"Haurien de fer un judici polític a Aznar"

Entrevista a ADOLFO PÉREZ ESQUIVEL,
Premi Nobel de la Pau 1980

Mar Abella
Periodista

Adolfo Pérez Esquivel (Argentina, 1931) és una figura emblemàtica de la lluita no violenta per l'alliberament dels pobles d'Amèrica Llatina. L'escultor i premi Nobel de la Pau opina que "ficar un vot a una urna no vol dir viure en democràcia", i es mostra partidari d'un sistema participatiu que permeti els ciutadans una major implicació en el control de les decisions dels seus governs.

Com veu la situació prebèl·lica actual?

Són molts els elements que han portat a la reacció internacional en contra de la guerra. Els EE.UU han aixecat la bandera contra l'Iraq. Primer van bombardejar i massacrar el poble de l'Afganistan, i ara el món té molt clar que el seu principal interès és apoderar-se del petroli iraquià. També s'ha posat en evidència que, en canviar la seva postura envers els EE.UU, Saddam, com Bin Laden o Noriega, ha passat de ser un heroi a ser un dimoni, i l'aliança amb Espanya, Itàlia i el Regne Unit ha creat una crisi seriosa a Europa. Les Nacions Unides han quedat fora de l'escenari mundial, i els EE.UU fan pressió a l'OTAN perquè doni suport a Turquia, un país violador dels drets humans. Però, per primera vegada, el món s'ha alçat per dir "Això no!", i s'ha enfrontat a l'Imperi, que cada cop és més fort i amenaça de llençar bombes atòmiques.

Vostè ha visitat l'Iraq. Quines van ser les seves impressions?

Durant els 12 dies que vaig passar-hi, vaig veure la barbaritat que han fet els EE.UU i el Regne Unit. Des de fa 12 anys, bombardegen sistemàticament el país. Han fet servir bombes d'urani empobrit que han provocat càncer i malformacions genètiques entre la població. Fins i tot ha afectat els soldats de les tropes aliades. Quin és el futur de la humanitat davant de fets com aquest? La gent avui reacciona. No és casual.

Pensa que democràcies com l'espanyola poden ser qüestionades quan els governants prenen decisions contràries a l'opinió majoritària?

Situacions com aquesta deixen palesa la forta crisi de les democràcies delegades. La mentalitat dels pobles ha canviat, no volen ser manipulats. Han passat de ser espectadors a protagonistes, i a assumir el seu paper com a constructors de la seva pròpia vida i història. És un canvi que s'està produint a la humanitat davant del fracàs d'aquest sistema. Fixa-t'hi, el pressupost militar dels Estats Units és de 379.000 milions de dòlars. Què passa amb la vida dels pobles?

Tot i això, el govern espanyol, per exemple, no canvia de postura.

Aznar continua dient que és l'únic que te raó i que els milions de persones que es manifesten arreu del món són els qui s'equivoquen. Li haurien de fer un judici polític. El poble ha de tenir mecanismes per fer-lo comparèixer davant de la justícia. No pot portar un país a la guerra unilateralment. Tots sabem com comencen els conflictes armats, els vivim, oi? Jo mateix en sóc un supervivent. Però ningú no sap com acaben. El que sí sabem és que la mort, el dolor, el patiment i les conseqüències les pateixen els pobles. Això és el més tràgic, aquesta irracionalitat...

Què diria a les persones que creuen que no val la pena implicar-se perquè tot està perdut, i que hi haurà guerra tant si protestem com si no?

Aquesta gent fatalista ha perdut l'esperança, i l'ha de recuperar. Els diria que el pitjor que poden fer és passar per la vida amb les mans buides. No poden esperar que els altres resolguin els problemes que ells no volen solucionar. Han de prendre consciència crítica, participar. Llavors trobaran el gust a la vida.

Vostè ha estat empresonat per la seva lluita a favor dels drets humans a Amèrica Llatina. Aquesta dura experi-ència el va refermar en els seus principis?

Vaig passar 28 mesos a centres penitenciaris del Brasil, l'Equador, Xile i Uruguai. És part d'un compromís. Té a veure amb moltes coses, com ara una convicció de vida i que un no es pot deixar dominar per les pors, perquè de la por a la covardia només hi ha un pas. Si un és covard, perd el més important de l'ésser humà, que és la seva condició com a persona, la seva llibertat interior. He estat empresonat però sempre vaig ser un home lliure. Un pot escollir quina és la seva actitud, fins i tot en les situacions més critiques.