BÚSTIA DE LA PAU
No, a la guerra
Davant d'aquesta animalada del president Bush, de voler engegar una guerra,
la meva veu s'ajunta al cor de veus pacífiques i també dic:
No, a la guerra. Perquè una guerra, -les guerres- són la bestiesa
més grossa que ha inventat la humanitat. Doncs, ves per on, aquí
tenim el Sr. Bush, amb unes ganes terribles de fer terrabastall. El president
Bush té molta fam de guerra... i molta fam de petroli. Per acabar-ho
d'adobar, hi ha el president espanyol fent un paper ben galdós: dóna
suport a l'atac (que és donar suport a la guerra). I així, Aznar
es converteix en escolanet de Bush.
Tots, tothom, hauríem de dir sempre, no, a la guerra, perquè,
encara que ja ho sabem, cal recordar que una guerra és una cosa terrible.
Una guerra és brutal, bèstia... Una guerra representa barbàries,
destrucció, terror, foc, mort, sang, atrocitats, llàgrimes a
cabassos, sofriment, tristor, etc.
I, una altra cosa: quan s'acaba una guerra, no s'acaben pas encara els patiments.
Llavors arriben la fam, el dol per les persones perdudes, la impotència.
La gent dels nostres verals, prou que ho sabem. Un exemple: quan ens van dir
"la guerra ha terminado", van venir uns anys molt durs. Va arribar
la misèria, les persecucions, la duríssima i ferotge repressió
contra els vençuts, les tortures, la persecució de la llengua
i la cultura, etc.
Per tot plegat, un cop més, rebutgem la guerra. Per la meva part, des
d'aquest indret del prepirineu, entre boscos de pins i camps de conreu, aixeco
un crit de pau, que voldria que s'escampés per prats, rius i muntanyes:
NO, A LA GUERRA!
RAMON GUALDO MONTANYÀ
Solsona (El Solsonès)
No ho podem permetre
No podem permetre que la prepotència d'un estat tan imperialista com els EEUU faci i desfaci arreu del món, sense que cap altra nació posi fre als propòsits de l'administració Bush de convertir-se en el paladí de totes les causes mundials; però, no ens enganyem, només de les causes que se'n pugui treure un profit, econòmic, de poder i control, com és el cas de l'Iraq, on realment l'interès és el petroli i l'excusa pot ser de qualsevol mena: eix del mal, terrorisme, armes de destrucció massiva...
Resulta curiós parlar d'armes de destrucció massiva quan des de Londres i Washington, Blair i Bush troben molt correcte que es puguin utilitzar armes nuclears en la més que probable guerra a l'Iraq.
El paper d'Espanya en aquest conflicte és patètic. Aznar i el seu govern no han sabut mantenir la posició més adequada i han acabat rendint-se als peus d'un president americà, pletòric per demostrar la força i superioritat armamentística i de poder.
Si alguna cosa es pot fer davant de la poca capacitat de posicionament d'alguns dels nostres polítics, per sort, no tots (sempre hi ha algunes veus més reflexives i coherents), és fer sentir la nostra veu, la nostra opinió, amb la manifestació clara d'un NO a iniciar una croada bèl·lica que pot acabar més malament del que comenci.
En totes les guerres, els primers a patir-ne les conseqüències són la població civil i no podem admetre que s'arrasi més el ja de per si demacrat, embargat i assolat poble iraquià, on homes, dones i nens pateixen encara les seqüeles físiques i psíquiques de l'anterior guerra del Golf.
Tot això, en una cursa brutal per controlar les reserves de petroli; en un intent desmesurat de fer-nos creure que les forces del mal ens amenacen per totes bandes, distraient així la nostra atenció de la realitat més clara i tangible del problema: qui controla l'or negre controla el poder econòmic, en definitiva, controla el món, i això resulta molt perillós.
Per tant, la nostra resposta ha de ser total i unànime: NO a començar un conflicte que pot generar més odis i rancúnies dels que ja existeixen. SÍ a la reflexió i a la convivència entre totes les nacions.
Senzillament, ens ho agrairem a nosaltres mateixos.
MARTÍ SALANOVA I GARCÍA
(Igualada - Barcelona)
Per subscriure's al diari, volcar les vostres opinions, suggerències, comentaris al webmaster i qualsevol altra cosa escriviu a la següent direcció:
diaridelapau@correu.vilaweb.com