Preguntes sobre l'urani empobrit

Ha anat sortint a la premsa, com a retalls quasi vergonyants, que en les darreres guerres l'exèrcit nord-americà utilitza urani; això sí empobrit. Pel que sembla, a la primera guerra del Golf les "bombes intel·ligents" ja eren guiades per un instrumental amb urani, repetim: empobrit. No cal dir que a l'Afganistan, possiblement, molt més millorades, "les intel·ligents" han tingut un poder destructiu molt més elevat. També hem llegit que els efectes de "l'empobrit" sobre els cossos vius no són precisament medicinals. Tot el contrari, sembla que des de la primera guerra del Golf hi ha molta gent, també entre els soldats nord-americans, que segueixen patint les conseqüències destructives d'aquests artefactes.

Quins efectes té per a les persones la utilització de l'urani empobrit? Són destrosses radioactives a curt, mitjà o llarg termini? Com ha afectat això la població civil? Hi ha informacions fiables sobre el nombre de morts, de càncers a mitjà o llarg termini? Qui ha indemnitzat la gent innocent afectada per aquestes terribles explosions? Les grans companyies d'armament? Les Nacions Unides? Els governs atacants? La caritat de les germanes de Calcuta? Uns fan la "feina" i altres amoroseixen les mortals ferides de les víctimes? És just això? És civilitzat? Que consti que admirem profundament tots els qui es dediquen a sanar, curar, acompanyar i estar al costat dels atropellats per un sistema tan pervers i maliciós. No és un abús disparar pensant que altres ja faran de bons samaritans? Quin tribunal ha de jutjar un tal sistema?

Es diu que el dictador perillós guarda armes de destrucció massiva. Per parar-li els peus abans no les fes servir, s'empren armes amb urani empobrit. No és això potser una contradicció insostenible? On comença i on acaba la "destrucció massiva"? Els bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial que van destruir ciutats senceres amb milers i milers de víctimes civils entren o no entren en el concepte de destrucció massiva?

L'opinió pública no és ximple ni combrega amb rodes de molí. Que vagin dient; nosaltres sabem que la bomba mai és intel·ligent, que els qui l'han feta l'han comercialitzada, i els qui donen les ordres de disparar sí que són intel·ligents. Una intel·ligència deshumanitzada i pervertida per l'odi, per l'afany no controlat d'èxit, pels diners i pel poder.

Jesús Renau

Per un Estat palestí

Pel que sembla, la guerra de l'Iraq s'ha acabat; és una bona notícia perquè tothom ho esperava. A partir d'ara, comença un nou ordre mundial, en què els Estats Units controlaran un nou país, ben lluny de les seves fronteres, amb un aliat fidel a prop, com és Israel, i a partir d'aquí, anar ampliant i envaint territoris, com és el seu estil. Quantes guerres més comportarà tot plegat? Ara que el govern de la raó ja s'ha acabat, que l'ONU i els països més assenyats no tenen res a dir i que s'ignora absolutament la veu popular, és quan cal començar a plantar cara, en tots els àmbits i en tots els sentits.

Si volem un món millor, ja ens queda poc temps per construir-lo. Aviat acabarem el petroli, haurem embrutat tots els mars, i l'ajuda humanitària no serà (no ho ha estat mai) suficient per atendre tots els qui moren a les guerres, de fam i de pobresa, i de malalties que es podrien guarir.

Aquesta és la humanitat del segle XXI, propera al seu final, amb aires d'apocal·lipsi. És un moment, doncs, en què cal buscar en algun racó de la consciència tot el que en algun moment de la vida hem entès i hem cregut que era o havia de ser la humanitat, tots els ideals, tots els valors, tot el pensament positiu que puguem aplegar i posar-lo al balançó per equilibrar la balança i, encara més, fer que s'inclini a favor dels valors que defineixen una veritable humanitat: l'amor, la pau, la solidaritat, no com a paraules buides sinó com a eines de construcció del futur.

Ara que el govern israelià aprofita l'avinentesa de la protecció de "l'amic americà" per treure'n el seu propi benefici i actuar amb més contundència, crueltat i impunitat contra la població palestina, els qui desitgem un món millor hem de denuniar les polítiques americanes i israelianes a l'Orient Mitjà com a nou eix de control del poder mundial. I hem de solidaritzar-nos amb el poble palestí, la nova i antiga víctima d'aquest joc polític. Em sembla que si volem que la pau sigui el nou ordre mundial, una de les coses que ara ens toca dir és:

ATUREM LA GUERRA A PALESTINA!
PER UN ESTAT PALESTÍ!

Assumpta Bonet