Acampades contra la guerra

Diversos col·lectius pacifistes iniciaren el dia 20 de març acampades a Barcelona mostrant així el seu rebuig contra la guerra. Fins ara, trobem a la ciutat metropolitana tres acampades situades a diversos punts representatius: el Pla de Palau, la Plaça Sant Jaume i la seu del PP prop de la Plaça Francesc Macià. L'esperit en que s'inicia aquest acte de protesta i de desobediència civil davant de la postura de l'executiu del Sr. Aznar, lluny d'ofegar-se, pren dia rere dia més i més força en front de l'allau de cada cop més participants en l'acampada, arribant a superar la quarantena de tendes. Alguns dels acampats han iniciat, com a acte de protesta, una vaga de fam indefinida.

Els representants han assenyalat que l'objectiu de l'acampada, a més de mostrar el seu rebuig a la guerra iniciada a la matinada del dia 20 contra l'Iraq, és reclamar la dimissió del president del Govern espanyol, José María Aznar, pel seu suport a la campanya militar nord-americana. L'acampada vol, en sentit metafòric, simbolitzar un petit camp de refugiats auxiliats per la guerra i solidaritzar-se amb el dolor de les víctimes, les quals les han representades amb una pintada de siluetes al terra de color vermell. Tanmateix, desitja oferir als ciutadans un punt d'informació d'activitats relacionades amb la causa.

A l'assamblea de diumenge a la nit es van constituir les 4 comissions de treball: Sensibilització, Difussió-Premsa, Accions i Organització Interna, les quals proposen accions concretes que consolidin el ritme i l'esperit de lluita i sensibilització que caracteritza al campament.

En aquests moments ja s'han ocupat totes les àrees de gespa de la plaça Francesc Macià i és evident que per part de les autoritats existeix una actitud de respecte davant de la protesta, deixant les nits sense presència policial custodiant la Delegació de Govern.

Des de les diferents plataformes que organitzen les acampades animen als ciutadans a unir-s'hi, per reivindicar que ens trobem, segons la Plataforma Aturem la Guerra, davant "un conflicte il.legal-injust-desproporcionat en el que el senyor Aznar ens ha ficat, i volguem-ho o no, els ciutadans/es de l'Estat espanyol amb el suport al govern Bush estem atacant l'Iraq i som còmplices dels crims contra la humanitat que s'estan cometent".

Les primeres dimissions

Londres, 18 març 2003. La pressió de la política interna per la imminent guerra a l'Iraq sobre el primer ministre britànic, Tony Blair, augmentà avui amb dues noves dimissions de personal del seu gabinet, que es sumen a la renúncia ahir per part del líder dels laboristes al Parlament, Robin Cook.

Madrid, 25 març 2003. Manuel Pimentel, ex ministre de Treball i antic secretari general del PP andalús, va anunciar avui la seva baixa del partit en desacord amb la política davant la guerra de l'Iraq, que qualifica de "il·lícita" i un "error històric".
Tot i l'aparent unitat dels governs promotors de la guerra, ja han començat a emergir les primeres escissions i s'han produït abandonaments de membres importants dels partits governants a Anglaterra i a l'Estat Espanyol.

En un article publicat a premsa andalusa l'exministre expressa la seva oposició al bombardeig de ciutats iraquianes sense recolzament de l'ONU i diu que "no comparteixo ni comprenc aquesta decisió i, per això, me'n vaig".

Tanmateix, afirma que els òrgans del PP, en recolzar de forma unànime aquesta guerra "il·lícita", a més d'una injustícia han comès "un històric error", i afegeix: "no es tracta d'una follia del seu president, es tracta de tota una línia estratègica de partit".

"Les bombes que cauen en aquests moments han rebut el seu còmplice impuls", afirma Pimentel, el qual afegeix que "no comprèn ni comparteix aquesta decisió i per això finalment me'n vaig. Quan en una desfilada un soldat porta el pas canviat, no pot pretendre que tots els demés el modifiquin".