"Bowling for Columbine" Michael Moore
Recentment guardonat amb l'Oscar al millor documental, aquest colpidor film de denúncia presenta una àcida reflexió sobre la gran presència de les armes de foc en la vida quotidiana dels nord-americans, alhora que posa de manifest una societat civil encegada per la necessitat de creure's segura i protegida, fusell en mà. Davant les esgarrifoses xifres de víctimes per arma de foc que any rere any es produeixen als Estats Units, Michael Moore elabora una teoria, tenyida alhora d'amargor i humor negre, que trascendeix moltes de les teories que sobre els orígens de la violència ens solen presentar els mitjans de comunicació. El director, que ja havia assenyalat les misèries del capitalisme ferotge a "Roger & me", torna a treure a la llum la responsabilitat d'aquells poders fàctics (econòmics, polítics i mediàtics) que, impunement, potencien la creença que el revòlver allunyarà l'ésser humà dels suposats perills d'una societat, la nord-americana, que ja fa massa temps que ha deixat d'escoltar-se a sí mateixa, de respondre a les seves pors, i que prefereix fer callar els seus propis dimonis a base de trets. I de bombes.
Els desastres de la guerra
Exposició
al Col·legi de Periodistes de Catalunya
Rambla de Catalunya, 10, principal
De
dilluns a divendres, de 10 a 14h i de 16 a 20h
Fotografies del Líban, dels Balcanes, de Ruanda, d'Afganistan, del Pakistan, del Zaire, de Sarajevo, etc. La mirada fotoperiodística denuncia, implacablement, que la guerra, ara i sempre, només provoca destrucció, caos, misèria, mort i pèrdua de tota esperança. En temps de guerra, recomanem una exposició per remoure les consciències.
Un septimo hombre
John
Berger; jean Mohr
Huerga y Fierro editores
L'escriptor
i poeta John Berger i la fotògrafa Jean Mohr van fer aquest llibre sobre
l'emigració al 1974, i ara s'ha tornat a editar amb un pròleg que
compara aquell moment amb l'actual. Barreja de sociologia, d'economia, de reportatge
periodístic, de filosofia i de poesia, el llibre intenta donar una visió
global del que és l'emigració des del punt de vista del qui la viu.
I
és interessant també perquè quan Berger parla de les ciutats
del Sud (recordem que està escrit al 74) parla de Bombay i de Damasc, però
també de Madrid. Dels molts emigrants espanyols que van marxar a "Europa"
a provar sort. D'això només fa 30 anys però ara, quan veiem
el tracte que donem a aquells que marxen del seu país per venir a viure
aquí, sembla que ho hem oblidat. Una bona ocasió, doncs, per mirar
amb una mica més d'humilitat aquesta Espanya que "va bé"
i que dicta la política internacional i per tenir una visió de primera
mà del que suposa l'emigració en qualsevol moment i lloc del món.
En
un moment en què les fonts d'informació estan sota permanent sospita,
una de les alternatives que ens queden és la de diversificar-les i ser
més crítics que mai. Aquesta proposta va en aquest sentit.
Dins
la pàgina del "Centro de Investigación para la Paz" (www.fuhem.es)
hi podeu trobar una secció dedicada a la guerra de l'Iraq, que vindria
a ser com un portal informatiu i de seguiment del conflicte. La web es renova
periòdicament i conté, a més d'articles recents, un fons
de textos ordenats per temàtiques, una agenda d'esdeveniments relacionats
amb la guerra, una secció d'enllaços i l'edició electrònica
del butlletí del CIP-FUHEM.