant, així, tant una declaració de guerra ilegal, essent aquest el cas, com els actes de cooperació material en la logística de recolzament al combat.

Emmarcat en els actes de protesta dels col.lectius promotors de la querella, el proper divendres dia 11 d'abril s'ha convocat un acte d'Adhesió Massiva a la iniciativa, que començarà a les onze del matí davant del Tribunal Suprem, al cerrer Marqués de Encenada i que acabarà davant del Parlament, i on se signaran les adhesions a la querella. Paral·lelament se'ns ha informat que alguns grups de juristes, entre els quals podria estar el mateix jutge Baltasar Garzón, estan preparant la documentació necessària per elevar les denúncies criminals al Tribunal Penal Internacional de La Haya.

 

Els periodistes es planten al Congrés

Els periodistes destacats al Senat i al Congrés es van plantar el passat dimecres 9 d'abril, i no van cobrir cap de les dues aparicions en aquestes cambres del president del govern espanyol. Ho van fer com a protesta per l'assassinat dels periodistes J. Anguita i J. Couso els dies precedents.

Els representants dels mitjans de comunicació van anar deixant les càmeres, micròfons, gravadores, i llibretes a terra així que va entrar el president i es van negar a cobrir la reunió presidida per Aznar al Senat. Tan sols van entrar un periodista de Radio Nacional i un de l'agència EFE, aquest presionat per la direcció. Ja a la tarda, l'escena es va repetir al Congrés, on, a més, els periodistes acreditats van envoltar el president assegut al seu escó, amb fotos dels companys morts. En aquest context, Ana Palacio va declarar que "lamentava profundament aquestes morts", i no va tenir les paraules de condemna que ells tan exigeixen per molt menys. L'única intervenció dels periodistes, que havien acordat no fer cap pregunta, anava dirigida a saber si el govern coneixia que l'hotel Palestina era objectiu militar, i per què no s'havia informat els periodistes s'hi allotjaven.

Va ser un gest molt significatiu que fins i tot els mitjans de comunicació, tan sospitosos, alguns, de connivència amb la tragèdia de la guerra, d'encobridors, i de transmissors de les mentides institucionals, es giressin en contra de J. M. Aznar. Llàstima que fos arran de les tràgiques morts dels periodistes destinats a l'Iraq. Sempre ens esperem a que les coses passin per actuar.