Parole, parole

Oriol Cortacans
President del Grup de Periodistes Ramon Barnils

La veritat no és la primera víctima d'una guerra. No, la veritat (amb tota la seva relativitat) sovint és trinxada des d'alguns mitjans de comunicació sense necessitat de cap guerra, a l'Iraq, als EUA i, evidentment al nostre país. El que passa és que en un conflicte bèlic les posicions es polaritzen més i algunes d'aquestes mentides o tergiversacions es fan més evidents: Um Qasar no estava totalmnt controlada pels britànics quan ho va anunciar la BBC, ni es van rendir de cop 8.000 soldats iraquians a Basora, ni les tropes iraquianes havien impedit que els marines entressin els palaus presidencials.

Aquest tiupus de matusseira queda en evidència més d'hora que tard, sobretot en aquesta ocasió que hi ha tants periodistes sobre el terreny. Però hi ha altres tergiversacions que passen més desapercebudes. És el cas de l'ús de les paraules com si fossin un soldat més. Així veiem que un bon dia apareix l'expressió "coalició" o "aliats" per referir-se a les tropes angloamericanes, és a dir, dos països i no un grup ampli com suggereix el mot. I ho suggereix perquè així es va etiquetar el grup de països que van donar suport a l'atac a Afganistan o en la Guerra del Golf Pèrsic de 1991. I n'hi ha més. Per exemple "els danys col·laterals", que es van fer famosos en la guerra de l'Afganistan, i que darrera l'higene d ela paraula s'amaga el més important d'una guerra: el drama de morts, ferits i desplaçats, especialment civils. I encara unes altres paraules amb dissimulada intenció, el "canvi de règim", que volen ser el significat d'una transició suau, quan en realitat amaguen, més enllà de la malesa d'una dictadura com la de Saddam, la transgressió impune de tota norma internacional, especialment de les normes que la comunitat internacional es va dotar amb l'ONU.

Podríem continuar amb l'oximoron "bombes intel·ligents" o l'utilitari "terrorista" o la maculada "llibertat", però les paraules no només es recluten quan hi ha guerres o per parlar de conflictes en llocs remots. I no cal anar gaire lluny per comprovar-ho. Entre els nostres mitjans de comunicació, molts dels que s'escandalitzen per la utilització de "danys col·laterals", "coalició" o "bombes intel·ligents", reparteixen etiquetes enverinades sobre qui és o no és demòcrata o qui és o no és nacionalista, o, per exemple, fan els ulls clucs, per inèrcia o mala llet, davant d'expressions com "la policia va haver d'actuar", quan la policia "actuà", i punt.