"El més sorprenent és la manipulació informativa que patim entorn d'aquesta guerra"

Entrevista a BERNAT CARRERAS, pacifista de la primera caravana d'EPIs a l'Iraq,

per Anna Ortiz, Fora de Quadre

Bernat Carreras és l'estudiant de Psicologia que, de forma força impulsiva, va decidir marxar cap a Bagdad formant part de la primera caravana dels anomenats escuts per la pau. Des que ha tornat, explica arreu on pot les impressions que ha tret de la seva experiència

Abans d'aventurar-te a viatjar a Bagdad, ja participaves en algun moviment? Com vas decidir participar en la caravana d'escuts?

Havia participat puntualment en diverses accions, però no estic en cap moviment o grup de manera estable. Crec que l'acció impulsiva, a vegades, pot tenir més força que les dinàmiques de grups en què es pot perdre molta energia.

Quin era el vostre objectiu principal quan vàreu engegar la iniciativa?

Era dur a terme una acció simbòlica i representativa, que servís com a pressió per a ajudar a aturar la guerra. D'una banda, transmetre a la població iraquiana l'oposició generalitzada d'aquí, malgrat el nostre govern. De l'altra, portar informació de primera mà, al tornar, sobre què hem vist. Per exemple, explicar què van fer els Estats Units, el 1991, a l'Iraq, en nom de la democràcia.

Quina idea prèvia al viatge tenies del país, i en què ha canviat?

M'havien fet creure que la població estava armada fins a les dents, que es vivia l'ambient pre-bèl·lic als carrers...no és pas així. De civils armats, no en vam veure pas. La gent viu amb força normalitat, però amb incomprensió i amb preocupació davant la perspectiva d'un nou atac. Pensa que les seqüeles de la guerra del 91 són molt visibles i estan presents a tot arreu.

Què vau poder fer-hi, durant la vostra estada, i com reaccionava la població?

Vam visitar hospitals, el museu que han fet del refugi bombardejat el 91, i vam parlar amb la població. Ens rebien molt bé, tenien les coses molt clares respecte de la nostra ciutadania i del nostre govern. A més, tenen un sentiment de proximitat històrica i cultural molt fort cap a nosaltres. Fins fa pocs anys, Espanya era dels pocs països amb qui, malgrat l'embargament, podien intercanviar productes. Ara no entenen res.

Quines són, per tu, les causes reals d'aquesta guerra?

No ho sabem amb precisió. Jo crec que hi ha molta relació amb el conflicte Israel-Palestina. Els interessos econòmics del petroli, i els de la indústria armamentística que ha finançat campanyes electorals americanes, hi tenen molt de pes. Pensa que reactivar l'economia americana pot passar fins i tot pels beneficis que obtindran amb les inversions per reconstruir el país..!

Què creus que és el més urgent per a la gent del país?

Viuen sota un règim dictatorial. Però t'asseguro que són molt més greus, en les seves vides quotidianes, les conseqüències de l'embargament que pateixen. Els està ofegant. L'ajuda humanitària no pot arribar-hi. A més, viuen de forma creixent els resultats de l'urani empobrit utilitzat el 91 sobre la salut de molts nens i nenes. Les malformacions congènites s'han multiplicat els darrers anys. El més xocant de tot és que ells tenen el seu orgull, i et diuen que són un país ric en recursos, que no volen caritat: no tindrien la situació que tenen si no fos per l'embargament.

Com veus la situació actual respecte al conflicte?

Crec que la guerra està decidida fa molt de temps, des d'abans de l'11 de setembre. I m'indigna especialment la postura del govern espanyol. Està seguint Bush de forma incondicional, i fent el ridícul davant Europa. No sé quins motius reals o beneficis en vol treure, però no vull ni entrar a fer aquestes conjetures.

La guerra està declarada. Però també crec que és evitable si la ciutadania es mobilitza i de manera tan contundent com calgui. Si no ens escolten, haurem d'anar més lluny.

Què destacaries de la teva experiència?

El que més m'ha desanimat i enrabiat és la manipulació informativa que patim aquí entorn del tema, quan els mitjans serveixen a les intencions del govern. Ara mateix, un cop tornat i amb la visió que en tinc, crec que aquesta manipulació és molt greu. Al costat d'això, també és cert que m'il·lusiona molt veure totes les iniciatives que s'estan engegant. Aquesta gran unió fa que tot tingui més sentit, em fa sentir que som molts els qui estem treballant, i de moltes maneres. La mobilització ciutadana és el que ara mateix pot tenir més força i pot canviar el món.

Teniu algun projecte imme-diat?

El proper dia 23 de març orga-nitzem un dia d’actes per la pau a la Barceloneta. Hi haurà dinar popular, música en directe i xerrades. Es tracta de sensibilitzar la gent d’aquí.