BÚSTIA DE LA PAU

No a la guerra, nunca mais, autre chose...

Sembla que hi ha moments en la història en els que la injustícia tingui menys vergonya de manifestar-se amb totes les seves cares. Estarem en un d'aquests moments?

Primer la caiguda del mur de Berlín i posteriorment la desaparicó de la URSS, han deixat un món quasi sense opcions.

El que podiem conciderar bo pel que es referia a la llibertat d'expressió i de tenir en compte allò individual, ha resultat ser una trampa per enfortir el poder econòmic instaurant el pensament únic amb complicitat de la política, la sociologia i l'educació, de manera molt subliminal.

L'agressió sistemàtica a qui no és ovediant i dòcil als valors i idees dels grups als quals pertany (treball, família, gènere, país... o club esportiu) es tradueix amb exclusió i aïllament.

La doble moral entre el que pensem i el que fem, està acceptada per gairebé tothom.

Ara estem esgarrifats de que els Estats Units, amb Bush com a protagonista i amb Blair i Aznar com amics incondicionals, puguin iniciar un atac contra Irak. Ens han esgarrifat els anys de bloqueig econòmic contra aquest país? D'exemples com aquest en tenim molts actualment.

Moments com aquests em serveixen per pensar i solidaritzar-me amb les persones que viuen la guerra de la intolerància i l'egressió, cada dia, per defensar el que pensen i qui són.

El treball per resoldre els conflictes entre les persones, d'altres maneras a l'agressió, comença a casa i a l'escola.

La mostra actual de tanta violència i agressió no és més que un reflexe d'allò que no funciona. Poc ha canviat pel que fa a les respostes dels primers humans que a l'agressió contestaven amb les pedres.

El malestar i els diferents símptomes els constatem diariament en la societat actual.

Cal expressar al carrer el "no a la guerra", però també cal, en la política i la cultura, una reflexió més profunda i agoserada de la comunicació i l'educació.

Elisa Serra Rull
Tarragona

 

Injustificacions i vergonya

Per primera vegada la majoria de ciutadans del món estan d'acord amb una cosa: "No a la guerra." Mai el clam havia estat tan unànime contra aquells qui han començat un conflicte bèl·lic sense motius suficients. Des de tots els àmbits de la societat s'ha aixecat una crítica conjunta contra els governants que volen embrancar als seus països en aquesta guerra que ningú dóna suport. I per què? Els Estats Units sembla que no poden amagar davant dels experts que el seu principal objectiu és aconseguir el control dels jaciments de petroli de l’Iraq. El Regne Unit vol recuperar aquella hegemonia i caràcter de potència donant suport al seu principal aliat històric, els Estats Units, i mentrestant fan un ridícul espantós amb el desplegament de tropes. Un article de "La Vanguardia" de fa un més deia que "els soldats americans canviaven les seves botes per menjar britànic," ja que si bé sabem que els americans no tenen una dieta gaire equilibrada, poc ens pensàvem que les armes i els equips militars del Regne Unit estiguessin obsolets. Fins i tot un veterà de guerra anglès va arribar a afirmar: "Si deixem els nostres fusells a les dunes no els agafen ni els iraquians". Qualsevol persona que hagi llegit aquest article veurà que les ganes de pompositat del president Tony Blair no tenen límit, ja que si és veritat, tal com continua dient l'article, que les botes dels soldats es desfan amb la calor del desert i s'han de pagar un calçat decent de les pròpies butxaques, el Regne Unit de potència militar no en tindria gran cosa.

Però si hi ha una discurs que ens afecta de prop aquest és el del president Aznar. Un convençut de la necessitat de guerra que fins i tot des del seu partit han engegat una campanya informativa sobre la necessitat d'una Pau segura, que justificaria, per què no dir-ho, la guerra contra el règim de Saddam Hussein. Sembla que no hi ha dubtes que Aznar vol aconseguir el suport de Bush en la lluita contra el terrorisme, i creu que pot treure molt bones compensacions d'aquesta aliança poc comuna amb els Estats Units.

Per acabar-ho d'arreglar, Televisió Espanyola va emetre un reportatge sobre el bioterrorisme, comprat als Estats Units, per ajudar-nos a fer veure que no ens convenen aquests règims com el d'Iraq per la seguretat mundial. Quina vergonya per una televisió pública haver de sentir que està fent propaganda, sobretot quan a part de ser un fet de domini públic, ho mig insinuen personatges rellevants de la societat i l'educació com el Professor Fabià Estapé durant la seva secció econòmica al programa de "La Columna" de TV3. El punt culminant però, va estar la justificació del ministre Rajoy arran de l'expulsió, "a cops de puny", d'un jove anomenat Miguel Ángel en un meeting del PP pronunciat per Aznar quan, en mig del discurs del president, es va aixecar i va cridar contra els plans bèl·lics de l'executiu espanyol. "Estava violant la llibertat d'expressió del Sr. Aznar", va contestar el ministre.

Per això el van fer fora a garrotades, quina pena! Seria bo que s'ho fessin mirar!

Xavier Ginesta Portet
Estudiant de Periodisme UAB