LA DESMEMÒRIA CALCULADA D'AZNAR AL CONGRÉS

Redacció

La compareixença, dimecres 5 de febrer, de José María Aznar davant el Congrés espanyol per explicar la posició del seu govern respecte als plans de guerra dels Estats Units va deixar palesa la seva determinació de donar suport incondicional a l'agressió contra el poble de l'Iraq per fer-se amb el control de les reserves de petroli del subsòl iraquià.

Aznar va justificar el recurs a la guerra per restablir la pau i seguretat al món. Paradoxalment, però, el discurs d'Aznar va defugir qualsevol referència a la inseguretat i la mort que l'inici dels bombardeigs causaria entre els ciutadans de l'Iraq.

Aznar va prosseguir la seva al·locució assegurant que una condició sine qua non per no agredir el poble de l'Iraq és el compliment per part del govern de Bagdad de les resolucions de les Nacions Unides en qüestions de desarmament. Va destacar que Saddam Hussein ha ignorat aquestes resolucions sistemàticament, violant així els acords de la comunitat internacional.

En aquest punt, Aznar va fer un lectura interessada dels països que han ratificat els acords internacionals sobre la fabricació d'armes, ja que en cap moment va esmentar la negativa dels Estats Units a signar importants tractats, com el d'eradicació de la producció de mines antipersonals.

Durant la seva intervenció, una de les patinades més greus d'Aznar va ser la referència a l'ús d'armes biològiques l'any 1980 per part del llavors ministre d'interior de l'Iraq, Saddam Hussein, en la guerra contra l'Iran. Argüint que aquesta era una prova irrefutable del perill que suposa Saddam Hussein per a la humanitat, Aznar va obviar el fet que va ser el Departament d'Agricultura dels Estats Units qui va subministrar les mostres de substàncies químiques que van permetre el desenvolupament d'aquestes armes letals usades contra els combatents iranians.

Finalment, Aznar va voler relacionar Al Qaeda i Saddam Hussein, afirmant que un membre d'aquesta organització residia a Bagdad, i suggerint que això era motiu suficient per creure que Hussein estava en disposició d'oferir armes de destrucció massiva a qualsevol grup clandestí. Això es contradiu amb documents elaborats recentment per la CIA, organització gens sospitosa d'alinear-se amb les posicions pacifistes.

En aquests documents s'afirma que és del tot inconcebible que Saddam Hussein vengui armes biològiques o químiques a ningú, ja que això seria fàcilment detectat per la comunitat internacional i tindria un alt preu polític per al dictador iraquià.

La intervenció d'Aznar va acabar amb un to amenaçador. Segons va afirmar, si el proper 14 de febrer el Consell de Seguretat de les Nacions Unides no observa canvis d'actitud del govern iraquià en l'informe dels inspectors de les Nacions Unides, Saddam Hussein "s'exposarà a greus conseqüències". En cap moment va esmentar les implicacions d'aquesta afirmació per a la vida de la població iraquiana. Aznar certificava així la seva voluntat de sumar-se a George Bush Jr en l'ús de la violència indiscriminada, encara que provoqui la mort de persones.

Cal destacar el fet que la sessió parlamentària fos especialment tensa. Després de la intervenció dels parlamentaris dels diversos grups polítics, i mentre Aznar feia la seva rèplica, alguns ciutadans vinculats al món de la cultura i el teatre, entre els quals hi havia l'actor català Jordi Dauder, van exhibir unes samarretes amb el lema "No a la Guerra".

Els espontanis, que havien estat rigorosament escorcollats abans d'entrar a la cambra, van ser desallotjats de l'hemicicle per guardes de seguretat, seguint les indicacions de la presidenta del Congrés, l'actuació de la qual va ser implacable.

D'altra banda, en el transcurs de la tarda, un nodrit grup de persones a qui s'havia negat l'accés al ple malgrat disposar d'una invitació per assistir-hi, va organitzar una manifestació pels voltants de l'edifici.