La veritat de la guerra

Francesc Escribano
Periodista

Un dels personatges típics de les pel·lícules bèl·liques és el jove recluta que frisa per anar a la guerra. Es caracteritza per la seva passió ingènua i també per la seva dificultat per contenir la urgència imperiosa de començar a matar enemics. Sol compartir seqüència amb algun veterà experimentat en el conflicte, que el contempla amb resignada perplexitat. Normalment aquest personatge no acostuma a arribar al final de la pel·lícula. La seva ingenuïtat prové de la inexperiència, però la seva passió ve de l'engany. Quan algú té pressa per agafar una arma per matar és que s'ha begut l'enteniment. O per ser més exactes, que li han begut l'enteniment.
Deia en Winston Churchill que quan esclata una guerra la primera víctima sempre és la veritat. I això passa perquè la principal ocupació dels dirigents polítics interessats a portar el seu país a un conflicte bèl·lic és convèncer els seus ciutadans que no hi ha cap altra sortida. Tots sabem que, excepte en alguns casos molt extrems, sempre hi ha una alternativa a la guerra. Ells també ho saben i, per això, no tenen altra opció que mentir. Si repassem les guerres que ens han precedit ens adonarem que els dirigents que han abocat els seus pobles i el món a l'horror han mentit sobre els objectius, les amenaces, la força i la maldat de l'enemic a combatre. En l'actual conflicte les mentides són tan evidents, que han generat un moviment de rebuig gairebé total a molts països europeus. Aquesta reacció només es pot explicar per la manca d'habilitat i de gruix polític i intel·lectual dels dirigents que ens volen convèncer de la necessitat de la guerra.
Diuen que l'Iraq és una amenaça per a la nostra pau i seguretat. No m'atreviria a dubtar-ho. Diuen que els iraquians tenen armes de destrucció massiva i uns dirigents prou insensats disposats a utilitzar-les. Es probable que això també sigui cert. El problema no és que això no sigui veritat, sinó que no és tota la veritat. Els qui ens diuen això volen justificar una guerra. La majoria de les guerres s'han volgut justificar en nom de la pau. Els qui ens diuen això representen països poderosos, rics, armats fins les dents, dirigits per polítics que sembla que tinguin pressa per prémer el gallet. Els qui ens diuen això, constitueixen també, objectivament, la major amenaça per a la nostra pau i la nostra seguretat