BÚSTIA DE LA PAU

 

Visca la democràcia?!

Aquesta tarda (dilluns 3 de març), anant cap a la feina, he trobat a la plaça Sant Josep Oriol (ple centre de Barcelona) un grup de gent asseguda i cridant NO A LA GUERRA, tot plegat de forma pacífica. En un no res ha aparegut un nombrós grup de policies (Guàrdia Urbana, si no m'equivoco), amb porres a la mà, preparats com si anéssin a enfrontar-se amb un grup armat. Només es tractava de civils assegits a terra, expressant un sentiment de rebuig a la guerra, sí, senyors, a la guerra. Els han agafat de qualsevol manera, arrossegant-los i aixecant-los per fer-los fora. Jo mateixa he pogut veure amb els meus ulls que la gent que ja estava dreta i marxava rebia per l’esquena uns bons cops de porra. Quan ho he vist, m'he indignat. He mirat les cares dels policies, i semblaven fora de sí, com si es trobéssin davant de criminals. Davant de fets com aquest, et vénen ganes d'agafar també un pal i començar a repartir òsties. Per sort, alguns som civilitzats, com ara tots els que eren en aquella plaça. Quan jo marxava, he vist encara una noia que sagnava pel cap, per un cop de porra rebut. Però, vivim en democràcia o encara som a l'època franquista? És això el que volem? És així com es forma a la nostra estimada Guàrdia Urbana? Doncs enhorabona...

En fi, no a la guerra, no a Aznar, no al feixisme... I a tota la merda que l’acompanya.

Aina Pongiluppi
Barcelona

 

L'eix dels maniqueus

El quinze de novembre, Joaquim Alzina, cap d'inspectors de l'Organització de Nacions Oprimides (ONO), acompanyat dels ajudants Albert Itxea i Mireia Roure, sortia de l'Aeroport del Prat en direcció als Estats Units. Després de més dos mesos d'investigacions en territori americà, visites a laboratoris militars i entrevistes a més d'un centenar de científics, l'informe dels inspectors afirma que "Els Estats Units d'Amèrica posseeixen sens dubte armes de destrucció massiva".Una vegada presentat l'informe el passat dia 30 de gener davant del Parlament de l'Organització de les Nacions Oprimides, aquest conclou que "la possessió d'aquest armament per part d'un país maniqueu com l'americà suposa una greu amenaça per a la humanitat".Aquesta amenaça s'agreuja, segons informà Joaquim Alzina al mateix Parlament, per les connexions demostrades entre el país americà i alts mandataris espanyols, italians i del Regne Unit.Joaquim Alzina també ens recordà a la seua intervenció que en l'"Operació Vilanius", practicada fa una setmana a les nostres comarques, s'intervingueren documents en anglès, espanyol i italià, trenta-cinc pel·lícules gravades a Hollywood i fins i tot fotografies de Michael Jordan i en Pau Gasol que confirmen "el que ja tots sabíem".

Amb aquesta carta, signada per la totalitat dels presidents de les nacions que formen part de l'ONO, volem informar els ciutadans de les mesures de represàlia que s'han pres: clausura dels principals centres d'ensenyament de llengua anglesa del nostre país i prohibició d'exhibir qualsevol bandera amb estels que recordin l'americana, tret naturalment de la nostra estelada, que només podrà ser exhibida al cim de l'Aconcagua. D'altra banda, l'ONO convida els ciutadans a canviar el fast-food en favor del pa amb tomata i, sobretot, a participar en les diferents manifestacions que es convoquin en contra de "l'eix dels maniqueus".

Jordi Carol i Sabrià
Crit - Lleida

 

No a la "invasió" d'Iraq

El discurs no és la realitat, encara que formi part d'ella. És a través del llenguatge que ens comuniquem i ens in-formem respecte del que ocorre. El discurs, per tant, ens formateja la realitat; i molt sovint ens la deforma amb sutilitat. D'aquesta manera, els darrers mesos, el discurs dominant ens parla de la "guerra de Irak", i tothom es refereix a una futura possible "guerra". Però, de quina "guerra" estem parlant?, on està la "guerra"?. El discurs respecte de la "guerra" forma part de la sutil manipulació de legitimació imperialista que ens construeix una realitat belicista d'oposició armada entre pobles o exèrcits. No, aquí no hi ha, ni haurà "guerra", tan sols una "invasió" imperialista, que respon a determinats interesos econòmics i geopolítics. Una "invasió" que ja ha començat a nivell del discurs quotidià, distorsionan-nos sutilment la realitat, condicionàn-nos perque participem inconscientment del cantó dels interesos del imperi. Per això, més bé dic: ¡No a la "invasió" de Irak pels Estats Units d'Amèrica i els seus vassalls aliats!.

Joan Calventus S.

 

Amigos, amigas,

Pocas cosas nos pueden sorprender ya en este disparatado vértigo hacia la destrucción ordenado por el gobierno de George Bush. Ya no se ocultan las causas últimas del ataque que preparan. Ari Fleischer, portavoz de la Casa Blanca, afirma que ahora Estados Unidos no sólo exige el desarme de Irak, sino también la salida de Hussein y de su cúpula gobernante. Bombardear, invadir, conquistar y derrotar a un virrey, como hicieron en Afganistán, se ajusta a los propósitos imperiales de Bush, como señala en un reciente texto el escritor norteamericano Norman Mailer. En su camino, el presidente Bush encuentra diversos compañeros de viaje: desde gobernantes mediocres que aspiran a reconocimientos de estadistas y actúan de espaldas a su pueblo, hasta medios de comunicación que intentan mostrar un "escenario de guerra" donde sólo hay preanuncios de massacre y un abrumador predominio militar. Y aquellos interesados en el reparto del botín: los móviles petroleros animan tanto a quienes preparan la guerra como a varios de los gobiernos que reclaman más tiempo para los inspectores y un desarme pacífico. La convivencia, la paz, el derecho a la vida de los pueblos, suelen residir en la gente común. En boca de los dirigentes políticos se convierten en palabras secas, simples armas arrojadizas para desgastar al adversario.

Días pasados, el filósofo español Emili Lledó recordaba palabras de Bernanos: "la cólera de los imbéciles llena el mundo".

Nosotros añadiríamos que es una cólera sorda y ciega: por ello surge el clamor de los pueblos, mujeres y hombres corrientes. Un clamor que exige ser escuchado, ser muralla que detenga esa nueva barbarie. Reivindiquemos con Lledó que el ser humano no es en absoluto un "ser para la muerte", sino un ser para la vida.

No dejemos por más tiempo el destino del mundo en manos de los imbéciles y de su cólera.

Carlos
(redacción de SERPAL)