Bagdad del 3 al 8 d'abril del 2003

Brigada Mohamed Belaidi

El barri on ens trobem està tranquil, i nosaltres estem bé. Des de primera hora del matí, ha recomençat el soroll d'artilleria, metralladores lleugeres i ràfagues de trets dels combats de Bagdad. Des del refugi on som els brigadistes s'ha pogut veure els helicòpters Apatxe alertant amb la seva presencia a la població, fent ostentació del seu poder i espantant amb la seva prepotencia una àrea que no està pas sent objecte de bombardejos, tret dels que varen tenir lloc contra el Ministeri de l'Aire durant diversos dies a l'inici de la invasió, i fins la seva total destrucció.

Ens hem desplaçat fins l'Hotel Palestina per a conèixer l'estat de salut del càmera de Tele 5 José Couso, ingressat a l'Hospital Al Kindi, i que havia viatjat a l'Iraq amb la Brigada d'Astúries a principi de març. Al cap d'unes hores, quan hem tornat a l'Hotel per segona vegada, hem sabut que José era mort. La consternació entre els mitjans de premsa és ben palesa, com també la seva indignació pel que consideren un atac deliberat contra ells com a col·lectiu. Aquesta consideració sembla evident si es té en compte que, poques hores abans, l'edifici de la cadena de televisió àrab Al Yasira ha estat igualment atacada, aquest cop amb dos mísils, matant un dels seus periodistes i ferint-ne un altre.

Avui els carrers de Bagdad eren quasi deserts; pel centre, alguns cotxes privats i pocs vianants. L'activitat ha disminuït notablement respecte als dies anteriors.
A migdia, tornant al refugi, els brigadistes hem pogut veure un helicòpter Apatxe disparant a molt poca alçada, a distància d'un quilòmetre, fent correr la gent pels carrers, creant una tensió innecesaria, i fanfarronejant mentre feia acrobàcies pel cel, deixant ben clar qui té la força. Un milicia amb un llançagranades ha intentat apuntar-lo, però ha acabat fugint, buscant refugi, com tots els altres.

Rere l'esplendor de vida que havíem vist a Bagdad d'ençà de la nostra arribada, l'ambient d'avui es d'inquietud, gairebé sinistre.

Ahir, cap a quarts de set, els brigadistes vam desplaçar-nos fins la Ciutat Sanitaria Saddam, on vam tenir una trobada amb un dels tres vice-ministres de Sanitat, el doctor Ali Shanam. Els brigadistes preteníem poder rebre informació sobre la situació sanitaria de la ciutat i la resta del país. El doctor Shanam ens informà que l'exèrcit estadounidenc i britànic, a més de sostenir una descomunal campanya aèria contra la ciutat de Bagdad i de bombardejar sistemàticament barriades populars causant centenars de morts civils i milers de ferits només a la capital, han atacat centres hospitalaris, concretament l'Hospital Rafuel, en una ciutat propera a Bagdad. Igualment, han atacat la Maternitat de la Creu Roja, próxima al recinte firal de Bagdad, i la pròpia Ciutat Sanitaria ha rebut impactes d'explosions properes en els darrers dies.

Havent preguntat sobre les necessitats del sistema sanitari iraquià d'ajuda mèdica, el sr. Shanam ha afirmat rotundament que no estan acceptant l'oferiment dels governs. El raonament es mou en la mateixa lógica amb la que les autoritats iraquianes expliquen per què no acepten des de 1991 l'ajuda humanitaria que les ONGs volen desplegar sobre el país: la seva consideració és que l'Iraq és un estat ric, amb capacitació profesional suficient per a afrontar les seves necessitats sanitàries, i que no necesita ajuda humanitaria si se li permet gestionar els seus propis recursos per mitjà de l'aixecament de l'embargament. En una situació extrema com l'actual, els iraquians només estan acceptant l'assistència de països amics i d'iniciatives puntuals promogudes per grups i associacions (majoritàriament àrabs) de solidaritat amb l'Iraq. L'únic requeriment que ha fet el Ministeri de Sanitat iraquià a la Brigada és que vegi i expliqui el que està passant, i com s'està intensificant greument des de la invasió, i després de dotze anys d'embargament que han destruït la xarxa sanitaria. Com s'està atemptant contra la població civil, causant nous danys irreparables, i com es pretén enderrocar un estat per via de la força militar.

Ens demanen que ho expliquem. Perquè se sàpiga tot el que realment significa aquesta invasió.