“Hom sap que en la posició de l'enemic
hi ha una part de veritat”

Entrevista a Alec Reid, mediador en el conflicte d'Irlanda del Nord

Extret de La pelota vasca de Julio Médem

Sacerdot redemptorista. Portaveu de les converses de pau d'Irlanda del Nord

Com veu el conflicte que està vivint el País Basc avui?
Jo diria que és un moment d'esperança. Per exemple, Elkarri ha fet una proposta que jo crec que obre una oportunitat per al diàleg entre els partits bascos, i a més a més, durant el gener i l'abril de l'any passat, el partit Batasuna també va anunciar dues propostes que, al meu entendre, diuen ben clar que "hem de solucionar aquest conflicte a través del diàleg, negociacions i acords entre tots els partits". Jo crec que és gairebé un miracle que el partit que acaba de ser il·legalitzat sigui justament el partit que en els darrers mesos ha fet una proposta democràtica sobre el conflicte.

Vostè parla d'esperança per la possibilitat de diàleg, però aquest diàleg sembla cada vegada més difícil perquè cada vegada les parts en conflicte estan més allunyades... són quasi dos bàndols.
Sí, bé...en una trobada entre dues persones en la qual s'aposti pel diàleg, dialogar significa escoltar tot allò que l'altre m'hagi de dir per poder-me adonar de quines són les coses amb les quals jo estic d'acord. Hom sap que en la posició de l'enemic hi ha una part de veritat. I des d'aquí es pot començar una relació, es pot començar a construir...però en aquesta forma de comunicació cal comprometre's amb el diàleg. Si només s'utilitza el diàleg per demostrar que l'altra persona està equivocada, mai s'arribarà a un acord.

Com pot arribar-se a un clima de diàleg entre dues parts quan una d'elles, el govern, deté a la que se suposa que és l'altra part dialogant i, alhora, aquesta altra part dialogant, ETA, segueix matant?
Doncs, a poc a poc. La gràcia de Déu està per sobre de tots els punts de vista. El primer que ens hem de preguntar és: qui està d'acord en principis? Per exemple, la proposta del Lehendakari Ibarretxe com a punt de trobada per a que tots els partits polítics del País Basc comencin a parlar uns amb altres i arribin a un acord. I estic convençut que, si s'aconsegueix un acord de principis entre els partits bascos, es crearà una situació òptima perquè ETA s'aturi.

Com va començar el procés de pau a Irlanda del Nord?
El procés de pau d'Irlanda es va crear basat en dos principis: primer, que els irlandesos com a poble tenen dret a l'autodeterminació; i segon, que la comunitat unionista també té drets com a comunitat i no només com a individus. Els republicans radicals deien que els anglesos no tenien cap dret a formar part d'Irlanda (però això només ho deien els més radicals). Els partits nacionals moderats es van posar d'acord respecte al poble irlandès i al seu dret a l'autodeterminació però deien que els irlandesos estaven dividits en dues comunitats i que, si el dret s'havia de posar en pràctica, s'havia de fer de manera que s'aconseguís l'acord de les dues comunitats. No es podia aplicar basant-se només en una majoria guanyadora.

Els mateixos principis serien aplicables al cas basc?
En el cas basc diria que, primer, els nacionalistes han d'arribar a un acord entre ells; i si ells arriben a un acord, ETA intentarà facilitar les coses. És el què va passar amb l'IRA. Ells van dir: "nosaltres intentarem facilitar tot el què està passant a l'escenari polític aturant la nostra campanya". I, al final, els republicans van admetre que no es podia aconseguir una Irlanda unida si la població estava constantment barallant-se... no era una qüestió de terra. Hi havia un famós líder irlandès anomenat James Connelly, a qui va ferir un comando durant la revolta de 1960, que era líder del grup socialista i que, fins i tot quan es va quedar en cadira de rodes, a l'hospital, deia: "Irlanda sense la seva gent no significa res per a mi". El país no significa res sense la seva gent, és la gent que hi viu el què li dóna significat.

Quines lliçons ha après del procés de pau d'Irlanda del Nord?
Les lliçons del procés de pau d'Irlanda són que necessitem l'ajuda de Déu i que sempre hi ha un camí possible. El diàleg que està disposat a comprendre és l'única dinàmica que pot resoldre un conflicte pacíficament. I una cosa encara més difícil que això: la dinàmica més poderosa que tenim els humans per governar una societat és el què jo anomenaria la dinàmica home-dona a la societat. Això ho vam aprendre al carrer.

Si vols analitzar un problema has de començar per preguntar-te quin és l'origen d'aquest problema i la millor manera de fer-ho és apropant-se a la ment de la dona i a la ment de l'home; perquè les dues ments funcionen diferent, veuen diferents aspectes del què està passant i, alhora, són complementàries. Si poses els dos punts de vista junts aconsegueixes una visió molt més completa i poderosa de la situació i pots entendre millor la problemàtica del conflicte.

Quina sortida veu vostè al conflicte basc?
Per mi, ETA té la clau de volta. Estan en una situació de poder, perquè si ells treuen el conflicte del carrer per poder arribar a la taula de converses, es solucionarà. El què m'estranya, igual que xoca a qualsevol demòcrata de qualsevol altre país, és que les autoritats espanyoles no vulguin parlar amb el bàndol moderat nacionalista basc, com el PNB. Això, per mi, és negar els drets democràtics d'aquest partit i de la gent que el partit representa, perquè ells han estat escollits per representar la gent, i aquesta gent té problemes i preocupacions. El conflicte mateix, per exemple.

Política significa dialogar. O sigui que, des del meu punt de vista, les autoritats espanyoles estan violant els drets humans en negar-se a dialogar sobre el conflicte amb els partits moderats pacificadors i democràtics. Però la cosa encara és més greu: no només diuen que no parlaran de la situació sinó que diuen que no hi ha res a parlar, que no existeix cap conflicte...que només són un grup de salvatges... Per a mi, això és una forma de bogeria perquè és negar la realitat: la realitat és que hi ha un conflicte i ells no pensen admetre-ho per no sé quines raons nacionalistes seves. Ells no volen acceptar el fet que hi ha gent que no se sent espanyola dins l'estat espanyol i els espanta que això suposi una amenaça a la unitat d'aquest estat. Prefereixen fer veure que el problema no existeix i, d'aquesta manera, el més probable és que fracassin, perquè la realitat sempre ens persegueix i negar el conflicte és negar la realitat.