"Demanem responsabilitats judicials als implicats en aquest crim de guerra"

Javier Couso
Germà del periodista assassinat a Bagdad (José Couso)

Vull parlar de dolor i d’indignació. El dolor davant de la mort de qualsevol persona, que es transforma en indignació al veure les circumstàncies i la impunitat de certs estaments del món actual. El que ha passat a Bagdad és un fet sense precedents. Un tanc nord-americà es posiciona, apunta a l'hotel on és la premsa i dispara entre el pis 13 i 14, i encerta les úniques persones que estaven enregistrant els seus moviments: el meu germà i un company de Reuters.

Mires d'entendre-ho: en una guerra existeix la possibilitat de morir en un foc creuat o per una bomba desviada. Però aquest ha estat un tret de precisió. La versió americana és inversemblant. Afirmen que hi havia franctiradors amb llançadores de granades. Però aquestes no farien res a un tanc com el M-1 Abrams. Bush ha afirmat que és la peça mestra de la política americana. És un tanc perfecte.

Si ens fixem en les imatges enregistrades per José abans de ser disparat, en els darrers vint-i-cinc minuts de brut (les imatges abans de ser editades), no es veu un sol tret que provingui de l'hotel. Ell mateix, quan el portaven cap a l'hospital, diu: "No he disparat al tanc americà". Copseu la magnitud de les mentides que ens expliquen. El tanc era a 1800 metres. A aquesta distància el visor podia veure la cara del meu germà i la cara del company que era a dalt. Es tracta d'un crim de guerra.

La Iª Guerra del Golf els va sortir molt bé: només vam veure imatges verdes amb llumetes que explotaven. Tanmateix, a l'Afganistan, al ser una ofensiva després de l'11-S, ja vam veure una guerra diferent. Apareix Al-Jazira, una cadena que canvia una mica la seva visió, mostra imatges reals. Llavors, l'exèrcit nord-americà dinamità la seva seu a l'Afganistan. El 8 d'abril d'aquest any una columna de tancs atacà una televisió de Kuwait, un avió A-10 matà dues persones d'Al-Jazira i un altre tanc assassinà el meu germà. Som persones amb capacitat crítica i això ens fa pensar: per què aquest desplegament de forces?
El meu germà feia un treball d'imatge en què mostrava que les bombes intel·ligents no són tan intel·ligents, que hi ha nens que moren, que per intentar matar a Saddam llencen tres tones de bombes en un barri... En enregistrar-ho sortia de la norma dels informatius com els de la CNN, on les bombes són intel·ligents, els danys són col·laterals i tots acaben menjant al McDonalds molt contents.

Davant de tot plegat el govern hauria d'emparar-nos. I no perquè valguem més que qualsevol altre civil iraquià. Sinó perquè han signat la Convenció de Ginebra, que protegeix la vida dels periodistes. Però aquest govern accepta la visió distorsionada de Colin Powell. José Couso els incomoda, els va malament. I la seva mort només és "un gravíssim error" o bé "un inconvenient de l'ofici": "s'estava jugant la vida i ho sabia".

Seguirem mobilitzant-nos i intentarem que es depurin les responsabilitats per via judicial. Reclamem que la justícia ens empari. No som ploraneres. Arribarem fins al final perquè la mort del meu germà, José Couso, no quedi impune. Perquè són tots uns assassins.