Tot i els cops, els escuts continuen lluitant per la pau
Sergi Picazo
Comissió de premsa de la Caravana
d'Escuts pel Poble Iraquià (EPI)
A Bagdad, cada dia que passa, l'aire és més irrespirable. Tensió, por, indignació o ràbia són alguns dels sentiments que ens traslladen els companys des de l'Iraq.
La situació dels escuts humans és, ara per ara,
força compromesa. El règim de Saddam Hussein els hi ha deixat
clar que només es podran quedar els que se situïn a quatre punts
(una refineria, dos centrals tèrmiques i un tanc d'aigua potable).
Davant d'això, alguns dels cooperants han decidit abandonar el país,
però d'altres -un centenar- prefereixen malgrat tot continuar lluitant
per la pau. No obliden quines van ser les raons o els impulsos que van provocar
el seu viatge.
A Bagdad es quedaran set membres de la Primera i de la Segona Caravana d'Escuts
pel Poble Iraquià per defensar el centre potabilitzador. A més,
set voluntaris més es troben encara a Amman (Jordània) a punt
d'aconseguir el visat per creuar la frontera. Des d'allà, en Xavier,
un bomber del Pirineu lleidatà, m'explica que "les coses es
van complicant a mesura que s'apropa el moment clau. Regna un sentiment
enterbolit de sospita i manipulació". Però, tot i això,
continuen endavant.
De la Primera Caravana han tornat tres persones: Bernat, David i Marc. Han arribat molt 'tocats' després de veure el resultat de dotze anys de tragèdia: guerra, embargament, urani empobrit, injustícia i mort són les paraules que més repeteixen.
Expliquen que el poble iraquià sempre els va donar ple suport i que "no entenen res. No entenen perquè els volen matar una altra vegada". En Bernat, el membre més jove del grup amb 19 anys, resumeix els seus sentiments en tornar: "em sento indignat, impotent i fastiguejat de veure com funcionen les coses en aquest món".
Web dels escuts humans:
www.escutshumans.org