Bústia de la Pau

No amb els meus diners

Aquesta guerra es fa en contra del sentir de la gran majoria dels ciutadans del nostre país. El govern del PP està mentint cínicament als ciutadans: volen la pau però han planejat, instigat i justificat l´actual bombardeig sobre els ciutadans iraquians.
Davant d´aquesta traició del govern als ciutadans, proposo: fer la declaració de renda però no entregar-la a hisenda. Ens la guardem a casa o l´entreguem a un notari en custòdia. Només entregarem la nostra declaració a hisenda quan el govern condemni rotundament la guerra a l'Iraq o dimiteixi el President Sr. Aznar i convoqui eleccions generals anticipades.

No es tracta de treure el percentatge destinat a l'exèrcit. Parlo de que aquest govern no es mereix el sou que els hi paguem. Aquest govern no es mereix administrar ni els meus diners ni els diners dels ciutadans que ens manifestem dia sí dia també contra aquesta guerra planejada, instigada i justificada pel govern espanyol.

Si retenim les nostres declaracions de renda, aquest govern bel.licista caurà i els ciutadans recuperarem la nostra dignitat traïda.

Josep Anton Piñeiro Huguet

I les Nacions Unides?

— Mentre les bombes cauen sobre l´Iraq,no puc deixar de preguntar-m´ho.

Martí Mancilla Muntada
Granollers (Barcelona)

Intimidació i provocació

El govern superreaccionari del PP pretén "carregar el mort " de la violència minoritària que s'ha produït en algunes manifestacions contra la guerra a l'oposició.

L'executiu aznarià , davant la gran majoria absoluta de ciutadans que es posicionen, cada cop amb més compromís ètic, contra la guerra ( segons els CIS ja som el 91 % de la població de tot l'estat) intenta, mitjançant la intimidació i la provocació, desmuntar - peti qui peti - aquestes històriques protestes cíviques. D'aquí vénen les amenaces, a través de declaracions fetes amb molta mala llet i càrregues abusives i, alhora, amb la manipulació mediàtica de procurar exagerar al màxim els elements, molt minoritaris, que van cometre destrosses contra alguns comerços.

En aquests moments considero que el vast moviment a favor de la pau i la racionalitat hauria de ser molt curós , per tal d'evitar la més mínima provocació, la qual ja sabem que serà molt ben aprofitada per aquells que són partidaris de la barbàrie d'aquest nou capitalisme ultradretà, "made in Bush " .

Josep M. Loste i Romero

Paraules de Dones per la Pau

Des de l'inici de la història, les dones hem manifestat de moltes maneres diferents, el nostre rebuig contra les guerres. Amb paraules, amb un gest i fins i tot amb els nostres silencis i vigílies.

Aquest clam contra les guerres no s'ha incorporat a la història oficial. L'estructura del sistema patriarcal s'ha encarregat de seleccionar els testimonis històrics. Les dones hem hagut de fer tot un treball de rastreig per recuperar-los, en canvi ens van fer memoritzar innombrables fets, i "hazañas" bèl·liques. La història "oficial" mai ens ha parlat de la vida quotidiana de les dones, com si el manteniment de l'organització social tant en temps de pau com en temps de guerra no fos important.

¿Què hagués estat dels treballadors de Sintel i de la seva lluita, si les dones no haguessin estat cuidant de l'organització familiar, de la cura emocional, dels afectes... dels homes que estaven de vaga, i dels fills-es que cada dia anaven a l'escola?

¿Qui si no, durant la guerra d'El Salvador, Afganistan, Balcans,... estava al front de la resistència? Perquè resistir vol dir això, sostenir la vida quotidiana portada a vegades a límits insostenibles.

Pregunteu al vostre alumnat o a qualsevol persona que durant aquests dies llegeixi els diaris, si recorda algun nom o fets relacionats amb les dones, que no sigui algun relacionat amb el paper de víctimes. No és una qüestió de protagonismes, es tracta de reconèixer les dones com agents actius per la pau.

¿En quin mitjà informatiu s'ha recollit, que grups de dones de tot arreu s'estan manifestant contra aquesta possible guerra. Dones que fins i tot, viuen en països en situacions molt complicades, però totes s'han expressat amb un mateix discurs: el de la pau, un discurs que no és nou, senzillament desconegut i no reconegut.

Hem rebut cartes i missatges de companyes d'arreu, de les dones de Negre de Belgrad, de les Dones de Negre de d'Itàlia, de l'Estat espanyol,de la Red popular de mujeres de Colòmbia, de la Coalició de dones per una pau Justa (Bat Shalom, Jerusalem Link, Dones de Negre, Unió de dones Palestines), de dones turques i kurdes manifestant-se juntes en contra de la guerra; dones dels EUA i dones iraquianes, dones de Catalunya..., en lloc han sortit les nostres paraules.

Ens volen acostumar a un llenguatge masculí bel·licista, el del poder per la força de les armes. Un vocabulari que es repeteix com si tot estigués condemnat per endavant. Paraules com: clima prebèl.lic, ambient de guerra, conflicte imminent,...

Les dones reivindiquem un altre llenguatge,el de la no-violència, que no reforci aquest sentiment d'impotència davant la guerra.

Queda molta feina per fer, educar per la pau és una tasca de totes i tots, la ciutadania, els educadors i educadores, les famílies, davant d' aquesta guerra "anunciada ";creiem que és un bon moment per reflexionar sobre el nostre compromís cap una cultura de la pau i la no violència.

NO A LA GUERRA

Secretaria de la Dona d'Ustec-Stes
Intersindical Alternativa de Catalunya ( IAC)