La llarga mà de la justícia
Santiago
Castellà
Professor de Dret Internacional Públic, URV
En el rerefons del debat polític i social sobre la guerra a l'Iraq, -ara que aquesta sembla esvair-se progressiva i lentament en una ocupació militar del territori per les tropes anglo-nordamericanes-, apareix la possibilitat d'exigir responsabilitat als dirigents polítics que han encapçalat una campanya militar del tot aliena al Dret internacional. Al rebuig d'un dels principis més bàsics i elementals de l'ordenament jurídic internacional -la prohibició de l'amenaça i l'ús de la força-, cal afegir el més absolut despreci contra les institucions i els mecanismes consensuats per al manteniment de la pau i la seguretat internacional, en definitiva una violació greu, conscient i premeditada de tot allò que els internacionalistes anomenem Ius ad bellum -les normes que regulen el recurs a la força armada-.
Un cop decidida i declarada l'agressió pel "clan de las Açores", no es van fer esperar les violacions de l'altra part del Dret, el Ius in bello -les normes que regulen el comportament dels contendents en un conflicte armat-; violacions que ja s'havien iniciat a l'Afganistan, i que la vergonya de Guantánamo ens va a ajudar a preveure el que la realitat no va tardar a confirmar-nos: els atacs a la població civil, la negligent actuació de les forces ocupants, l'incontrolat retorn de la població kurda, la impunitat dels saqueigs dels béns històrics i culturals, la manca de previsió en la distribució d'ajut, l'assassinat de periodistes...
La sensació de ràbia que sumen tantes violacions del Dret internacional fetes d'esquenes i contra l'opinió pública del nostre país, ens porta a la necessitat de reflexionar seriosament al voltant de l'impunitat de les actuacions dels nostres dirigents polítics. La llarga mà de la justícia ha d'arribar als que es volen situar per sobre del bé i del mal. Diverses iniciatives en aquest sentit circulen ja per internet demanant responsabilitats criminals en base al capítol II del títol XXIII del Codi Penal dedicat al Delictes que comprometen la pau o la independència de l'Estat, i en especial a l'article 590 que tipifica la conducta d'aquell que mitjançant "actes il·legals o que no estan degudament autoritzats, provoqués o donés motiu a una declaració de guerra contra Espanya per part d'un altra potencia, o exposés als espanyols a experimentar vexacions o represàlies en les seves persones o els seus bens". També l'article 591 del Codi Penal, que tipifica com a delicte la conducta del qui "durant una guerra en la que no intervingui Espanya, executi qualsevol acte que comprometi la neutralitat de l'Estat", sembla una base jurídica sòlida per exigir responsabilitats criminals al nostre President del Govern.
Cal plantejar paral·lelament la possible imputació dels dirigents que ens han portat a una guerra il·legal en base al Títol XXIV del Codi Penal referit a "Delictes contra la Comunitat Internacional" en relació als "Delictes contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat", com autors del delicte en forma de cooperació necessària, o be de complicitat, pel fet de haver ofert l'espai aeri i les bases militars americanes a Espanya al servei de l'exèrcit agressor.
La necessitat d'una ferma decisió de portar a les instàncies judicials oportunes les possibles responsabilitats que es deriven dels greus fets a que ens ha precipitat el nostre govern, és avui més necessària que mai, per afirmar el principis de justícia front els de la impunitat del poder, a ben segur que els ciutadans sabrem demanar en el lloc i el moment oportú les responsabilitats polítiques de tanta irresponsabilitat.
|
AL JUZGADO DE
INSTRUCCIÓN NÚM. ____ DE __________________ |