BÚSTIA DE LA PAU

Mai no he pogut entendre com una cosa tan llefiscosa i pudent és capaç de despertar tantes passions. Només cal mirar les costes gallegues per veure el mal que pot arribar a fer i la repugnància que provoca la matèria per si mateixa. I, aquest mal, es multiplica per infinit quan ja no és el petroli qui bombardeja les platges, sinó Bush i els seus qui bombardegen tot un poble. Un poble innocent, un poble que l'únic pecat que ha comès és viure en una zona rica en petroli.

Mai no he pogut entendre com aquest grup de dirigents, tan ben vestits i afeitadets, són capaços d'anunciar-nos que atacaran al poble iraquià i voler fer-nos creure que ho fan per nosaltres, per garantir la "pau mundial". Com poden ser tan cínics? De veritat creuen que som tan idiotes? Com diria la meva àvia: "cree el ladrón que todos son de su condición".

Ara som nosaltres els que hem de fer sentir la nostra veu. No podem callar. Hem de sortir al carrer i cridar ben fort: "no a la guerra". Perquè aturar la guerra és possible; l'únic que hem de fer és canviar el nostre xip. Hem d'adonar-nos que nosaltres, totes les ciutadanes i ciutadans del planeta, tenim la capacitat de canviar les coses. Perquè, com va escriure Goytisolo, "somos millones y el planeta no es vuestro."

Helena López Vallejo, Sant Celoni