Cronologia dels despropòsits

Redacció

Desembre 2002: Primer viatge de José María Aznar als EEUU on tractarà amb el seu homòleg nord-americà George W. Bush temes com la catàstrofe del Prestige o la situació de les empreses de l'Estat espanyol a l'Amèrica Llatina. Però el tema central d'aquesta reunió és ja la crisi de l'Iraq, emmarcada en el que anomenen " terrorisme internacional" parlaran de com afrontar la intervenció a l’Orient Pròxim

27 de gener: Setmanes abans que el cap d'inspectors de l'ONU Hans Blix presentés l'informe que havia redactat, Aznar reconeix per primera vegada que si es produeix la intervenció militar donarà suport als EEUU encara que hi hagi una nova resolució de NNUU i dóna ordre de retirar el personal de l'ambaixada de Bagdad.

30 de gener: J.M. Aznar promou, juntament amb Blair una carta de suport a Bush, que fomenta la divisió política d'Europa front una intervenció militar. Aquesta Carta la subscriuen els líders del Regne Unit, l'Estat espanyol, Itàlia, Portugal, Hongria, Dinamarca, Polònia i la República Txeca.

Es multipliquen les accions i les convocatòries de la ciutadania en contra de l'agressió imperialista a tot el món.

Un sondeig de Gallup Internacional fet a 39 països constata el rebuig de la població mundial a la guerra. A l'Estat espanyol els plans bèl·lics despertaven el rebuig del 74% dels enquestats que contestaven "en cap cas" a la pregunta si estarien a favor d'una intervenció militar.

El consell de Seguretat de les NNUU nomena a l'Estat espanyol per presidir el Comitè Antiterrorista de l'ONU. La candidatura és avalada pels EEUU. El Comitè Antiterrorista es creà el 28 de setembre del 2001 (quinze dies després dels atacs de l'onze de setembre) en virtut de la resolució 1373 del Consell de Seguretat que obliga a 191 estats membres a adoptar mesures antiterroristes. Ha estat denunciat per Amnistia Internacional a causa de les vulneracions dels drets humans que propicien aquestes mesures.

1 febrer: Inici de la repressió sobre el moviment pacifista de l'Estat. 6 membres del col·lectiu antimilitarista Tortuga, d'Alacant, són detinguts per la policia secreta a punta de pistola al mig del carrer, quan duien a terme una acció pacífica sobre un monument.

5 de febrer: Primera compareixença d'Aznar al Congrés dels Diputats on justificarà i donarà el seu suport incondicional a la guerra de l'Iraq, vulnerant així l'article de la Constitució que diu "que correspon al Rei, prèvia autorització de les Corts Generals, declarar la Guerra i fer la Pau", fet pel qual podria ésser jutjat en el futur.

7, 8 i 9 de febrer: Les mobilitzacions ciutadanes s'estenen. Acampades i Dejunis per la Pau s'estenen per totes les ciutats catalanes. El món del artistes denuncia a l'acte d'entrega dels Premis Goya el seu desacord amb la guerra.

14 de febrer: Segona reunió del Consell de Seguretat de les NNUU. Darrer informe presentat pel cap dels inspectors Hans Blix on especifica la cooperació del govern de Bagdad, en el desarmament que se li exigeix, un gest que encoratja la postura antibel·licista de França, Rússia i la Xina.

15 de febrer: Primera convocatòria mundial contra la Guerra. Gran èxit de la jornada de protesta a tot el món. En un moviment caracteritzat per la seva heterogeneïtat social on estan representats col·lectius d'ideologies ben diferenciades. La ciutadania mundial deixa clar el seu rebuig a la guerra ja sigui amb la resolució favorable del Consell de Seguretat o sense. A Barcelona 1.800.000 persones convocades per la Plataforma Aturem la Guerra ocuparen el centre de la ciutat en una manifestació històrica.

16 de febrer: La Plataforma Aturem la Guerra en un Comunicat públic demana la dimissió del President del Govern, José María Aznar. Continues manifestacions del govern d'Aznar menyspreant la ciutadania i justificant la intervenció.

17 de febrer: França anuncia que farà ús del seu dret de veto com a membre permanent del Consell de Seguretat, si els EEUU insisteixen en realitzar la intervenció militar sobre terres iraquianes. Aquest mateix dia la premsa europea informa de la divisió política del vell continent davant els esdeveniments, es fa pública la Carta de suport als EEUU promoguda a finals de gener pel president J. M. Aznar.

18 de febrer: visita de Jebb Bush, germà del president nord-americà, a Barcelona que agreix al "president de la República Espanyola" el seu suport als EEUU; a més promet beneficis a aquest suport, assenyalant que l'estat espanyol serà participant privilegiat en l'expoliació posterior a la guerra. Jebb Bush serà rebut per uns 200 pacifistes convocats per la Plataforma Aturem la Guerra.

6-7-8 de març: Tancades a les universitats, i pressió dels estudiants pels carrers de les ciutats del país en nombroses convocatòries reivindicatives.

16 de març: Els presidents Bush, Blair i Aznar es reuneixen a la Cimera de les Açores, per posar fi als controls jurídics internacionals establerts des del 1946. En una flagrant vulneració de les regles del joc internacionals. L'endemà retiren la proposta de resolució davant el Consell de Seguretat, amb la finalitat que no comptés amb la postura, majoritària del Consell, en contra de la intervenció militar.

19-20 de març: De matinada comença la guerra.

22 de març: Segona manifestació multitudinària a la ciutat de Barcelona per aturar la Guerra, es concentraren 1.400.000 persones des de plaça Espanya fins a Pla de Palau, on es senten consignes a favor d'una aturada general i de la dimissió del President del govern espanyol.

27 de març: comença la consulta popular contra de la guerra i l'inici de les cassolades.

9 d'abril: Condemna i indignació mundial pel bombardeig de l'Hotel Palestina on van morir tres periodistes. Deixant clara la postura del Pentàgon sobre els objectius militars de la guerra i la importància del control de la informació. El Ministre de Defensa de l'Estat Espanyol Federico Trillo, recomana la sortida immediata dels mitjans de l'Iraq.

10 d’abril: Vaga i aturada general contra la guerra de seguiment irregular, causada en part per les divergències entre les organitzacions sindicals sobre les diferents convocatòries que es proposen.