Contra els cínics

Isabel-Clara Simó
Escriptora

Quan la Guerra del Golf, hi va haver un consens internacional bel·licista que ens va esparverar, als qui sempre hem defensat la cultura de la pau. I és que la dretanització de la societat europea era ja un fet, i els qui fins aleshores havien callat, sobretot als diaris, es van treure la carota i van començar a insultar tot aquell qui no fos estrictament liberal, defensor de la més agressiva economia de mercat i partidari de l'ordre per sobre de la justícia, dient-li "progre","infantil", "comunista nostàlgic" i altres penjaments.

Però quan es va produir l'atemptat a les torres bessones -un atemptat molt de lamentar-, aquell cinisme que no és més que la defensa a ultrança del 90% del pastís que creuen que tenim el dret a tenir, va ser ja absolut. Les desqualificacions van ser tan aclaparadores que recordo un íntim sentiment de derrota. Em consta que almenys dues persones van anar a veure el director del mitjà on escric per demanar-li el meu cap, però ni jo era sant Joan ni ells eren Salomé ni sabien ballar la dansa dels set vels. Des d'aquell moment, s'ha dit sense vergonya que la raça blanca i les formes culturals occidentals són superiors, amb dret a esclafar qualsevol que s'hi posi pel mig.

Fins ara. Els podeu veure: estan furiosos. Tots els qui van gallejar i ens van insultar quan l'11-N, ara estan furiosos. De sobte, i no sols l'esquerra que escridassava a Davos, per exemple, o la sensatesa intel·lectual de Chomsky, o els formidables articles de Le Carré, sinó l'opinió pública internacional ha dit que no. Els ha agafat tant de sorpresa que, si us hi fixeu, la cara d'Aznar no reflecteix altra cosa que perplexitat. Que el Papa estigui contra la guerra! Que els països més industrialitzats i més cultes d'Europa estiguin contra la guerra! Que escriptors, artistes i intel·lectuals s'uneixin contra la guerra! És massa. No se'n saben avenir. El "pensamiento único" els ha esclatat als nassos sense avisar. Encara remuguen, els sentiu? Diuen que Saddam Hussein és un malvat, un dictador i un fanàtic. Però callen que Franco era un malvat, un dictador i un fanàtic, però que això no hauria justificat que ens exterminessin a nosaltres sota les bombes. També diuen que si quan la guerra mundial Estats Units no hagués intervingut..., callant l'anacronisme i que l'agressor era Hitler i ara l'agressor és Bush.

Si és que el vent de la història torna a estar a favor nostre, us dono solemne promesa que jo no aniré al despatx de cap director a demanar el cap de ningú. I és que voler la pau i voler la llibertat és la mateixa cosa.