Bústia de la Pau

Atenció!! A totes les NENES i NENS d'aquí i d'allà
i a tothom del món:

Tots ja sabem que hi ha una guerra molt important, on mor gent innocent. És una guerra que surt molt o la tele, però al món, ara mateix també n'hi ha moltes de guerres que no surten a la tele. Això vol dir que hi ha un actor molt important, molt famós: els Estats Units d'Amèrica. Com que és molt important aquest país, com els famosos, surt molt per la tele; i en canvi els actors de les altres guerres no.

Però per què és tan famós?
Doncs perquè té molt poder.
I què és el poder? Què vol dir?
En part vol dir força.

Ja ho veiem als diaris i a la tele que en tenen molta de força; i moltes armes i molts missils... i també ens diuen que EUA està guanyant...

I quin premi guanyen en aquesta batalla?
El de poder continuar abusant del seu poder, de la seva força.
Però per què tenen tanta força?

Una de les coses que els hi dóna tanta força són les grans empreses i els diners que tenen. Aquestes empreses tant grans és diuen multinacionals, com el Mc. Donalds o com les que fan la Coca-cola, els Filipinos i les Oreos, la gasolina de BP o els cigarros Marlboro.
Els diners, avui en dia, tenen molt poder. Estem vivint en un sistema capitalista dins una globalització econòmica.

Què vol dir això?

Sistema capitalista vol dir una forma d'organitzar-nos el pensament i la vida diària en el que la cosa més important és el valor dels diners. Com per exemple: estudiar per guanyar diners, treballar per guanyar més diners, passar's-ho més bé gastant més diners.

Una altra cosa que importa molt en aquest sistema en el que vivim és el valor de la competitivitat. Competir vol dir voler ser millor que l'altre. Vol dir estar pendent de qui és el millor, de qui té més diners, de qui treu més bones notes. Ser el millor, el més fort, el que mana.
Doncs mireu, això és un greu greu problema. Per què en lloc de valorar el més fort o millor, no fem que tot el grup es mogui junt, creixi, comparteixi i aprengui de les diferències, i que aquestes no siguin per ser uns millors que els altres?

Per què en lloc de donar molta importància als diners, o al consum, fem que importi el créixer, el cuidar-nos , el construir, l'estimar, el compartir sense enfadar-nos, el passar-nos-ho bé sense diners?
La força que poden generar la competitivitat i els diners pot ser molt i molt dolenta, tant que ha arribat a provocar una guerra. Com que els Estats Units tenen molts diners per gastar-los amb armes, van decidir un dia aconseguir el petroli i el control d'un país amb aquestes armes. Si no hagués volgut tenir tants diners, no hagués pogut fer tantes armes. Si no hagués tingut tantes armes, no hi hagués hagut aquesta guerra. Ni aquesta, ni cap.
Haluma, de l'Assamblea Targarina Contra la Guerra

Haluma, de l'Assamblea Targarina Contra la Guerra

Quants vivim a costa de la pobresa?

Aquesta pregunta es una pregunta amb trampa, hauríem de preguntar-nos millor:

"perquè hi ha tants pobres que la societat necessita tants administradors de la misèria sobrant d'uns pressupostos que enlloc d'afavorir el desenvolupament i la construcció afavoreixen les inversions en armament, exèrcits i destrucció, generant cada vegadamés pobresa?"

"no cal repetir dades del cost que ens representa als espanyols el manteniment de l'exèrcit i de l'armament i de la investigació en defensa, etc, etc..."

Per tant més que dir quants vivim a costa de la pobresa diria: quants malviuen degut a la despesa en "destrucció"?

Ton Dalmau

Jay Garner, un militar implicat en negocis d'armes, al capdavant de JY Techno-logies, encarregat de refer el governament a l'Iraq!

“Mentre la idea que els làsers podien ser emprats de forma efectiva per dirigir armes letals va ser promoguda vigorosament durant el programa 'Star Wars' empès per l'administració Reagan, els anys 80, la realitat de fer servir làsers d'altaenergia en sistemes per matar finalment ha arribat.”

Es tracte d'un escrit de Jay Garner a la revista Army Magazine.

Aquest és el personatge triat per la banda d'incendiaris que ocupen el govern a Washington, per
establir la nova administració de l'Iraq.

Anònim

Tambors de guerra

Angoixats, entre miratges i plors,
-fonent-se lentament en dolor somort-
sentim, lassats, el pas fuent del temps.

Persistent, ens diu que tot és ben incert
i que res es pot fer per oblidar -res-
aquest instant que ens glaça el respir.

Josep Maria Jarque