La censura al país del Sr. Ben Alí

Virginie Locussol
Reporters Sense Fronteres

99,52% de "sí". Aquest és el resultat sense discussions del referèndum del 26 de maig de 2002 sobre la modificació de la Constitució, que suprimia la limitació dels mandats a la presidència. Permetia, per tant, a l'actual cap de l'Estat optar a un quart mandat l'any 2004, alhora que instaurava la seva impunitat penal. Una pinzellada de què és la democràcia a Tunísia...

El 21 de juliol, el cap de l'Estat, Zine el-Abidine Ben Alí, encara va gosar felicitar-se del "meritori salt qualitatiu aconseguit per la justícia tunisiana", encara que tot l'any 2002 va estar marcat per processos penals injustos: el de Hamma Hammami, director de la publicació del diari El Badil i líder del partit comunista obrer tunisià (PCOT), que ha estat condemnat a nou anys de presó; o el cas d'Abdallah Zouari, un periodista islamista que acabava de passar més de deu anys a la presó i a qui han arrestat altra vegada (condemnant-lo a sis mesos més a la garjola). Al final, els dos homes han estat alliberats a la tardor, però només gràcies a la campanya internacional de suport.

Un altre cas és el de Hamadi Jebali, director del setmanari Al Fajr, òrgan oficiós del moviment islamista Ennahda, es podreix rera els barrots des de... 1991. L'any 1992 el tribunal militar de Tunis va condemnar-lo a setze anys de presó per "agressió amb intenció de canviar la naturalesa de l'Estat" i "pertinença a una organització il·legal". Acabava de superar una pena d'un any de presó per haver publicat un article que criticava el sistema de tribunals militars. Des de fa dotze anys viu reclòs en una cel·la individual.

En aquest país la llibertat d'expressió no existeix. Publicacions públiques o privades, ràdio o televisió, tots els mitjans estan sota el patró del president Ben Alí que, des de fa més de deu anys, ha desplegat esforços enormes per emmordassar totes les veus de l'oposició, des de l'esquerra fins als islamistes. Els periodistes independents només poden escollir entre exiliar-se o callar. I els pocs que gosen desafiar el règim des de Tunísia s'exposen a amenaces, abusos, talls de la línia telefònica i del fax, etc.

El règim també ha arribat a controlar internet. Una veritable ciberpolicia empaita sense treva els ciberdissidents. A principis de juny van detenir en un cibercafè Zouhair Yahyaoui, fundador d'una web de l'oposició. El van torturar i condemnar a dos anys de presó. L'única cosa que havia fet havia estat donar el punt de vista de l'oposició i riure's, més d'una vegada, del president Ben Alí. El president no té sentit de l'humor.