Bagdad del 30 de març al 2 d'abril del 2003

Brigada Mohamed Belaidi

Les nits del 29 i 30 de març, de forma similar a les nits anteriors, la ciutat ha patit intensos bombardejos sobre les 24:00, les 2:00 i les 5:00 de la matinada. Aquest cop els objectius han estat els centres de telecomunicacions i el Ministeri d'Informació. Malgrat que dos d'aquests centres han quedat destruïts i les seves dependències inutilitzades, no hi ha hagut víctimes mortals possiblement per l'hora en què es produïren els atacs.

L'endemà, dia 31 de març una matança de civils té lloc a Dailiya, una barriada humil de Bagdad, quan a les 14:30 hores l'aviació dels EEUU els llença una bomba provocant set víctimes mortals (6 nens i 1 dona) i més de vuitanta ferits. Un cràter és la senyal exacta d'on s'ha produït l'explosió, dues cases han quedat derruïdes a causa de l'onada expansiva.

Els bombardejos més intensos des que ha començat l'agressió es produeixen l'1 d'abril. Incomptables explosions de bombes i míssils tenen lloc a la ciutat. Així mateix, els vols dels B-52 es poden sentir contínuament sobre Bagdad. Aquest cop, el Ministeri de l'Aire ha quedat destruït. I les víctimes civils es compten a desenes d'entre els barris més densament poblats de Bagdad. Presenten impactes de metralla per tot el cos, cremades de diferents graus i traumatismes produïts pels enderrocaments dels edificis. Cada cop és més freqüent l'ús de bombes de fragmentació en els atacs, que provoquen a causa de l'expansió a gran velocitat de la metralla, amputacions en les extremitats i destrosses en els òrgans interns.

La brigada, després de visitar els hospitals de la ciutat i comprovar que els ferits són majoritàriament civils, es proposa fer un registre dels ingressos per mostreig entre els hospitals escollits a l'atzar. Bo i constatant, a través del testimoni de ferits i personal mèdic, que hi ha incidències als hospitals respecte ferits i morts no registrades. Cal desmentir que els atacs es produeixen només contra objectius militars o del govern, les bombes dels EEUU estan esclatant sistemàticament i indiscriminada, a qualsevol hora del dia o de la nit, sobre els barris on viu la població civil. Causant víctimes mortals, ferits i danys materials. Si bé el govern dels EEUU pretén ocultar a la opinió pública internacional, els bombardejos indiscriminats com a tàctica de terror, aquesta té com objectiu esporuguir al poble de Bagdad i desmoralitzar-lo abans que es produeixi l'entrada de les tropes invasores.

La cara més tràgica de la guerra la troben als hospitals, on el personal sanitari, atén en les pitjors circumstàcies possibles i de forma altament professional als ferits. A l'Hospital de Naoman, està ingressat Omar Abdel Karim de 29 anys ferit a l'abdomen a causa dels míssils que impactaren cap a les 16:40 de la tarda al barri de Sha'ab i que va afectar a set famílies veïnes. Munib Aviv, de 31 anys està en estat greu, connectat a les bombes d'oxigen i sense poder parlar. L'han ferit al ventre, cames i al tòrax. En Georgis Basar l'impacte de la metralla de les bombes de fragmentació li ha destrossat les mans i les cames. Però les víctimes més colpidores són els infants de Bagdad. Alí es un nen de 12 anys que ha perdut tota la família a un dels atacs, produït el dia 30 a les 12:00 del migdia en el que van morir 21 persones. Està ingressat a la sala de cremats i li han amputat els dos braços. El mateix dia a les 18:00 i al barri de Palestina, tres estudiants de secundaria van ser ferits per un míssil nord-americà, ara estan a l'hospital amb fractures diverses i metralla, per tot el cos.

Malgrat la commoció que causa la invasió de les tropes de l'eix anglo-americà, els barris atacats estan plens de vida i la gent segueix relacionant-se amb normalitat, netejant de runa els llocs destruïts per les bombes, obrint els comerços, transitant pels carrers, vivint. Mostrant-se a sí mateixos, i al món sencer, que només cal coratge col·lectiu per defensar-se de l'invasor, que els ataca impunement des de l'aire a cops de metralla i míssils.