La llibertat d'informació en temps de guerra

Lluís de Carreras
Profesor de Dret de la Informació URL i UOC

L'acomiadament de Peter Arnett per part de la televisió americana NBC, a causa del contingut crític de la seva informació sobre l'estratègia militar de la coalició a l'Iraq, és injustificable des de la perspectiva de les llibertats públiques, especialment del dret que tenen els ciutadans a rebre informació veraç. A Peter Arnett se l'acomiada per criticar, no per no ser veraç.

S'ha dit que la veritat és la primera víctima d'una guerra, on la informació és propaganda d'un o de l'altre bàndol. Però hem de distingir entre la informació provinent dels serveis de premsa de les parts bel.ligerants i la que realment poden difondre els periodistes. Aquí l'ètica professional és clau per a què l'opinió pública estigui ben informada, tamisant les notícies interessades i contrastant els fets segons la credibilitat de la font. Però això només serà possible si la direcció del mitjà es pot comportar de manera independent dels interessos de l'empresa.

L'acomiadament de Peter Arnett posa de manifest la subordinació de les emissores americanes als dictats del govern Bush. L'empresa de televisió també podria adduir que la mesura està orientada a mantenir o millorar l'audiència, argumentant que la crítica a l'estratègia americana pot crear rebuig entre la població i influenciar-la negativament en un moment en què lluiten i moren soldats del seu exèrcit.

Una i altra raó condueixen a la manca de la llibertat d'informació. La finalitat democràtica de la llibertat d'expressió és la creació d'opinió pública, que no tindrà possibilitats de formar-se o de modificar el seu criteri quan la informació del conjunt dels mitjans és unidireccional, com ha imposat Bush explícitament, i no plural.

Al-Jazira és el contrapunt a les cadenes americanes. Infor-macions sensibles sobre la guerra -que no s'haurien conegut- com la matança de civils al mercat de Choola, el desmentit de la rebel.lió chiïta a Bàssora o el bombardeig d'una clínica de maternitat a Bagdad, han estat difoses per aquesta cadena. La neutralitat informativa d'Al-Jazira -matisada pel lògic decantament d'opinió a favor de la causa àrab- s'explica per la manca d'interessos polítics de la cadena, ja que Qatar també manté bones relacions amb els EEUU, que tenen emplaçat el quarter general a la capital. Una prova d'això és la prohibició de Saddam a dos corresponsals d'Al-Jazira a emetre des de Bagdad, un dels quals ha estat expulsat.

El mateix principi podem aplicar a les televisions espanyoles. Les més implicades amb el govern d'Aznar -en especial TVE- mantenen una línia informativa que justifica la guerra, minimitzant la protesta general de la població. En canvi, les que no veuen compromès el govern que les "orienta" -com és el cas de TV3- poden mantenir una informació més lliure i plural, equidistant entre ambdós bàndols, i poden donar compte exhaustiu de les protestes dels ciutadans, que són la seva audiència potencial.

Anthony Garner