Les signatures també diuen NO A LA GUERRA!!
Cultura contra la Guerra, una plataforma d'artistes, ha promogut el dia 8 de març, de 9 a 20 hores la campanya "Millones de voces: con nuestras firmas decimos ¡¡NO A LA GUERRA!!", amb recollida de firmes instal·lades en places dels ajuntaments i altres punts de la geografia espanyola.
Alhora, s'ha organitzat una acte reivindicatiu a la Puerta del Sol de Madrid amb actuacions musicals, poètiques i teatrals com les de José Luis Coll, José A. Labordeta, Cómplices o La Unión, entre d'altres.
L'èxit de la campanya ha sigut tal que s'ha ampliat dos dies més la recollida i els dies 10 i 12 de març s'ha continuat instal·lant les taules per recollir les signatures que en breu lliuraran al Congrés dels Diputats.
La fulla de signatures ho deixa ben clar:
- La Guerra que el Govern dels EEUU vol desencadenar contra l'Iraq, amb
el recolzament entre d’altres del govern espanyol, ens sembla profundament
injusta.
- El Govern Espanyol pretén decidir unilateralment la intervenció
en la guerra, d'esquenes a la ciutadania i sense haver-nos consultat prèviament.
- Els y les signants, des de les nostres conviccions polítiques plurals i des de les nostres conviccions morals, manifestem la nostra absoluta oposició a aquesta guerra, i exigim al govern espanyol que no ens impliqui de cap manera en aquesta.
Tancada a la UB
Els dies 5, 6 i 7 de març, més de dos-cents estudiants vam fer una tancada a la Facultat d'Econòmiques per defensar la pau per sobre dels interessos econòmics i protestar contra la voluntat bel·licista de Bush, Blair i Aznar. Tot va començar amb una proposta que, d'entre altres, es va llençar a la plataforma Estudiants Contra la Guerra i va ser acceptada per debatre-la a les assemblees de cada facultat per veure quines podien assumir una tancada en protesta contra la Guerra a l'Iraq. A la plataforma hi havia persones de diversos campus de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra, Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Així com a d'altres indrets la Facultat d'Econòmiques de la UB va decidir muntar una tancada contra la guerra amb una setmana de preparació, treball fort, peticions i difusió. Tot va anar molt ràpid i, en pocs dies, ja teníem les classes aturades i la Facultat plena d'estudiants no només que hi estudien, sinó també d'altres centres.
El dimecres 5 de març i després de finalitzar la gran manifestació convocada a plaça universitat es va donar pas al inici de la tancada a les 17:00 amb una xocolatada inaugural, després la van seguir xerrades sobre la globalització militar, els desastres ecològics del prestige y el transvasament de l'Ebre . Mentre sopàvem vam poder assistir a un vídeo fòrum sobre l'actualitat de la crisi a l'Argentina, i abans de dormir cine-nit sobre la situació a l'Iraq a més de diversos tallers.
El dijous va ser el plat fort de la tancada, des de les 10 del matí i fins a la matinada del divendres molts tipus d'actes omplien tot el dia, tallers de performance, pel·lícules i xerrades. El matí el va encetar un fòrum antiglobalització a càrrec del professor d'Història Contemporània de la UB Antoni Luchetti, i després, vam dinar una fantàstica botifarrada preparada per l'assemblea organitzadora; va ser en aquest moment quan molts altres estudiants es van sumar a la tancada i van participar a les següents reivindicacions.
A la tarda van continuar els actes informatius d'entre els quals va destacar la inauguració de l'Aula de la dona treballadora (amb la presència de Montserrat Carbonell) i la conferència en contra la guerra a càrrec d'un magnífic Jaume Oliveras i de Marçal Solé.
A les 20:00 va començar un vídeo fòrum sobre la situació actual de Veneçuela molt lluny de la que fins ara ens ha arribat a través de la majoria de mitjans de comunicació, i ja per la nit va començar la Jamaican Flavour Party que va concentrar a tots els assistents a la tancada en el hall de sociologia i part del passadís.
El Divendres la facultat va despertar d'una manera poc habitual, als passadissos es respirava encara l'ambient del dia anterior y les aules seguien guardant la son d'alguns estudiants. Va ser un dia en que es va mostrar la voluntat dels estudiants universitaris a unir-se al crit majoritari de la població. Aquesta unanimitat estudiantil va quedar ben reflectida a la manifestació de clausura de la tancada, on a pesar del cansament vam caminar de la facultat fins a la seu del PP, i allà ens vam omplir de ànims en veure molts companys de les altres universitats que ens esperaven per fer soroll i cridar una vegada més:
NO A LA GUERRA.