“L’ONU sembla Déu nostre Senyor
quan és un cúmul d'interessos”

Entrevista a NÚRIA ESPERT,
actriu de teatre i directora escènica

 

"Núria Espert ha interpretat dues vegades Bertolt Brecht, en La bona persona de Sezuan i en Una hora de poemas y canciones. Gairebé 50 anys després de la mort del dramaturg alemany, els seus textos revolucionaris continuen vigents. Per Espert, el "bon teatre" té com a missió fer de "mirall que et mostra tal com ets". "Hi pot haver 500 grans autors", afegeix, "però en el fons diuen el mateix, són miralls amb un altre marc"; tots qüestionen l'acció humana al llarg de la història a través de "500 camins diferents".

En quines obres s'ha despullat més com a individu?

No són tantes. La bona persona de Sezuan parla de la impossibilitat de ser una bona persona total en aquest món que es viu. Mentre l'estudiava, deia: quants dels meus pensaments privats hi ha en aquest text!

Brecht proposa conèixer el món i la realitat a través de l'espectacle.

El seu teatre és com les paràboles de Jesucrist, que et fan arribar a una conclusió. És una paràbola sobre el poder, el mal, la destrucció, la dominació d'un home sobre un altre, la justícia...

També pretén la renovació social, animar el públic a intervenir.

Sobretot, anima a pensar. Al final de La bona persona de Sezuan, l'autor -que parla a través de tres Déus- conclou que el bé no és possible; les bones intencions es corrompen per sobreviure, si no desapareixen. Llavors, els Déus proposen que el públic busqui un altre final, perquè aquest és horrible.

El final de l'obra està a mans de cada espectador.

Brecht no dóna lliçons sinó que et fa reflexionar sobre coses reals. Ell diu: està passant això, ho acceptem d'aquesta manera i a veure què farem ara.

En Una hora de poemas y canciones, els versos de "Cuando los de arriba hablan de paz" i "Al hombre del futuro" parlen de foscor, guerra i violència.

Ara mateix Aznar està fent el discurs (sobre la crisi de l’Iraq) al Congrés dels Diputats. Tots els poemes sonen d'una manera diferent en uns minuts en que estem abocats a una catàstrofe; no sabem com pot acabar, potser com la tercera i última guerra.

Però Brecht té esperança, obre la porta a la llum i la bondat.

D'alguna manera, ell pensa que arribarà un moment en què l'home podrà defensar les seves idees en una espècie d'àgora grega on tothom es reuneixi. Això no ha estat mai així, ho trobo una mica complicat.

Avui, com es pot construir una convivència pacífica?

Està molt lluny aquesta idea. El temps que ha passat potser és molt curt, però els errors es repeteixen, el dolor s'oblida i una altra vegada l'abús de poder i la competitivitat ens porten arran d'un precipici.

Si hagués estat als premis Goya, hauria dut l'adhesiu de "No a la guerra"?

Absolutament sí. És impensable que des del món de la cultura, l'esperit i l'educació hi hagi una sola persona que recolzi la guerra a l’Iraq. Només hi ha uns interessos. Que ens preguntin què preferim: el petroli més barat o una guerra?

Què podem fer per defensar la dignitat de tots?

Primer, fer que caiguin els poders que donen suport a la guerra. Que perdin les eleccions Aznar, Blair, Bush i tots els seus amics, no són democràtics! Està a les nostres mans. D'altra banda, que es defineixin les esquerres. Que sapiguem què faran si l’ONU permet atacar. L’ONU sembla Déu nostre Senyor quan és un cúmul d'interessos.

I el teatre, cap on pot dirigir les seves accions?

El teatre i el cinema són espais amb una veu molt més important que el lloc que ocupen a cada país. Tenim una gran ressonància. Per això quan el grup del cinema dóna la seva opinió en una nit de premis, tothom es posa les mans al cap.
L'actriu Susan Sarandon per fer un spot publicitari fa un bé a la humanitat. Ella utilitza la seva dimensió universal i pregunta: "A nosaltres, què ens ha fet l’Iraq?".

Quan arribarà el dia en què "l'home sigui una ajuda per a l'home"?

Depèn de Bush i de Saddam Hussein, no sé si s'adonen de la caixa de trons que estan obrint. Les pròximes generacions algun dia ens trobaran ridículs. En el poema "Al hombre del futuro", Brecht demana que ens jutgin amb indulgència.

 

Marta Bisbal