De l'Iraq a l'"Egunkaria", la guerra de les mentides

Plataforma per l'Egunkaria

Quan el febrer de 2003, Ángel Acebes va comparèixer davant els mitjans del poder per anunciar que el tancament de l'únic diari escrit en èuscar del món era una "operació en defensa de la cultura basca" feia exactament cinc dies que el nou ordre mundial -el vell desordre de sempre- havia decidit arrasar l'Iraq.

Cinc dies després, el poder judicial clausurava "Euskaldunon Egunkaria" i, cinc dies més tard, sentíem els testimonis de com, a la pell de brau, es continua torturant la llibertat d'expressió i els drets fonamentals.

Amb "Egunkaria", un any després, els ha passat el mateix que amb l'Iraq. Deien tenir mil proves, però les proves ni han aparegut ni apareixen. Ni apareixeran. Per art de màgia, s'han esvaït. I ara -com a excusa- només cerquen suposades irregularitats econòmiques i financeres, que en cap cas passarien pel sedàs del tribunal d'excepció de l'Audiència Nacional, sinó pels tràmits formals de la Hisenda Foral de Guipúscoa. Però la propaganda (de guerra) funciona així: a l'Iraq i al País Basc.

D'aquell altre bombardeig a la cultura basca, en queda un nou diari ("Berria") amb més difusió, una campanya popular que ha aconseguit 5 milions d'euros i 12.000 accionistes, i una solidaritat catalana (en forma de 229 autoinculpacions al sumari judicial, 600 accionistes, 30.000 exemplars d'"Egunkaria" desobedients i gratuïts i diverses iniciatives) que el proper 26 de febrer, al Centre Cultural Euskal Etxea, "commemorarà" aquell febrer negre i sinistre en què la guerra pel petroli i la guerra contra la informació lliure i la cultura basca decretada per Aznar es van unir per arrasar un país i tancar un diari.